Entrevista

José Crespín: «L’independentisme té una majoria política que no es correspon amb la realitat del país»

El subdelegat del govern espanyol a Lleida creu que un referèndum es pot pactar a Espanya d'aquí 15 o 20 anys, i insta els partits independentistes a separar els pressupostos del procés

per Àlvar Llobet, Lleida, 5 de febrer de 2019 a les 20:50 |
José Crespín, subdelegat del govern espanyol a Lleida | Àlvar Llobet
José Crespín (1980) ha estat conegut durant anys a Lleida per ser l’ombra d’Àngel Ros a la Paeria. L’alcalde que va conèixer perquè li va entregar una pipa que havia perdut en un míting i que després va acabar essent el seu sogre el va introduir en la política lleidatana, i ara n'és una de les cares visibles des de la Subdelegació del govern.

Després de mitja vida militant al PSC, Crespín se sent còmode a primera línia política, i deixa intuït que aquesta situació la vol perllongar. Assegura que té voluntat municipalista, reclama als partits independentistes que donin suport als pressupostos de Pedro Sánchez i aventura que un referèndum potser es pot pactar en 15 o 20 anys.  


- Vostè ha estat durant anys l’ombra d’Àngel Ros a la Paeria com a cap de gabinet. La seva renúncia com alcalde va venir motivada per la pressió de l’independentisme?

- Just ara estava parlant amb ell... segurament que la qüestió del procés sobiranista el va portar a prendre la decisió de no repetir. Àngel Ros tenia previst anunciar el mes de setembre que no es presentaria com a candidat a l’alcaldia de Lleida. Ell volia tornar a la seva vida com a docent, però les circumstàncies el van portar a ser ambaixador espanyol a Andorra.

- Fèlix Larrosa insisteix molt en dir que no és Àngel Ros. Ho pot fer millor?

- Només el temps dirà si Larrosa ho pot fer millor. A Larrosa el vaig conèixer abans que a Ros. Quan organitzàvem campanyes pel PSC el nostre contacte a Lleida era en Fèlix. La primera relació que vaig tenir amb l’Àngel va ser per una pipa que havia perdut en un míting. La vaig recollir i li vaig enviar a la Paeria. Ell em va trucar per agrair el gest.


- La marca del PSC està gastada a Lleida?

- No ho crec. La política és cíclica i el que un temps està de baixada després torna a pujar. La marca del PSC estava tocada, però ara ha tornat a recuperar. Miri què ha passat amb Pedro Sánchez i el PSOE...

- Vostè s’estrena en un càrrec públic. L’hem vist fent vídeos a les xarxes socials. Vol ser un polític modern?

- Jo sóc publicista de formació i m’he dedicat al món de la publicitat en empreses privades, i aquest bagatge l’intento aprofitar ara. Amb aquests vídeos aproximo la tasca que fem a la subdelegació a un sector de gent.

- S’hi sent còmode com a polític?

- És agraït treballar com a subdelegat, i m’agradaria continuar. Jo porto més de mitja vida al PSC i això vol dir que m’agrada la política i que tinc la voluntat de canviar les coses de dins. És una responsabilitat que afronto amb ganes.

- No tanca la porta a continuar a les institucions?

- Qui sap. A mi m’agrada la política.

- Com i qui li va proposar el càrrec?

- M’ho va proposar Teresa Cunillera, només ella. Un dia vam quedar per esmorzar i em va preguntar si jo encara era funcionari. Ho sóc de la Diputació de Barcelona. Al cap de dos dies de ser nomenada, em va trucar per proposar-me el càrrec.

- S’ho va pensar molt?

- No! Aquestes coses no es pensen. Vaig acceptar ràpid i vaig fer tres trucades; a la meva dona, a l’Àngel Ros i als meus pares.

- A què es dediquen a la Subdelegació? Per a què serveix?

- És una institució que representa el govern d’Espanya i que té per objectiu informar i generar oportunitats als municipis de la demarcació.

- Posi un exemple.

