Holocaust

300 lleidatans a l'infern

Desenes de republicans de nombrosos municipis de Ponent i del Pirineu van ser deportats als camps de concentració alemanys entre 1940 i 1944 | 193 persones, el 61%, va morir a mans dels nazis, sobretot al camp austríac de Mathausen-Gusen, on hi van deixar la pell prop de 2.000 catalans

per Àlvar Llobet, Lleida, 29 de gener de 2019 a les 09:16 |

Imatge d'arxiu de la vida a Mathausen


El règim nacionalsocialista del Tercer Reich va iniciar el 1939 contra els jueus i altres pobles d'Europa i que va acabar el 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial. En nombrosos punts de la geografia del continent, els nazis van bastir una xarxa de 25 grans camps de concentració per anihilar els presoners considerats enemics del règim. S'estima que hi van deixar la pell uns sis milions de persones, entre ells centenars de catalans.

 

Imatge actual de l'entrada del camp de Mathausen Foto: Àlvar Llobet


Va ser al camp de concentració austríac de Mathausen-Gusen on més volum de catalans hi van morir. Segons estimacions que l'escriptora Montserrat Roig va registrar al seu llibre "Els catalans als camps nazis" unes 2.000 persones originaris de desenes de pobles de Catalunya van entrar als camps alemanys i mai no en van sortir. 

El registre del Departament d'Història de la Universitat de Lleida treu a llum que un total de 193 lleidatans van morir a mans dels nazis dels 315 que hi van estar presoners entre els anys 1940 i el 1944. Un 61%. La majoria van caure a Mathausen-Gusen, conegut popularment com "El camp dels espanyols" pel gran nombre de republicans que van ser-hi deportats, encara que també s'hi anoten difunts a altres indrets com Dachau i Buchenwald.
 

L'escala per on traginaven grans pedres durant tot el dia els presoners de Mathausen Foto: Àlvar Llobet


Quatre dones supervivents

En el registre, que es pot consultar de manera on-line, hi apareixen representats municipis de totes les comarques de la demarcació relacionats amb el nom del presoner i la data d'ingrés al camp i el dia de la mort o alliberament. En aquest llistat hi destaquen quatre dones; Dolors Casadella d'Alcoletge, Coloma Seròs de Lleida, Germana Soldevila de Son i Conchita Veleta de Torre de Cabdella. Totes elles van sobreviure a l'infern nazi, les tres primeres a Ravensbrück, l'únic camp pensat per dones i nens, i la darrera a Dachau. 
 

Una de les esqueles penjada a Mathausen Foto: Quim Torra

 

Participació