30
de gener
del
2019
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
11:49h
El doctor Miquel Pueyo (1957) creia que la seva etapa política havia acabat. La vida a la universitat era el seu present i futur fins que el seu partit, ERC, va insistir en presentar-lo com a candidat a l’alcaldia de Lleida. El moment excepcional que viu Catalunya l'ha tornat al carril polític en paper de líder d'una llista independentista que intentarà acabar amb gairebé 40 anys de governs socialistes a la ciutat de Lleida.
Considera que una candidatura unitària no aconseguiria un percentatge de votants al que poden aspirar les formacions per separat, per bé que es mostra obert a consensuar punts en comú al programa electoral. De posat tranquil i poc donat a la crispació política, Pueyo carrega contra l’allunyament de les esquerres d’un socialisme lleidatà “que necessita passar a l’oposició”.
- Per quin motiu es presenta a les eleccions municipals?
- Hi ha dues raons; per una pressió del meu partit, que amistosament ha anat insistint, i per l’excepcionalitat democràtica i nacional que viu Catalunya. El moment actual precisa del compromís de la ciutadania, i en base a això faig un pas endavant i assumeixo el repte vuit anys després d’haver acabat amb les responsabilitats polítiques que tenia.
- Ha estat una situació sobrevinguda, doncs...
- Sí. Jo donava per acabada la relació amb la política. Quan vaig tornar a la universitat creia que la meva vida a les institucions estava coberta, però el context polític i social m’hi ha tornat a encaminar.
- No s’havia imaginat mai que seria candidat a l’alcaldia de Lleida?
- Havia somiat abans fer de rei mag a la Cavalcada!
- I ho ha estat?
- No! (riu) però em provoca una emoció especial ser el candidat a l’alcaldia de la meva ciutat.
- Tem que el vinculin amb la vella política?
- No m’he considerat mai un polític professional. Sempre m’he limitat els espais de temps que he passat en política, mai més de vuit anys, i això és bo en tots els sentits. Tinc una edat i un bagatge, però no em considero vella política. Treballo amb estudiants joves i tinc dues filles petites, i això m’obliga a pensar en la Lleida de les properes dècades.
- Per tant, posarà un límit temporal a la seva trajectòria a la Paeria.
- Sens dubte! No sé si seran quatre o vuit anys, però tinc clar que una de les meves tasques a l’Ajuntament de Lleida és la de ser punta de llança per tal que el projecte republicà tingui relleu. Jo encara vull tornar a la universitat a fer de professor.
- Ha presentat un esbós de programa electoral en el qual defensa una Lleida justa, compromesa, connectada, propera i saludable. Tots els partits assumirien tenir una ciutat així.
- Certament, aquestes són unes primeres idees genèriques que en les properes setmanes anirem concretant. El nostre ideari l’anem configurant a partir de les necessitats que veiem als barris lleidatans i les experiències que ens expliquen ciutadans i entitats. No obstant, cal tenir clar que el programa electoral s’ha d’aplicar en consens i sabent abans quina és la situació dels comptes de la Paeria. Cal una auditoria econòmica.
- En què es diferenciaria un govern de la Paeria liderat per Miquel Pueyo?
- D’entrada, cal rebaixar la tutela que té el govern de la Paeria sobre entitats i col·lectius. Actualment sembla que és més important l’estructura de l’executiu local que no pas el botiguer de la plaça. Cal ser més discret. Menys autobombo i més posar-se al servei de la col·lectivitat. L’expressió del poder polític s’ha de reduir molt en aquesta ciutat.
- Com veu els projectes de grans superfícies comercials que planteja el govern de Lleida?