- El programa de substitució de la xarxa d’enllumenat. Hi ha un programa d’ajudes per als pobles. El que faig és fer el seguiment i informar d’aquest procés. D’altra banda, també es comunica als municipis les accions que es duen a terme als ministeris i que els pot beneficiar. L’altre dia vaig enviar un correu electrònic als alcaldes per explicar-los-hi que s’ha creat un comissionat per al repte demogràfic. Fem de corretja de transmissió. La subdelegació ha estat un organisme molt invisible i una de les meves tasques és aconseguir que sigui coneguda.

- Quan governava el PP vostès van criticar la poca inversió a Lleida. Ara que el PSOE ha fet els pressupostos donen menys diners i diuen que són uns números realistes. Algú pensarà que els polítics canvien d’opinió quan estan al poder...

- Entenc el plantejament, però ho explico. No és cap justificació, és una realitat. Al darrer pressupost del PP hi havia deu milions que eren impossibles d’executar. Es destinaven tres milions a l’A-14, però no es podia acabar en pocs mesos perquè s’havien de complir terminis. Eren uns comptes inflats, i nosaltres no hem fet això. Hem de ser realistes i per això es dedica un milió a estudis i projectes per tal que les obres es puguin fer. Invertim per fer realitat altres inversions. D’altra banda, no hem de perdre de vista el caràcter social d’aquests números. 57 euros de cada 100 es concentren en millorar la vida de les persones. Combatem la pobresa infantil, la violència de gènere, suprimim progressivament el copagament farmacèutic, ajudem les PIMES...

- Falten policies als carrers?

- La sensació de seguretat és molt subjectiva. No obstant, sí que s’ha de posar més policia al carrer. El propi cos demana més agents. Cal solucionar aquest tema com també el dels Bombers, que estan en una situació crítica sense efectius.

- Preocupa la pagesia. Què pot fer Espanya?

- Em preocupa. Hi ha molts temes que es gestionen des de Catalunya perquè la Generalitat té competències en política agrària, i és millorable. Hi ha una qüestió que els pagesos s’han de plantejar, que és la de reinventar-se. Hem de ser capaços de transformar les nostres matèries primeres. Cal revisar el model.

- Creu que els partits independentistes donaran suport als pressupostos?

- Amb el conjunt de raons positives que hi ha sobre la taula, em costa entendre que els partits catalans diguin no a aquests números.

Els partits independentistes no poden barrejar els pressupostos amb els presos. Difícilment es pot donar l'esquena a aquests comptes


- Demanen un diàleg sobre els presos. Un gest del govern espanyol.

- Les coses no es poden barrejar. Una cosa són els pressupostos i l’altra, els presos, sobre els quals el govern espanyol no hi té competències. Dins de l’independentisme hi ha un debat en aquesta qüestió, i és necessari que els comptes tirin endavant. Difícilment es pot donar l’esquena a aquests pressupostos.

- Pedro Sánchez va dir que l’independentisme no tenia majoria social. Pensa el mateix?

- No anem bé si ens dediquem a governar per a la meitat més un. La Generalitat té l’obligació d’atendre el conjunt del país i no discernir entre ciutadans. Actualment estem en un punt mort.

- Però l’independentisme té majoria social a Catalunya o no?
 
- Una cosa és la majoria social i l’altra la majoria parlamentària. Ara mateix, Catalunya té una majoria política que no es correspon amb la realitat del país.

- Cal un canvi de Llei electoral?

- Fa 30 anys que s’havia d’haver fet! És un deute que tenim com a país que cap govern no ha volgut abordar.

- Una persona, un vot?

- El màxim dret democràtic que té una persona és el seu vot. I tots haurien de valdre el mateix. No obstant, la discriminació positiva per regular l’equilibri territorial ha de tenir-se en compte.
 
- El procés ha fracturat la societat catalana?


- Sí. Tots coneixem situacions entre amics o familiars. Hi ha hagut canvis de relacions per culpa del procés.

- S’ha sentit discriminat vostè pel fet de no ser independentista?

- Sí. A vegades he hagut de callar. Hem portat les relacions al límit i ara toca rebaixar aquesta tensió i aconseguir un clima social com el que teníem anys enrere.

