memòria històrica

L'exposició «Perseguits i Salvats» se'n va a Cracòvia

El projecte segueix la seva ruta internacional i la setmana vinent estarà a Madrid, paral·lelament a la seva estada a Israel i Polònia

per Redacció, 10 de gener de 2019 a les 17:41 |
Imatge del documental Perseguits i Salvats | La Xarxa
El vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre, inaugurarà aquest dijous a la ciutat polonesa de Cracòvia l'exposició Perseguits i Salvats. No volien que existíssim, del projecte Perseguits i Salvats. L'acte se celebrarà a l'Institut Cervantes i acollirà la mostra fins al 28 de febrer. Aquest mateix espai també rebrà el divendres 11 la projecció del documental Perseguits i Salvats, produït per la Xarxa Audiovisual Local (XAL).

Aquesta mostra va iniciar la seva itinerància el juny de l'any passat a l'Espace du Judaisme de Tolosa, un centre de referència de la cultura jueva. Posteriorment, es va poder veure a Sort i Vielha i actualment també es pot visitar a la Biblioteca Central Elias Sourasky de la Universitat de Tel Aviv (Israel), on romandrà fins al 16 de gener. A més, a partir de dimarts vinent, dia 15, també s'instal·larà al Centro Sefarad-Israel de Madrid, amb la qual cosa coincidirà en tres escenaris: Tel Aviv, Cracòvia i Madrid.


En la seva estada a Cracòvia, Jordi Latorre estarà acompanyat per l'assessor cultural de la presidència de la Diputació de Lleida, Antoni Balasch, i per l'historiador Josep Calvet, comissari de l'exposició, que oferirà una conferència al voltant del contingut de l'exposició titulada Lleida, refugio de judíos durante la Segunda Guerra Mundial. En l'acte inaugural també hi participarà Fernando Martínez-Vara de Rey Irezábal, director de l'Institut Cervantes de Cracòvia.

Seguint els camins de la memòria històrica

El projecte Perseguits i Salvats té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial. A més, ha permès recuperar i senyalitzar les rutes que utilitzaven per a l'evasió. Es tracta de sis rutes senyalitzades que transcorren per les comarques de la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Dins d'aquest mateix projecte s'emmarca un documental que porta el mateix nom, basat en les investigacions de l'historiador Josep Calvet, que han permès identificar els itineraris utilitzats per a la fugida de jueus a través dels ports de muntanya, els camins i les carreteres del Pirineu. Gràcies a aquesta tasca de documentació, s'ha pogut començar a posar noms, cognoms i cares als protagonistes, i al documental hi participen alguns d'ells. En aquest sentit, també s'ha publicat un llibre, s'han enregistrat entrevistes a diverses persones que van protagonitzar aquest exili, o s'ha lliurat a Rachel Firstenberg una carta que la seva germana Fanny li havia enviat des de Sort l'any 1944, després d'haver creuat els Pirineus.

 

Participació