30
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:39h
L’interès de la societat per les alternatives al sucre va en augment, ja que la reputació de la sacarosa (sucre blanc) queda en evidència en cada nou estudi que es publica. El consum incontrolat de sucre comporta malalties com l'obesitat, la diabetis, el càncer o les malalties cardiovasculars.
Arribats a aquest punt, solem buscar alternatives més saludables que sovint signifiquen anar del foc a les brases. Entre les alternatives que es busquen hi ha com a primera opció, la mel.
La mel en si, és simplement una solució amb més d'un 80% de sucre i que un cop el metabolitzem, actua com un sucre qualsevol. Per tant, la pots utilitzar perquè t'agrada el seu sabor, però no perquè vulguis evitar el sucre per endolcir alguna recepta o aliment, i evidentment no n'abusis.
Seguint el rànquing d'alternatives al sucre apareixen els xarops com ara, xarop de atzavara o més conegut com agave, xarop d'arròs, etc. Però com en el cas anterior, encara que portin el segell de eco, orgànic o biològic, no per això deixen de ser una solució rica en sucres. Aquest xarop s'obté dels sucs de diverses plantes, fruits o òrgans vegetals; en els quals s’evapora la major part de l'aigua i per acabar concentrant els sucres presents en aquests. Al final, l’únic que aconsegueix la indústria és enganyar-nos dient que la procedència del xarop és més natural i evidentment ecològic, i en realitat l'únic que prenem és sucre en forma líquida. Com he dit anteriorment, un cop dins del nostre cos actua com si fos sucre.
La famosa estèvia també és una de les alternatives que existeixen en l’actualitat. S’obté d'una planta sud-americana anomenada stevia rebaudiana, aquest edulcorant s'utilitza en una gran varietat de productes alimentaris, els quals ens els venen com aliment saludable, per portar estèvia. Però no ens hem de deixar enganyar per aquests productes, si us plau. Hem d'anar una mica davant de la indústria alimentària.
L'estèvia endolceix els àpats sense aportar calories, això és cert, però cal diferenciar entre la planta i el producte que arriba a les botigues. Per extreure els glucòsids d'esteviol són necessaris una sèrie de processos químics, raó per la qual no s'ha de considerar un edulcorant natural i, per tant, un producte més saludable. Encara hi ha molt màrqueting darrere, però és cert que es considera un edulcorant segur que cal tenir en compte si es necessita reduir la ingesta de sucre i de calories.
Existeixen plataformes com Sin Azucar.org que ens poden ajudar. Foto: SinAzucar.org
Si la teva opció és el sucre morè, deixa'm que et digui que és la pitjor de les alternatives, ja que en la indústria existeix la venda de sucre morè en el qual es dona color al tradicional sucre per aconseguir el color desitjat i poder-lo vendre amb menys vergonya. Si això últim ja ho tenies en consideració i en l'etiquetatge has buscat en comptes de sucre morè, el concepte sucre integral, t'he de dir que al meu entendre, el procés racional darrere d'aquest tipus d'eleccions resulta similar al pensar que com és perillós saltar des del pis 75 (utilitzar sucre refinat o sucre morè) és millor baixar al 74 i saltar des d'aquí (o fer servir sucre integral, morè o integral).
El resultat sempre segueix sent el mateix. És cert que en el sucre integral hi ha unes quantitats ínfimes de minerals (calci, ferro, potassi i magnesi) i quantitats ridícules de vitamines, però realment si el que vols són nutrients; els busques en el sucre?
En resum, l'ús del sucre camuflat, el dels edulcorants, és una pràctica en alça dins de la indústria alimentària, que en la majoria de casos dificulta al consumidor el realitzar eleccions encertades d'acord amb els seus interessos (evitar el sucre). La millor opció és no tenir opció al sucre.
Espero haver resolt els teus dubtes i recordeu que ens podeu fer arribar les vostres consultes al correu electrònic: lespiamonso@gmail.com