Entrevista

Toni Postius: «He estat un rebel dins del meu partit. Les decisions sobre Lleida no me les imposen»

El candidat de Junts per Lleida reitera l'oferta a ERC per fer una llista conjunta i apel·la a la situació del país per fer-la possible | Assegura que la ciutat té un decalatge entre l'uniosme que governa i la majoria independentista social | Critica Larrosa per no allunyar-se de les polítiques de Ros i reclama un pas al costat de Reñé com a president del PDECat a Ponent

per Àlvar Llobet, Lleida, 26 de novembre de 2018 a les 08:00 |
Toni Postius, candidat de Junts per Lleida a l'alcaldia | Àlvar Llobet
Toni Postius (Lleida, 1984) intentarà abordar el proper mes de maig l'alcaldia de Lleida per segona vegada. Després d'obtenir sis regidors a les eleccions municipals del 2015, el polític independentista creu que el canvi a la ciutat és necessari després de gairebé 40 anys de governs socialistes a la capital del Segrià. La seva candidatura porta la marca de "Junts per Lleida", una "evolució" de la llista de Puigdemont el 21-D, però assegura que està disposat a abandonar aquestes sigles si ERC s'avé a una candidatura unitària. 

- Arribats al final de la legislatura, com creu que està Lleida actualment?


- El PSC està vivint un final d’etapa agònic a Lleida. En aquests darrers quatre anys la ciutat ha estat notícia per coses negatives; el pacte del bilingüisme a la Paeria entre els socialistes i Cs, els carrers franquistes, el referèndum de l’1-O i la passivitat de l’executiu local, l’espoli del Museu de Lleida... d’altra banda, el govern s’ha quedat encallat en molts temes de ciutat. No s’ha avançat ni en la industrialització, ni en l’espai de les Basses, ni tampoc en el Mercat del Pla, per exemple. No hi ha una projecció del que s’ha de fer, i això és símptoma d’esgotament. A Lleida hi ha ganes de canvi.

- N'hi ha hagut un de significatiu. Hi ha un nou alcalde...

- Va dient que ell és el canvi, que ell no és com Àngel Ros, però no és cert. Fèlix Larrosa no pot traduir les paraules amb fets que demostrin que hi ha una diferència amb el seu antecessor. El bloc del 155 a la Paeria que està format per PSC, Cs i PP continua molt vigent, i s’ha de recordar que Larrosa va votar igual que Ros, Cs i PP en la qüestió del bilingüisme o en les mocions sobre els temes nacionals. No ha canviat res d’essencial a l’Ajuntament de Lleida.

Fèlix Larrosa no pot traduir les paraules amb fets que demostri que hi ha una diferència amb Àngel Ros


- Pacta amb Cs i PP perquè potser no ha trobat possibilitats amb la resta de grups. La seva voluntat és d’arribar a acords o ja els hi va bé que Larrosa tingui només els socis que té?

- Arribar a un acord és una cosa, i una altra de molt diferent és adherir-se a un contracte d’adhesió. Si no pactem és perquè els socialistes plantegen la negociació des de la base que has de ser tu el que ha d’adaptar-se al que proposen, i això no va així. Des del govern es proposa amb la comoditat de saber que amb Cs i PP tenen majoria absoluta. D’altra banda, el nostre model de ciutat és molt diferent i això aboca a la discrepància. En gestió urbanística, en seguretat, en l’àmbit comercial, en serveis públics... 

- El fet que hi hagi un nou Paer en cap creu que el beneficia des d’un punt de vista electoral?

- Jo em presento per compromís amb la meva ciutat. El canvi d’alcalde no altera el nostre projecte per Lleida. El PSC ha governat 40 anys i això explica les dinàmiques que s’arrosseguen.

- En les eleccions passades vostè tenia 30 anys. Com ha crescut com a polític en aquesta legislatura?

- He pogut liderar un grup municipal en moments complicats i ha estat un gran repte. Estic molt agraït als meus companys regidors, perquè han treballat molt. També he tingut l’oportunitat d’haver estat diputat al Congrés, un lloc on es veuen les coses des d’una altra dimensió, i he entrat a la direcció nacional del PDECat. Tot plegat és una gestió complexa i apassionant, però la meva atenció preferent és l’Ajuntament de Lleida, per això vaig demanar confiança per encapçalar la llista.

- Vostè és un dirigent del PDECat que es presenta a les eleccions amb Junts per Lleida, una marca nova. Són dèbils les sigles del seu partit?

- Junts per Lleida és l’evolució municipal de la llista Junts per Catalunya que va encapçalar el president Carles Puigdemont. Vol anar més enllà del que representa el PDECat i pretén sumar persones amb sensibilitats diferents. És el moment d’unir-nos per posar punt final a 40 anys de governs socialistes a Lleida i per fer de la ciutat un dels referents en la defensa de les llibertats nacionals.

- Amb aquesta marca electoral és més lliure vostè per configurar la candidatura?

- No. Les llistes municipals són transversals i hi ha més adhesions personals que no pas de carnet. He intentat defugir sempre les imposicions. Ho vaig fer fa quatre anys i això ens ha donat riquesa en el grup municipal, on hi ha diversitat d’opinions. El que vull és una llista on hi hagi gent que no digui sempre sí a tot. Això ens ha de donar força per traslladar la realitat de carrer a la Paeria.

- Què vol dir això?

- En les darreres eleccions, les del 21-D, la suma de vot independentista va superar el 50% a la ciutat de Lleida. Tenim una ciutat republicana amb un govern unionista.

