Entrevista

Crida per Lleida: «A la Paeria s'han trencat velles dinàmiques. Hem obert un nou camí»

Els regidors Francesc Gabarrell i Pau Juvillà asseguren que s'han canviat les inèrcies a l'Ajuntament de Lleida i aposten per un pacte amb ERC i els comuns després de les municipals | Acusen Larrosa de tenir el mateix relat que Ros i li retreuen la manca de diàleg | Creuen que l'aplicació del 155 va trencar ponts d'entesa a nivell municipal

per Àlvar Llobet, Lleida, 17 de gener de 2019 a les 21:00 |
Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida | Àlvar Llobet
Pau Juvillà i Francesc Gabarrell van irrompre a la Paeria l’any 2015 amb l’etiqueta de partit antisistema i amb la voluntat de capgirar les inèrcies de la política municipal. Completada la legislatura, els dos edils s’acomiaden de les institucions satisfets amb la tasca feta i amb l’esperança que altres companys cupaires prenguin el relleu per continuar defensat - i potser implementant – mesures com la remunicipalització dels serveis públic, un model de seguretat que prioritzi els agents de proximitat o normatives de transparència. Juvillà i Gabarrell reivindiquen la coherència i carreguen les tintes contra aquella esquerra que no alinea el discurs amb els fets.

- Com valoren la legislatura que ara acaba?

 
- La legislatura ha estat convulsa. En aquests quatre anys hem viscut moments polítics rellevants com són eleccions, un referèndum o un canvi d’alcaldia a Lleida. Hi ha hagut situacions complicades, de pressió, però en general estem contents de la feina feta a l’oposició.

- Abans de començar el mandat es consideraven una formació que anava contracorrent. S’hi reconeixen encara en aquesta definició?

- Hem trencat algunes inèrcies i herències polítiques. Només el fet que la gent pogués expressar les seves opinions al ple de la Paeria ja és una fita que trenca amb les dinàmiques del passat. D’altra banda, hem intentat ser coherents amb les nostres idees i maneres de fer, i això passa poc a l’esquerra. El discurs s’ha d’acompanyar amb fets.


- Hi ha una esquerra que no compleix el que defensa?

- Oi tant que hi és! Molta gent que s’anomena d’esquerres no ho és, i a Lleida ni han molts casos. El socialisme que s’abandera des de l’ajuntament té poc a veure amb el seu concepte original i molt amb les polítiques neoliberals. Nosaltres defensem el socialisme i hem complert amb les coses que hem dit al marge de si eren més populars o menys. Els rèdits polítics no ens han interessat mai. 

- Vostès aposten per la total remunicipalització dels serveis. El govern de la ciutat no n’ha fet cap. Estan satisfets?

- Hem aconseguit fer d’aquesta qüestió un debat públic, i tot el que estava a les nostres mans ho hem fet. Hi ha hagut denúncies per les condicions dels treballadors, recursos al contenciós, defensa d’aquest tema per aprovar pressupostos, pedagogia... segur que la remunicipalització dels serveis serà un tema important en la propera legislatura, i esperem que hi hagi un canvi polític que permeti fer-ho possible.

- D’on treuen els recursos per assumir tots aquests serveis?

- Una empresa que gestiona un servei pretén tenir beneficis, i és legítim. Si una companyia privada en guanya, també es podria fer a nivell públic. Per complir amb això cal voluntat política, i ara mateix no hi és. Tornar a fer públic un servei es pot fer incorporant els treballadors a la plantilla laboral de l’ajuntament. De fet, això mateix va passar amb l’Empresa Municipal de Serveis de Lleida, no estem dient res nou.

- Hi ha massa funcionaris a la Paeria?

- No, però sí que creiem que hi ha d’haver un equilibri dels llocs de treball. Hi ha àrees que estan superdotades i d’altres que estan sota mínims, com és el cas dels serveis socials dels tècnics que controlen la gestió privada dels serveis.

