30
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
10:46h
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha assegurat que per garantir el caràcter territorializat de la nova Política Agrària Comuna (PAC) no descarten obrir la via del recurs. Ha remarcat que el Departament està disposat a adoptar "mesures legals en cas que ens prenguin les competències" i ha defensat la necessitat que les polítiques agrícoles i els seus objectius es defineixin com més a prop millor. Després d'haver-ho fet ja amb el govern Valencià, Jordà té previst reunir-se el proper dilluns amb el govern Balear i properament amb el d'Euskadi per tal de trobar interessos i plantejaments comuns davant el govern espanyol sobre com encarar la PAC 2021-2027.
La consellera d'Agricultura ha comparegut aquest dimarts a la tarda al Parlament per explicar que el Departament continuarà reclamant i defensant que Catalunya pugui definir el seu Pla Estratègic en relació a la nova Política Agrària. En aquest sentit, ha insistit en la territorialització per poder donar resposta a les "necessitats i requeriments del sector". Segons Jordà, cal una "planificació a mida" per poder fer front a aquestes necessitats. Amb l'establiment d'un pla estratègic de cada estat membre es podrien perdre capacitats de planificació i ajuts, ha afegit la consellera.
És per això, que ha apostat per posar damunt la taula que l'actual Estatut atorga a la Generalitat competències "exclusives" en matèria d'agricultura i ramaderia i per això s'ha reclamat al ministeri poder elaborar un pla estratègic català amb l'objectiu de poder apropar les polítiques agràries al sector com un "element clau de la nova proposta de la PAC" que inclogui "indicadors realistes". L'objectiu és que la PAC es pugui definir des de Catalunya i no de forma uniforme des de l'Estat i per això també es busquen complicitats amb València i Balears per defensar una línia mediterrània que tingui en compte les característiques de l'agricultura dels Països Catalans.
La consellera també ha posat de manifest la reducció de fons de la PAC destinats al desenvolupament rural que es preveu per al període 2021 – 2027 per la qual cosa ha defensat disposar d'un pressupost suficient, tant per part de la Comissió Europea (CE) com de l'estat espanyol i de la Generalitat. La compareixença de Jordà també ha servit per destacar l'acord amb les organitzacions professionals agràries: Unió de Pagesos (UP), JARC i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) sobre el posicionament vers la PAC.
Consens en un pla estratègic català
En el torn de les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris, Francisco Javier Domínguez, de C's, ha acusat en un primer moment la "deriva" del Govern de voler anar per lliure i el risc que podria comportar això de sortir de la Unió Europea. En aquest sentit, ha lamentat que el Departament vulgui pactar posicionaments amb València i Balears però no amb Aragó i ha qüestionat la necessitat de fer-ho amb el govern d'Euskadi si no s'inclou en l'arc Mediterrani. Domínguez però, ha dit que no té "cap inconvenient" amb què el Departament plantegi un pla estratègic català emmarcat en un pla estatal.
La consellera d'Agricultura ha comparegut aquest dimarts a la tarda al Parlament per explicar que el Departament continuarà reclamant i defensant que Catalunya pugui definir el seu Pla Estratègic en relació a la nova Política Agrària. En aquest sentit, ha insistit en la territorialització per poder donar resposta a les "necessitats i requeriments del sector". Segons Jordà, cal una "planificació a mida" per poder fer front a aquestes necessitats. Amb l'establiment d'un pla estratègic de cada estat membre es podrien perdre capacitats de planificació i ajuts, ha afegit la consellera.
És per això, que ha apostat per posar damunt la taula que l'actual Estatut atorga a la Generalitat competències "exclusives" en matèria d'agricultura i ramaderia i per això s'ha reclamat al ministeri poder elaborar un pla estratègic català amb l'objectiu de poder apropar les polítiques agràries al sector com un "element clau de la nova proposta de la PAC" que inclogui "indicadors realistes". L'objectiu és que la PAC es pugui definir des de Catalunya i no de forma uniforme des de l'Estat i per això també es busquen complicitats amb València i Balears per defensar una línia mediterrània que tingui en compte les característiques de l'agricultura dels Països Catalans.
La consellera també ha posat de manifest la reducció de fons de la PAC destinats al desenvolupament rural que es preveu per al període 2021 – 2027 per la qual cosa ha defensat disposar d'un pressupost suficient, tant per part de la Comissió Europea (CE) com de l'estat espanyol i de la Generalitat. La compareixença de Jordà també ha servit per destacar l'acord amb les organitzacions professionals agràries: Unió de Pagesos (UP), JARC i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) sobre el posicionament vers la PAC.
Consens en un pla estratègic català
En el torn de les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris, Francisco Javier Domínguez, de C's, ha acusat en un primer moment la "deriva" del Govern de voler anar per lliure i el risc que podria comportar això de sortir de la Unió Europea. En aquest sentit, ha lamentat que el Departament vulgui pactar posicionaments amb València i Balears però no amb Aragó i ha qüestionat la necessitat de fer-ho amb el govern d'Euskadi si no s'inclou en l'arc Mediterrani. Domínguez però, ha dit que no té "cap inconvenient" amb què el Departament plantegi un pla estratègic català emmarcat en un pla estatal.