- La hipòtesi d’una Lleida on s’hi construeixin grans equipaments comercials em sembla letal per al que queda de petit i mitjà comerç. I dic el que queda perquè ja hi ha algunes zones arrasades on, a més, augmenta la inseguretat. És cert que el pla de l’estació pot ajudar a dinamitzar la Rambla Ferran i a lligar el centre de la ciutat amb els barris de fora, però el projecte de Torre Salses pot arribar a ser pa per avui i fam per demà. Hem de pensar que aquest model de comerç ja està en crisi a França i als Estats Units, i per molt que ens diguin que es crearan lloc de treball haurem de veure de quina manera, perquè jo no me’n refio dels executius que estan rere aquests grans complexos. Quin interès poden tenir per Lleida? Potser cap. La seva voluntat és eliminar la competència, augmentar els beneficis i vendre quan consideren que en poden treure rèdit econòmic. A mi això em fa por i em preocupa que en cinc anys haguem de gestionar un espai desèrtic.
- Parlava d'inseguretat. Falten agents als carrers?
- És un tema que em preocupa i si sóc alcalde el vull supervisar directament. A Lleida hi ha dèficit de Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ha tingut un descens significatiu d’efectius. La política de seguretat no depèn només d’aquests dos factors, però cal posar-hi remei de la mateixa manera que també s’ha de solucionar la situació precària dels Bombers.
- S'han de municipalitzar tots els serveis?
- Sempre estaré mes a favor dels serveis públics, però s’han de fer números. Què costa i quins rendiments s’obtenen. Recordo que durant aquesta legislatura s’hagués pogut remunicipalitzar la zona blava, i no es va fer. Més enllà d’aquest debat, crec que la Paeria ni supervisa ni exigeix de manera suficient les empreses que gestionen els serveis. Lleida no és una ciutat bruta, però tampoc és molt neta. La via pública no està deteriorada, però tampoc llueix. En aquelles coses que són essencials s’han de fer bé les coses.
- Vostè no aixeca la veu i critica poc. És un candidat atípic.
- Qui em coneix sap quina és la meva conducta. A l’adversari polític se l’ha de tractar amb justícia i amabilitat, i això ho dic conscient del moment de crispació que estem vivint. S’ha de ser just en el que es diu, però això no significa ni replegament ni acceptació. Quan tenia vint anys veia la vida més en blanc i negre, però amb el pas del temps sotmets a revisió les certeses que tenies i t’adones que no és bo jutjar massa perquè no sabem per què les persones fan determinades coses.
- I què critica del govern de la Paeria?
- Moltes coses. Hi ha un pacte lingüístic signat entre PSC i Cs que mai no ha estat trencat en aquesta legislatura. La qüestió del castellà s’havia gestionat a la ciutat amb un consens molt elevat, però els de Cs han utilitzat el govern socialista per agitar l’espantall de la guerra de les llengües, que és un dels seus grans cavalls de batalla. Tothom ha d’assumir decisions, perquè el PDECat i el PSC van pactar la presidència del Consorci Lingüístic a Lleida... recorda? davant de tot el que ha passat amb la llengua catalana em miro amb ironia l’actual alcalde de Lleida, que diu que ell és el canvi.
- Fèlix Larrosa no és Àngel Ros
- Ell ho diu perquè potser creu que estratègicament li anirà bé, però Fèlix Larrosa porta set anys al costat d’Àngel Ros i mai no ha discrepat de les decisions preses, ni en moments greus com l’1-O quan l’anterior Paer en cap va dir que la policia estava actuant de manera proporcional. Larrosa va desmarcar-se d’aquestes declaracions? Va lamentar les càrregues policials? Es va interessar pels ferits? Ha impulsat una investigació? Algú que ha format part durant anys dels governs de la Paeria i que mai no s’ha desmarcat de res ens diu ara que és ell sí... que ell és el canvi...
- El PSC ha deixat de ser d’esquerres a Lleida?
- El PSC s’ha alineat amb la crosta conservadora lleidatana i amb els agents econòmics que sovint tenen les seves seus lluny. Ha pres decisions que clarament són conservadores i que no tenen les persones al centre dels seus interessos.
- Tanca les portes a qualsevol acord post-electoral amb el PSC?
- Al final seran els ciutadans els que dissenyaran l’escenari polític de Lleida, però al PSC li aniria molt bé un pas per l’oposició després de gairebé 40 anys governant. Ho dic fins i tot pensant en el seu propi partit.