La Paeria és encara una institució opaca tot i la tasca que ha fet l'oposició durant aquesta legislatura. Acabar amb una dinàmica de 40 anys és una feina llarga


- Falta seguretat als carrers?
 
- Primer de tot cal fer un debat a fons sobre el model de seguretat. Mentre no es faci estarem obrint les portes a les tesis de l’extrema dreta, que té un discurs tan simple com fàcil de comprendre; més agents equival a més seguretat. Nosaltres volem que hi hagi una policia local de proximitat, que es conegui els barris i sigui capaç d’implicar-se en els problemes perquè sap quina és la realitat del carrer i els actors que hi intervenen. La major seguretat no és una qüestió de posar més agents que patrullin.

- L’Ajuntament de Lleida és una institució opaca?

- Sí. S’ha fet molta feina en aquests darrers quatre anys i hem portat la Paeria al GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública) en diverses ocasions, però l’herència  de dinàmiques que s’arrossega és de dècades. No es pot acabar amb aquestes inèrcies amb només una legislatura. No obstant, la Crida ha denunciat temes foscos com les fundacions privades o el cas de la Llotja.

- Es volen amagar coses?

- Hi ha coses que no s’han fet bé, i no interessa que surtin a la llum. Són 40 anys de governs socialistes, i durant molt temps no hi va haver massa interès per part dels partits ni de la ciutadania per saber les coses que s’estaven fent. No es preguntava...

- Vostès demanaven la retirada de nou noms de personatges franquistes dels carrers de Lleida. El nou alcalde ha accedit a treure’n cinc. Estaran contents...

- És una victòria agredolça, però cal remarcar que ha estat col·lectiva. Nosaltres ho hem portat al ple, però aquesta lluita ha estat llarga, ja des de l’època de l’alcalde Siurana. Larrosa ha optat per retirar aquests noms perquè hi havia una pressió popular, no pas per voluntat seva.

- Però estan satisfets o no?

- Ho estarem del tot quan es retirin tots els noms. I això acabarà passant tard o d’hora.

- Fèlix Larrosa no és Àngel Ros

- No ho és, cert. Però també és veritat que s’assembla més a Ros del que crèiem al principi. El relat de fons de l’alcalde Larrosa és quasi el mateix que el de l’anterior Paer en cap. La seva política remet a la que s’ha estat fent a l’ajuntament en els darrers anys, i en aquest context esperàvem un major diàleg que realment fes visible un canvi de tendència política. No l’hem vist.

Esperàvem més diàleg de Fèlix Larrosa. El seu relat de fons és molt semblant al d'Àngel Ros. Té una realitat política amb Cs i PP que no vol perdre


- Potser el canvi que defensava Larrosa passava per entendre’s amb altres partits que no fossin Ciutadans i PP. Li han estès la mà de manera suficient com per fer possible aquest viratge polític que l’alcalde defensava?

- Nosaltres sempre hem estat oberts a parlar, però l’equip de govern també ha de tenir la voluntat d’establir un diàleg generós. Amb els pressupostos ens van trucar quan pràcticament estava tot lligat. Estem d’acord que cada partit té línies vermelles, però l’espai pel pacte hi és, i l’executiu de la Paeria l’ha de voler explorar. Ens queda la sensació que Larrosa no vol trencar els acords amb Ciutadans i PP perquè sap que estarà poc temps a l’alcaldia, i per aquest motiu no s’obre a buscar més pactes. Té una realitat política molt marcada i no està disposat a perdre-la.

- El procés català ha estat un impediment per arribar a acords a nivell local?

- El fet de tenir una idea a nivell nacional no ha exclòs pactes en l’àmbit local, però hi ha un abans i un després amb l’aplicació del 155. Es van trencar molts ponts, també a nivell municipal. No podem tenir la mateixa relació amb la gent del PSC, per exemple, que van donar suport a la intervenció de Catalunya per part del govern del PP. Nosaltres no som més que un reflex de la societat a les institucions, i és evident que els fets de la tardor del 2017 van marcar un punt d’inflexió. Àngel Ros va plegar, entre altres coses, per la pressió social que va rebre. Ell no va estar al costat de la gent aquells dies, i ho va pagar.

