14
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:14h
El director de Serveis de la Paeria, Josep Farrero; el coordinador tècnic de planejament urbanístic, Joan Blanch; l'assessor de Ciutadans Dani Andrés i una tècnica de la Paeria han declarat aquest dilluns com a investigats pel "cas EMU", al jutjat d'instrucció 2 de Lleida. Són els últims que han comparegut davant el jutge, després que s'ajornés la seva citació prevista pel 19 de novembre de 2018 a causa de la vaga de jutges.
La denúncia la va presentar l'abril passat un dels membres del consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) i cap de l'oposició a la Paeria, Toni Postius (PDeCAT) per presumptes irregularitats als comptes de l'EMU dels exercicis 2014, 2015 i 2016. Postius ja va declarar el 26 d'octubre de 2018.
En total, el jutge ha citat a declarar com a investigades dotze persones relacionades amb el consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU). Les presumptes irregularitats denunciades podrien ser constitutives de diversos delictes, com ara els de falsedat de document mercantil, societari i de tràfic d'influències.
El 23 de novembre de 2018 van declarar els primers quatre investigats: el president del grup municipal de Ciutadans a Lleida, José Luis Osorio; la portaveu del grup Ángeles Ribes; el portaveu del grup municipal del PP a Lleida, Joan Vilella, i l'auditora dels comptes de l'EMU en aquell període, M. M. Aguado. Cap d'ells va voler fer declaracions públiques tot i que van assegurar sentir-se "tranquils".
El 29 de novembre va ser el torn de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que en aquells anys era regidor d'Urbanisme; la número 2 de l'Ajuntament de Lleida, Montse Mínguez, i els regidors Xavier Rodamilans i Rafael Peris. En arribar als jutjats, Larrosa va manifestar que estaven "absolutament tranquils" perquè "les coses s'han fet bé" i va remarcar que els comptes qüestionats de l'EMU, d'entre els anys 2014 i 2016, "estan auditats per tercers". L'alcalde de Lleida va assegurar que "es tracta d'una querella de caràcter polític" i va acusar Postius, de "no tenir projecte polític per a la ciutat".
Ara, un cop escoltades les declaracions tant del denunciant com de les dotze persones investigades, el jutge haurà de decidir si hi ha prou indicis de delicte per obrir judici oral contra algun d'ells o tots o si, pel contrari, arxiva el cas per falta de proves.
La denúncia la va presentar l'abril passat un dels membres del consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) i cap de l'oposició a la Paeria, Toni Postius (PDeCAT) per presumptes irregularitats als comptes de l'EMU dels exercicis 2014, 2015 i 2016. Postius ja va declarar el 26 d'octubre de 2018.
En total, el jutge ha citat a declarar com a investigades dotze persones relacionades amb el consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU). Les presumptes irregularitats denunciades podrien ser constitutives de diversos delictes, com ara els de falsedat de document mercantil, societari i de tràfic d'influències.
El 23 de novembre de 2018 van declarar els primers quatre investigats: el president del grup municipal de Ciutadans a Lleida, José Luis Osorio; la portaveu del grup Ángeles Ribes; el portaveu del grup municipal del PP a Lleida, Joan Vilella, i l'auditora dels comptes de l'EMU en aquell període, M. M. Aguado. Cap d'ells va voler fer declaracions públiques tot i que van assegurar sentir-se "tranquils".
El 29 de novembre va ser el torn de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que en aquells anys era regidor d'Urbanisme; la número 2 de l'Ajuntament de Lleida, Montse Mínguez, i els regidors Xavier Rodamilans i Rafael Peris. En arribar als jutjats, Larrosa va manifestar que estaven "absolutament tranquils" perquè "les coses s'han fet bé" i va remarcar que els comptes qüestionats de l'EMU, d'entre els anys 2014 i 2016, "estan auditats per tercers". L'alcalde de Lleida va assegurar que "es tracta d'una querella de caràcter polític" i va acusar Postius, de "no tenir projecte polític per a la ciutat".
Ara, un cop escoltades les declaracions tant del denunciant com de les dotze persones investigades, el jutge haurà de decidir si hi ha prou indicis de delicte per obrir judici oral contra algun d'ells o tots o si, pel contrari, arxiva el cas per falta de proves.