- Lleida és una ciutat republicana amb un govern local constitucionalista. Hi està d’acord?
- Les temptatives de fer psicologia col·lectiva no m’agraden. Hi ha moltes “Lleides” i és delicat fer sentències generals. Crec que hi ha un cercle molt ampli que aposta pel dret a decidir, i dins d’aquest ni ha un altre que vol la independència de Catalunya i que ja no tolera les ambigüitats polítiques. Àngel Ros, per exemple, va estar durant anys fent equilibris polítics per quedar bé a tot arreu. Repicava i anava a processó, però això s’ha acabat.
- L’independentisme té al davant l’oportunitat històrica per guanyar l’alcaldia de Lleida?
- Ho crec, sí. Tenim aquest repte.
- I ho faran per separat perquè ni ERC ni la CUP accepten la candidatura unitària que sí vol el PDECat.
- Li agraeixo que em parli de la CUP, perquè ningú no ho fa i tenen la mateixa responsabilitat que nosaltres en bastir una alternativa conjunta. Tothom els dona per descomptats...
- Han estat molt hàbils a l’hora de fer un discurs que els descarta d’entrada.
- Totalment! Vagi per endavant que jo no tinc cap bola de vidre i que considero legítims els postulats del PDECat. Ara bé, el que no podem fer és la trampa d’agafar els resultats de les municipals passades i sumar els regidors. Al 2015 ens vam presentar junts a les eleccions al Parlament i vam treure el 39,6% dels vots. El 2012, per separat, un 44,4% i el 2017, també per separat, un 43%. Crec que si no anem junts som capaços de cobrir espais electorals més amplis.
- Com quin?
- El vot moderat del sector pujolista, per exemple. El PDECat ha de ser capaç de no perdre’l, perquè a mi no em votaran. D’altra banda, la candidatura unitària sí que deu ser l’opció preferida per aquells que estan decidits a nivell nacional, però no qualla tant en sectors més joves o en ciutadans que es miren les eleccions des del prisma de la precarietat, l’atur, les necessitats socials... anar per separat és la millor opció, però això no vol dir que no puguem fixar punts comuns als programes electorals.
- Però una llista unitària tindria molts números de guanyar les eleccions.
- Sí, però escolti, jo no sóc Déu nostre senyor, sap? Molta gent em diu què he de fer, però jo prenc les decisions que crec que són més bones, i en aquest aspecte penso que concórrer per separat ens beneficia perquè tots plegats podem cobrir un espai electoral més ampli.
- Fa tres anys, en una entrevista, deia que Lleida no havia sabut trobar un relat de ciutat. Encara pensa el mateix?
- Hi afegiria ara que la ciutat es troba en una cruïlla històrica perquè ha començat a perdre població i li costa que la gent s’hi instal·li. O ens espavilem a pujar als trens de les oportunitats que passaran, o la imatge de carrers desolats estarà a l’ordre del dia. D’altra banda, sí que crec que no tenim un relat ampli de Lleida. No sé què estem dient a l’exterior per tal que la gent vingui a la nostra ciutat.
- El Postureig Lleida deia que els lleidatans han tingut el mal costum de menystenir el territori. Ho creu?
- Als lleidatans els hi ha mancat l’autoestima que sí han tingut altres ciutats com Girona, que ha sabut gestionar millor els seus atractius i fins i tot el seu orgull. A mi el personatge del Postureig Lleida em sembla interessant perquè recull una tradició xarona però alhora l’ha sotmet a crítica. Ell també s’ha mullat en certes coses i això m’agrada perquè vol dir que no està lligat a les línies d’ajudes.
- Hi ha control de la Paeria a través de les subvencions?
- El govern de la Paeria ha establert amb els anys un clima de control social que ha fet perdre dinamisme a la ciutat. Tinc la sensació que l’Ajuntament de Lleida ha pretès ser més que la ciutat.