- Dient això es posa pressió

- Tinc pressió de la mateixa manera que la resta de formacions independentistes. Tots tenim una gran responsabilitat per fer possible aquest canvi, i per això no em canso de demanar unitat de cara a les municipals. Si recordem els resultats del 2015, el canvi polític va anar de 80 vots. Necessitem una llistà unitària perquè garantiria guanyar les eleccions, i quan una formació queda primera en uns comicis té molts números de poder governar. Tenim l’obligació de posar-nos d’acord.

- ERC es tanca en banda i argumenta que per separat es guanya més vot

- En un moment com el que estem vivint aquest argument no està justificat. Ja entenc que hi pot haver gent d’ERC que a mi no em votaria, i electors del PDECat que no votarien Miquel Pueyo, però la situació política que viu el país reclama aquesta unitat que defenso. Guanyar les eleccions ens deixaria a tocar de la governabilitat.

La situació política que viu el país obliga a una candidatura conjunta amb ERC a Lleida. Guanyar les eleccions gairebé ens garantiria la governabilitat


- Si ERC accepta, vostè cedirà el primer lloc de la llista? Dit d’una altra manera, sacrificaria l’opció de ser alcalde en favor de la candidatura unitària?

- Comencem les negociacions sense cap premissa. Si estem d’acord en anar junts, això ja es debatrà, però és que no s’ha arribat ni a explorar aquesta via. Sóc un polític generós i sóc conscient de la responsabilitat que comporta una llista conjunta. Fins al final la defensaré.

- Vostè ha de fer una llista en el cas que fracassi la llista conjunta. Quin límit temporal es posa?

- Crec que a principis d’any ha d’estar clar quin camí hem de seguir.

- Poden casar el programa electoral del PDECat i el d’ERC?

- A la Paeria no hi ha ni hi haurà majories absolutes, de manera que tothom ha de cedir en els seus postulats. En el cas que comenta, segur que seríem capaços de fer un projecte comú. De fet, en moltes qüestions ja ens hem posat d’acord amb ERC en aquests quatre anys. En temes nacionals, òbviament, i també de ciutat.

- En la seva conferència en la qual es presentava com a candidat va criticar les cúpules dels partits i les praxis de canvi de “cromos” que havien fet a Lleida. Molts ho vam interpretar com una càrrega contra Joan Reñé, actual president del PDECat a Ponent...

- No vaig fer referència a ningú, però sí que vaig voler fer la reflexió. Lleida no serà moneda de canvi de ningú ni de res, perquè el que jo vull és el canvi polític a la ciutat. Recordo els rumors que circulaven fa quatre anys sobre la sociovergència a la Paeria després de les eleccions, i m’hi vaig negar.

- I a alguns dirigents del seu propi partit no va agradar...

- Aquesta decisió que vaig prendre juntament amb els meus companys de grup municipal no va ser compartida per tothom, tampoc dins de casa, és cert. Deien que faria el que diguessin des de Barcelona o des d’altres indrets, però el que passa a Lleida ciutat té el centre de gravetat a Lleida ciutat. No vaig voler fer cap canvi de cromos perquè vaig prometre que seria fidel al que havia dit. Tenia i tinc un compromís amb el canvi, i aquí no hi ha partidisme que valgui.

- Es va sentir com un rebel prenent aquesta decisió?

- Sóc una mica cupvergent! (riu) he hagut de ser rebel dins del meu partit perquè les decisions les prenc en base als interessos de la ciutat i no pas a partir de les instruccions internes que se’m puguin donar. Ningú no m'imposa res. CiU era un partit piramidal i les meves opcions van costar d’entendre en alguns estaments de la formació, però ens vam mantenir ferms en allò que havíem dit durant la campanya. Al final el temps m’ha acabat donant la raó.

- Joan Reñé ha de deixar de ser president del PDECat a Ponent?

- Faig meves les paraules del president del partit, David Bonvehí, que va instar Reñé a fer un pas al costat per evitar que es barregés la investigació amb la qüestió política.

- Ell no marxa. El partit l’hauria de fer fora?

- Em consta que s’està treballant en el seu relleu. No crec que s’allargui massa en el temps.

- En algun moment d’aquesta legislatura ha pensat que no seria candidat?

- Miri, de coses se’n diuen moltes, corren molts rumors i la gent especula. El cert és que jo em vaig presentar a les primàries i no vaig tenir cap vot en contra. N’estic orgullós d’això, i segueixo apostant per un canvi a la ciutat que faci de Lleida una ciutat republicana i compromesa amb la independència. A mi no em fa por anar a la presó.

- Com hi podria arribar vostè a la presó si fos el Paer en cap?

- Doncs, per exemple, posant-nos a disposició del Govern en tot allò que sigui avançar cap a la República. No m’espanta aquest escenari, cal ser sincer amb els electors.

No tinc por a anar a la presó. Si sóc alcalde posaré la ciutat al servei del Govern en qüestions sobre la independència


- Li preocupa que el vot democristià que abans votava Unió marxi cap a altres partits?

- Conec molts votants de l’antiga Unió i sé que amb ells compartim el model de ciutat que vam defensar el 2015 i abans. Més enllà del debat nacional, aquests electors veuran la traducció del seu projecte de ciutat en les propostes que posarem damunt la taula.

- Hi haurà molts canvis en la seva llista?

- No l’he fet encara perquè crec que serem capaços de posar-nos d’acord, i no puc anar amb números compromesos d’entrada. M’ho prenc molt seriosament això. El que sí que vull és donar les gràcies als meus companys de grup per la feina d’aquests anys

- Sona a comiat això...

- No. Han fet molt bona feina i els hi estic agraït.

- Com veu el fenomen de les primàries?

- Respecto totes les iniciatives i tan vàlid és el seu procés com els altres. No obstant, més enllà dels processos hem de ser capaços de trobar punts de trobada per unir-nos. Separats serem més febles i seria la garantia que el bloc del 155 tornaria a governar la ciutat.

 

Participació