12
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
11:35h
La dona que va denunciar el seu cosí per haver-se quedat amb 32.549 euros de la seva mare (tieta de l'acusat) ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la sentència de l'Audiència de Lleida que absol l'home. La Sala no va considerar provat que existís cap engany ni prou proves per considerar l'acusat culpable.
L'home va declarar al judici que la seva tieta li va dir que els diners eren per ell i que els hi havia donat "lliurement". A més, va explicar que els havia invertit en adaptar el pis de Lleida perquè la seva tieta pogués viure amb ell. La filla de la dona denunciava, en canvi, que l'acusat es va quedar els diners sense que la dona ho sabés i que la va enganyar perquè li atorgués poders i gestionar així els seus diners i estafar-la.
Els fets van tenir lloc l'any 2014 a Lleida. Segons va explicar l'acusat durant el judici, la seva tieta se'n va anar a viure amb ell a Lleida perquè la seva filla la volia ingressar en una residència i la dona no volia.
Els diners corresponien a la meitat de la venda del pis que la dona tenia a Sevilla i que l'acusat va vendre amb els poders que ella li havia atorgat. "El vam vendre perquè ella ja no hi volia anar, no tenia ascensor i només li causava despeses de manteniment", va declarar al judici. També va assegurar que va ser ella qui va obrir un compte corrent a nom dels dos i també qui li va dir que volia vendre el pis que ella tenia a Sevilla. "Jo no la vaig voler enganyar mai. La seva filla no la volia a casa" va dir.
La dona va anar a viure amb l'acusat al gener de 2014 i va estar amb ell fins a l'abril de 2015, quan la filla de la dona la va anar a recollir. En un any i tres mesos la filla no havia anat a veure la seva mare, segons va explicar al judici, perquè no es trobava bé i perquè pensava que la seva mare no la volia veure.
El pis es va vendre l'octubre de 2014 però l'acusat va ingressar la meitat dels diners de la venda del pis en un compte a nom seu quan la filla de la dona va anar a buscar a la seva mare i se la va endur a l'abril de 2015. "La meva tieta m'havia donat a mi els diners. No els havia tret abans perquè no tenia cap pressa però a l'endur-se-la la filla tant de cop, doncs els vaig treure", va explicar. Va dir que els va invertir en pagar les factures de les obres que havia fet al pis per adaptar-lo per la dona. Hi va instal·lar calefacció, va canviar la banyera per una dutxa i li va comprar un llit articulat.
La fiscalia sol·licitava que se'l condemnés a dos anys i mig de presó per un delicte d'apropiació indeguda i que tornés els diners a la filla de la dona. L'acusació particular considerava que l'acusat va aconseguir enganyar una persona vulnerable, amb ànim de lucre, i demanava que se'l condemnés a 6 anys de presó i una multa de 4.800 euros per un delicte d'estafa i que indemnitzés la filla de la dona amb 58.000 euros. La defensa, en demanava l'absolució perquè considerava que no constava cap engany i que l'acusat va cuidar de la seva tieta i destacava que mai es va reclamar ni denunciar res per part de la dona sinó que va ser la seva filla qui va denunciar l'home un cop la dona va morir, el maig de 2016.
L'home va declarar al judici que la seva tieta li va dir que els diners eren per ell i que els hi havia donat "lliurement". A més, va explicar que els havia invertit en adaptar el pis de Lleida perquè la seva tieta pogués viure amb ell. La filla de la dona denunciava, en canvi, que l'acusat es va quedar els diners sense que la dona ho sabés i que la va enganyar perquè li atorgués poders i gestionar així els seus diners i estafar-la.
Els fets van tenir lloc l'any 2014 a Lleida. Segons va explicar l'acusat durant el judici, la seva tieta se'n va anar a viure amb ell a Lleida perquè la seva filla la volia ingressar en una residència i la dona no volia.
Els diners corresponien a la meitat de la venda del pis que la dona tenia a Sevilla i que l'acusat va vendre amb els poders que ella li havia atorgat. "El vam vendre perquè ella ja no hi volia anar, no tenia ascensor i només li causava despeses de manteniment", va declarar al judici. També va assegurar que va ser ella qui va obrir un compte corrent a nom dels dos i també qui li va dir que volia vendre el pis que ella tenia a Sevilla. "Jo no la vaig voler enganyar mai. La seva filla no la volia a casa" va dir.
La dona va anar a viure amb l'acusat al gener de 2014 i va estar amb ell fins a l'abril de 2015, quan la filla de la dona la va anar a recollir. En un any i tres mesos la filla no havia anat a veure la seva mare, segons va explicar al judici, perquè no es trobava bé i perquè pensava que la seva mare no la volia veure.
El pis es va vendre l'octubre de 2014 però l'acusat va ingressar la meitat dels diners de la venda del pis en un compte a nom seu quan la filla de la dona va anar a buscar a la seva mare i se la va endur a l'abril de 2015. "La meva tieta m'havia donat a mi els diners. No els havia tret abans perquè no tenia cap pressa però a l'endur-se-la la filla tant de cop, doncs els vaig treure", va explicar. Va dir que els va invertir en pagar les factures de les obres que havia fet al pis per adaptar-lo per la dona. Hi va instal·lar calefacció, va canviar la banyera per una dutxa i li va comprar un llit articulat.
La fiscalia sol·licitava que se'l condemnés a dos anys i mig de presó per un delicte d'apropiació indeguda i que tornés els diners a la filla de la dona. L'acusació particular considerava que l'acusat va aconseguir enganyar una persona vulnerable, amb ànim de lucre, i demanava que se'l condemnés a 6 anys de presó i una multa de 4.800 euros per un delicte d'estafa i que indemnitzés la filla de la dona amb 58.000 euros. La defensa, en demanava l'absolució perquè considerava que no constava cap engany i que l'acusat va cuidar de la seva tieta i destacava que mai es va reclamar ni denunciar res per part de la dona sinó que va ser la seva filla qui va denunciar l'home un cop la dona va morir, el maig de 2016.