Considera que una candidatura unitària no aconseguiria un percentatge de votants al que poden aspirar les formacions per separat, per bé que es mostra obert a consensuar punts en comú al programa electoral. De posat tranquil i poc donat a la crispació política, Pueyo carrega contra l’allunyament de les esquerres d’un socialisme lleidatà “que necessita passar a l’oposició”.
- Per quin motiu es presenta a les eleccions municipals?
- Hi ha dues raons; per una pressió del meu partit, que amistosament ha anat insistint, i per l’excepcionalitat democràtica i nacional que viu Catalunya. El moment actual precisa del compromís de la ciutadania, i en base a això faig un pas endavant i assumeixo el repte vuit anys després d’haver acabat amb les responsabilitats polítiques que tenia.
- Ha estat una situació sobrevinguda, doncs...
- Sí. Jo donava per acabada la relació amb la política. Quan vaig tornar a la universitat creia que la meva vida a les institucions estava coberta, però el context polític i social m’hi ha tornat a encaminar.
- No s’havia imaginat mai que seria candidat a l’alcaldia de Lleida?
- Havia somiat abans fer de rei mag a la Cavalcada!
- I ho ha estat?
- No! (riu) però em provoca una emoció especial ser el candidat a l’alcaldia de la meva ciutat.
- Tem que el vinculin amb la vella política?
- No m’he considerat mai un polític professional. Sempre m’he limitat els espais de temps que he passat en política, mai més de vuit anys, i això és bo en tots els sentits. Tinc una edat i un bagatge, però no em considero vella política. Treballo amb estudiants joves i tinc dues filles petites, i això m’obliga a pensar en la Lleida de les properes dècades.
Sempre m'he limitat el meu temps en política, i també ho faré en aquesta nova etapa. Sóc una punta de llança per donar relleu a altra gent que impulsin el projecte republicà que ara lidero
- Per tant, posarà un límit temporal a la seva trajectòria a la Paeria.
- Sens dubte! No sé si seran quatre o vuit anys, però tinc clar que una de les meves tasques a l’Ajuntament de Lleida és la de ser punta de llança per tal que el projecte republicà tingui relleu. Jo encara vull tornar a la universitat a fer de professor.
- Ha presentat un esbós de programa electoral en el qual defensa una Lleida justa, compromesa, connectada, propera i saludable. Tots els partits assumirien tenir una ciutat així.
- Certament, aquestes són unes primeres idees genèriques que en les properes setmanes anirem concretant. El nostre ideari l’anem configurant a partir de les necessitats que veiem als barris lleidatans i les experiències que ens expliquen ciutadans i entitats. No obstant, cal tenir clar que el programa electoral s’ha d’aplicar en consens i sabent abans quina és la situació dels comptes de la Paeria. Cal una auditoria econòmica.
L'expressió del poder polític s'ha de reduir molt a Lleida. El govern de la Paeria no ha de voler ser més important que la pròpia ciutat
- En què es diferenciaria un govern de la Paeria liderat per Miquel Pueyo?
- D’entrada, cal rebaixar la tutela que té el govern de la Paeria sobre entitats i col·lectius. Actualment sembla que és més important l’estructura de l’executiu local que no pas el botiguer de la plaça. Cal ser més discret. Menys autobombo i més posar-se al servei de la col·lectivitat. L’expressió del poder polític s’ha de reduir molt en aquesta ciutat.
- Com veu els projectes de grans superfícies comercials que planteja el govern de Lleida?
- La hipòtesi d’una Lleida on s’hi construeixin grans equipaments comercials em sembla letal per al que queda de petit i mitjà comerç. I dic el que queda perquè ja hi ha algunes zones arrasades on, a més, augmenta la inseguretat. És cert que el pla de l’estació pot ajudar a dinamitzar la Rambla Ferran i a lligar el centre de la ciutat amb els barris de fora, però el projecte de Torre Salses pot arribar a ser pa per avui i fam per demà. Hem de pensar que aquest model de comerç ja està en crisi a França i als Estats Units, i per molt que ens diguin que es crearan lloc de treball haurem de veure de quina manera, perquè jo no me’n refio dels executius que estan rere aquests grans complexos. Quin interès poden tenir per Lleida? Potser cap. La seva voluntat és eliminar la competència, augmentar els beneficis i vendre quan consideren que en poden treure rèdit econòmic. A mi això em fa por i em preocupa que en cinc anys haguem de gestionar un espai desèrtic.