- En resum, Lleida està millor o pitjor que fa quatre anys?

- No és la mateixa Paeria que fa quatre anys, estem millor. La concurrència de partits que interpel·lessin al govern municipal i li demanessin explicacions era molt necessària. Hem obert un camí que s’ha de seguir fent en els propers anys.

- La CUP ha estat molt hàbil a l’hora de desmarcar-se del debat sobre les candidatures unitàries independentistes. Es dona per descomptat que no hi participaran. Tan dolenta és una candidatura conjunta?

- La política municipal té molts aspectes, i un d’ells és el social. No volem anar amb formacions que aposten, per exemple, per la privatització de serveis. Els programes casen poc, i per tant, preferim anar per separat. D’altra banda, considerem que la unitat per si sola no és cap valor, que se l’ha de dotar de contingut. Units per fer què? La gent ho ha de saber i els partits hem d’explicar detalladament quina intenció tenen quan arribin a les institucions.

És millor que els partits independentistes vagin separats a les eleccions municipals. Sumen més. Després ja pactarem, i nosaltres ho volem fer amb ERC i els comuns


- Per separat sumen més?

- Sí. És millor que el votant independentista tingui l’opció de decidir, i després ja pactarem.

- Amb qui?

- Amb les esquerres. ERC i comuns.

- I Junts per Lleida?

- S’hauria de sotmetre a la votació de l’assemblea. És veritat que apostem per un canvi d’estructures a la Paeria, perquè portem 40 anys amb el PSC, però en aquest cas caldria consultar.

- Quin és el seu objectiu de cara a les eleccions municipals?

- Créixer en nombre de regidors i ser més decisius. Tenim més experiència, una llista transversal i oberta i alguns temes més afinats que fa quatre anys perquè els coneixem més a fons. El pas que la Crida per Lleida es planteja de cara a la propera legislatura és tirar endavant aquelles propostes que hem explicat i que per manca de majoria no s’han implementat.

- Àngel Ros diu de vostès que han estat capaços de posar sobre la taula el seu discurs. I només eren dos regidors.

- Ho diu com una crítica, i ens ho hem pres com un elogi. Ros vivia com un rei i el soroll al seu voltant era mínim. El vam obligar a donar respostes, i estem satisfets d’això. Hem fet errors, però també molt bona feina.

- Quins errors?

- A vegades no ens hem sabut explicar prou bé, i potser alguns cops hem fet discursos sense anar a la base. Ara estem visitant barris i aquesta feina potser l’haguéssim hagut de fer abans perquè la gent ens interpel·la i això ens fa pensar en coses. Cal tenir més presència al carrer, però no per anar a festes com sí fan d’altres, sinó per treballar. D’altra banda, durant aquests quatre anys hem anat creixent com a regidors, i la interacció que hi ha amb els grups ha anat millorant amb el pas del temps.

- I a partir d’ara, què?

- Formarem part de l’assemblea i acompanyarem els companys que es presentin. Fem un pas al costat com a regidors i tornem a les nostres respectives feines, però no deixem la vida política ni l’activisme. Hem acumulat moltes experiències i coneixements, i això ho hem de transmetre. Ens hagués agradat que ho hagués fet algú quan nosaltres vam començar.

- Què cal fer amb el procés?

- Falta una estratègia conjunta dels partits independentistes i cal aturar el país per visualitzar la protesta catalana. Les lliçons de l’octubre del 2017 no poden quedar sense continuïtat, i per això s’ha de fer un full de ruta clar que expliqui quina és la idea de les formacions sobiranistes en relació a la República. Si ha de ser d’aquí 20 anys, doncs d’acord, però que es parli clar. Hi ha una sensació de desmobilització que no ens podem permetre, i la CUP ha de ser un fre a les voluntats d’aquells que volen tornar a l’autonomisme.

 

Participació