06
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
15:28h
El director de Museu de Lleida, Josep Giralt, ha assegurat que el discurs museístic de l'equipament no prescindirà mai d'un "tema capital" com l'art de Sixena per explicar les relacions territorials entre la Franja de Ponent, Lleida i la Corona d'Aragó. Un any després de la marxa de les 44 peces de Sixena amb l'entrada de la Guàrdia Civil al Museu, Giralt recorda en una entrevista a l'ACN que l'11 de desembre de 2017 va ser un dia "molt dur" i que l'equip humà va quedar "tocat".
Afegeix però, que les portes de l'equipament es van obrir i "l'aire va tornar a entrar" gràcies al suport de la gent que es va concentrar a fora mentre va durar l'execució judicial. Giralt veu positiu l'interès internacional que ha despertat el museu després del cas Sixena.
Josep Giralt ha explicat que entre els mesos d'abril i maig de 2019 quedarà tancada la remodelació del Museu de Lleida després de la sortida de les peces de Sixena. "Si ho podem tenir el 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, seria fantàstic", afegeix, però aquesta qüestió no només depèn de la idea ''que tenim al cap'' sinó també dels pressupostos de la Generalitat, que en aquests moments encara no estan assegurats. Al museu tenen molt clar que la remodelació afectarà gran part del món gòtic.
El que es vol explicar serà, no només del gòtic internacional i de Lleida com "un lloc d'irradiació de grans artistes" sinó també de la Franja de Ponent com a "concepte". És en aquest sentit, que Giralt remarca que volen continuar explicant la Franja, a partir d'una ''peça que és clau'': la cadira de la priora de Sixena, que correspon a aquest moment i que no formava part de les obres en litigi amb l'Aragó.
L'espai gòtic, on ara encara hi ha les lleixes buides que exposaven els fèretres de les monges de Sixena, es reestructurarà tot, es mouran peces i hi haurà un canvi de discurs "més assenyat, agrupant elements de forma temàtica, territorial i cronològica". Les lleixes desapareixeran doncs i no es preveu que hi hagi cap "record arquitectònic" del que hi havia. L'únic que no canviarà és el discurs de la Franja, i per tant, "Sixena continuarà sent explicada perquè no volem prescindir d'un tema capital al Museu de Lleida". Giralt afegeix que tenen peces suficients per explicar que al segle XV els pintors treballaven un dia a Lleida i l'altre a Benavarri o Barcelona per després acabar a Sixena.
Afegeix però, que les portes de l'equipament es van obrir i "l'aire va tornar a entrar" gràcies al suport de la gent que es va concentrar a fora mentre va durar l'execució judicial. Giralt veu positiu l'interès internacional que ha despertat el museu després del cas Sixena.
Josep Giralt ha explicat que entre els mesos d'abril i maig de 2019 quedarà tancada la remodelació del Museu de Lleida després de la sortida de les peces de Sixena. "Si ho podem tenir el 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, seria fantàstic", afegeix, però aquesta qüestió no només depèn de la idea ''que tenim al cap'' sinó també dels pressupostos de la Generalitat, que en aquests moments encara no estan assegurats. Al museu tenen molt clar que la remodelació afectarà gran part del món gòtic.
El que es vol explicar serà, no només del gòtic internacional i de Lleida com "un lloc d'irradiació de grans artistes" sinó també de la Franja de Ponent com a "concepte". És en aquest sentit, que Giralt remarca que volen continuar explicant la Franja, a partir d'una ''peça que és clau'': la cadira de la priora de Sixena, que correspon a aquest moment i que no formava part de les obres en litigi amb l'Aragó.
L'espai gòtic, on ara encara hi ha les lleixes buides que exposaven els fèretres de les monges de Sixena, es reestructurarà tot, es mouran peces i hi haurà un canvi de discurs "més assenyat, agrupant elements de forma temàtica, territorial i cronològica". Les lleixes desapareixeran doncs i no es preveu que hi hagi cap "record arquitectònic" del que hi havia. L'únic que no canviarà és el discurs de la Franja, i per tant, "Sixena continuarà sent explicada perquè no volem prescindir d'un tema capital al Museu de Lleida". Giralt afegeix que tenen peces suficients per explicar que al segle XV els pintors treballaven un dia a Lleida i l'altre a Benavarri o Barcelona per després acabar a Sixena.