La hipòtesi d’una Lleida on s’hi construeixin grans equipaments comercials em sembla letal per al que queda de petit i mitjà comerç
- Parlava d'inseguretat. Falten agents als carrers?
- És un tema que em preocupa i si sóc alcalde el vull supervisar directament. A Lleida hi ha dèficit de Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ha tingut un descens significatiu d’efectius. La política de seguretat no depèn només d’aquests dos factors, però cal posar-hi remei de la mateixa manera que també s’ha de solucionar la situació precària dels Bombers.
- S'han de municipalitzar tots els serveis?
- Sempre estaré mes a favor dels serveis públics, però s’han de fer números. Què costa i quins rendiments s’obtenen. Recordo que durant aquesta legislatura s’hagués pogut remunicipalitzar la zona blava, i no es va fer. Més enllà d’aquest debat, crec que la Paeria ni supervisa ni exigeix de manera suficient les empreses que gestionen els serveis. Lleida no és una ciutat bruta, però tampoc és molt neta. La via pública no està deteriorada, però tampoc llueix. En aquelles coses que són essencials s’han de fer bé les coses.
- Vostè no aixeca la veu i critica poc. És un candidat atípic.
- Qui em coneix sap quina és la meva conducta. A l’adversari polític se l’ha de tractar amb justícia i amabilitat, i això ho dic conscient del moment de crispació que estem vivint. S’ha de ser just en el que es diu, però això no significa ni replegament ni acceptació. Quan tenia vint anys veia la vida més en blanc i negre, però amb el pas del temps sotmets a revisió les certeses que tenies i t’adones que no és bo jutjar massa perquè no sabem per què les persones fan determinades coses.
- I què critica del govern de la Paeria?
- Moltes coses. Hi ha un pacte lingüístic signat entre PSC i Cs que mai no ha estat trencat en aquesta legislatura. La qüestió del castellà s’havia gestionat a la ciutat amb un consens molt elevat, però els de Cs han utilitzat el govern socialista per agitar l’espantall de la guerra de les llengües, que és un dels seus grans cavalls de batalla. Tothom ha d’assumir decisions, perquè el PDECat i el PSC van pactar la presidència del Consorci Lingüístic a Lleida... recorda? davant de tot el que ha passat amb la llengua catalana em miro amb ironia l’actual alcalde de Lleida, que diu que ell és el canvi.
- Fèlix Larrosa no és Àngel Ros
- Ell ho diu perquè potser creu que estratègicament li anirà bé, però Fèlix Larrosa porta set anys al costat d’Àngel Ros i mai no ha discrepat de les decisions preses, ni en moments greus com l’1-O quan l’anterior Paer en cap va dir que la policia estava actuant de manera proporcional. Larrosa va desmarcar-se d’aquestes declaracions? Va lamentar les càrregues policials? Es va interessar pels ferits? Ha impulsat una investigació? Algú que ha format part durant anys dels governs de la Paeria i que mai no s’ha desmarcat de res ens diu ara que és ell sí... que ell és el canvi...
- El PSC ha deixat de ser d’esquerres a Lleida?
- El PSC s’ha alineat amb la crosta conservadora lleidatana i amb els agents econòmics que sovint tenen les seves seus lluny. Ha pres decisions que clarament són conservadores i que no tenen les persones al centre dels seus interessos.
- Tanca les portes a qualsevol acord post-electoral amb el PSC?
- Al final seran els ciutadans els que dissenyaran l’escenari polític de Lleida, però al PSC li aniria molt bé un pas per l’oposició després de gairebé 40 anys governant. Ho dic fins i tot pensant en el seu propi partit.