- Això ha d’acabar amb un referèndum pactat?

- El problema inicial ha estat la de falta de diàleg. Artur Mas va anar a la Moncloa a reunir-se amb Mariano Rajoy i li va donar portada sense més voluntat de seguir parlant. A partir d’aquell moment es van hostilitzar les relacions i la solució s’ha anat fent cada cop més complicada. Ara hi ha una altra predisposició.
 
- Però hi ha voluntat per abordar el plantejament d’un referèndum acordat?

- En un diàleg no es poden imposar condicions. Després de tot el que hem viscut, plantejar ara un referèndum és il·lògic. Tornaríem a caure en el mateix error. I pot ser que en un període de 15 o 20 anys s’arribi a pactar-ne un. Ho veuria com un procés natural.

Potser en 15 o 20 anys es pot pactar un referèndum. Seria un procés natural que ara no es pot plantejar perquè és il·lògic i tornaríem a caure en els mateixos errors


- Està a favor del dret a decidir?

- Sí, clar.

- Per la independència?

- Bé, no sé si per la independència. Defensar una altra relació amb Espanya no significa que hagis d’estar a favor de la independència.

- Va fer malament el PSOE quan va donar suport a l’article 155?

- No va fer bé ni malament. No hem de perdre de vista que el Parlament de Catalunya va saltar-se la legalitat, i el PSOE va haver de donar resposta a això. No es va posar al costat de Rajoy, sinó de la Constitució. Quina resposta havíem de donar? Algú es va sorprendre que els socialistes donéssim suport l’estat de dret davant d’aquells que van trencar les lleis?

- Li ha sorprès la reacció de l’estat espanyol amb els polítics independentistes?

- Vull pensar que tothom era conscient de què anava la pel·lícula. Sabien que hi hauria conseqüències judicials i ara estem a les portes d’un judici on el tribunal haurà de valorar els delictes.

- L’independentisme diu que els presos no tindran un judici just.

- En un estat de dret i democràtic com és Espanya intueixo que el poder judicial aplicarà la legislació que pertoca.

- Els ciutadans que han sortit al carrer per defensar la independència han estat manipulats pels mitjans de comunicació?

- El procés independentista és un gran exercici de comunicació, que no vol dir de manipulació. Si m’ho miro com a publicista veig que es compleixen tots els estàndards per valorar-ho com una gran exemple comunicatiu. No obstant, molts missatges s’han llençat en base a les emocions, i això pot generar frustracions, i actualment està passant. Hi ha molts independentistes frustrats.

- TV3 manipula?

- (pensa) TV3 és un mitjà de comunicació… que emet informació…

- Fins aquí, tot correcte.

- I que seria desitjable que tingués una informació més plural i no tan monotemàtica. Hi ha altres temes a Catalunya que no són el procés!

TV3 ha de tenir una informació més plural i menys monotemàtica. Hi ha altres temes a Catalunya que no són el procés![/youtube]

- El Ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va dir que sobre l’1-O s’havien generat fake news amb imatges que no eren del dia del referèndum. Ho creu així?

- De fake news n’hi ha arreu. A TV3 i a molts altres mitjans.

- Ell parlava en concret de l’1-O.

- TV3 ha d’obrir el ventall informatiu perquè hi ha altres realitats a Catalunya

- Però està d’acord amb Josep Borrell o no?

- Fake news n’hi ha moltes arreu

- Insisteixo. Amb el tema de l’1-O

- No ho sé. No li sabria dir…

- L’aparició de VOX li fa pensar que Espanya va enrere?

- Molts punts del programa de VOX són calcats als del PP, i ara ens sorprenem. En aquest país la dreta i l’extrema dreta estaven fins ara en un mateix partit, i ara es pot comptabilitzar. PP, Cs i VOX.

- Que la política espanyola hagi basculat cap a la dreta li va bé al PSOE

- D’entrada, li va malament al país. No obstant, a nivell electoral el PSOE ha d’ampliar la base per aconseguir més majoria. Crec que hi ha un votant de al centre-esquerra que ha quedat una mica orfe.

 

Participació