- Lleida és una ciutat republicana amb un govern local constitucionalista. Hi està d’acord?
- Les temptatives de fer psicologia col·lectiva no m’agraden. Hi ha moltes “Lleides” i és delicat fer sentències generals. Crec que hi ha un cercle molt ampli que aposta pel dret a decidir, i dins d’aquest ni ha un altre que vol la independència de Catalunya i que ja no tolera les ambigüitats polítiques. Àngel Ros, per exemple, va estar durant anys fent equilibris polítics per quedar bé a tot arreu. Repicava i anava a processó, però això s’ha acabat.
- L’independentisme té al davant l’oportunitat històrica per guanyar l’alcaldia de Lleida?
- Ho crec, sí. Tenim aquest repte.
- I ho faran per separat perquè ni ERC ni la CUP accepten la candidatura unitària que sí vol el PDECat.
- Li agraeixo que em parli de la CUP, perquè ningú no ho fa i tenen la mateixa responsabilitat que nosaltres en bastir una alternativa conjunta. Tothom els dona per descomptats...
Si les forces independentistes es presenten per separat tenen més possibilitats de cobrir majors espais electorals
- Han estat molt hàbils a l’hora de fer un discurs que els descarta d’entrada.
- Totalment! Vagi per endavant que jo no tinc cap bola de vidre i que considero legítims els postulats del PDECat. Ara bé, el que no podem fer és la trampa d’agafar els resultats de les municipals passades i sumar els regidors. Al 2015 ens vam presentar junts a les eleccions al Parlament i vam treure el 39,6% dels vots. El 2012, per separat, un 44,4% i el 2017, també per separat, un 43%. Crec que si no anem junts som capaços de cobrir espais electorals més amplis.
- Com quin?
- El vot moderat del sector pujolista, per exemple. El PDECat ha de ser capaç de no perdre’l, perquè a mi no em votaran. D’altra banda, la candidatura unitària sí que deu ser l’opció preferida per aquells que estan decidits a nivell nacional, però no qualla tant en sectors més joves o en ciutadans que es miren les eleccions des del prisma de la precarietat, l’atur, les necessitats socials... anar per separat és la millor opció, però això no vol dir que no puguem fixar punts comuns als programes electorals.
- Però una llista unitària tindria molts números de guanyar les eleccions.
- Sí, però escolti, jo no sóc Déu nostre senyor, sap? Molta gent em diu què he de fer, però jo prenc les decisions que crec que són més bones, i en aquest aspecte penso que concórrer per separat ens beneficia perquè tots plegats podem cobrir un espai electoral més ampli.
- Fa tres anys, en una entrevista, deia que Lleida no havia sabut trobar un relat de ciutat. Encara pensa el mateix?
- Hi afegiria ara que la ciutat es troba en una cruïlla històrica perquè ha començat a perdre població i li costa que la gent s’hi instal·li. O ens espavilem a pujar als trens de les oportunitats que passaran, o la imatge de carrers desolats estarà a l’ordre del dia. D’altra banda, sí que crec que no tenim un relat ampli de Lleida. No sé què estem dient a l’exterior per tal que la gent vingui a la nostra ciutat.
- El Postureig Lleida deia que els lleidatans han tingut el mal costum de menystenir el territori. Ho creu?
- Als lleidatans els hi ha mancat l’autoestima que sí han tingut altres ciutats com Girona, que ha sabut gestionar millor els seus atractius i fins i tot el seu orgull. A mi el personatge del Postureig Lleida em sembla interessant perquè recull una tradició xarona però alhora l’ha sotmet a crítica. Ell també s’ha mullat en certes coses i això m’agrada perquè vol dir que no està lligat a les línies d’ajudes.
- Hi ha control de la Paeria a través de les subvencions?
- El govern de la Paeria ha establert amb els anys un clima de control social que ha fet perdre dinamisme a la ciutat. Tinc la sensació que l’Ajuntament de Lleida ha pretès ser més que la ciutat.