08
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:30h
Incendis com els succeïts a Grècia aquest estiu o a Portugal el 2017 podrien produir-se a Catalunya. "Les condicions s'han donat però fins ara els hem contingut al límit", reconeix el cap del GRAF, Marc Castellnou, tot afegint que "abans que sortim del rang de solució hem d'aprendre dels seus incendis per aplicar-les aquí". Castellnou, que ha participat aquest matí en unes jornades de formació sobre les vulnerabilitats davant dels incendis forestals, insisteix a dir que els greus focs dels darrers anys s'han produït en indrets on fins i tot els cossos d'emergències estaven "més formats". I remarca que "a nosaltres ens pot passar". La trobada, celebrada al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha posat damunt de la taula la necessitat de compartir coneixements per guanyar la batalla al foc.
Castellnou s'ha mostrat contundent a l'hora d'apuntar que "cal preparar-nos". "Fins ara hem tingut la capacitat de mantenir la iniciativa al nostre costat però la iniciativa es pot perdre", ha dit. Posant com a exemple els grans focs de Portugal, el Canadà, Grècia o Xile, el responsable dels GRAF ha insistit en el fet que "no és que siguin més dèbils" i "com que ens pot passar, hem d'agafar el coneixement poder donar la nota".
La jornada tècnica celebrada aquest dijous al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha comptat amb la presència de professionals de diversos països que ja estan vivint el que es coneix com a incendis de sisena generació, és a dir, que cremen amb molta més intensitat i tenen un comportament més imprevisible. "El que volem és compartir coneixement perquè no podem aprendre només dels nostres incendis", ha dit Castellnou.
La jornada s'ha fet coincidint amb l'aniversari dels 20 anys del gran foc del Solsonès que va cremar 27.000 hectàrees de superfície forestal. "No ha estat el més intens però sí que segueix marcant un dels màxims", ha dit Castellnou, tot apel·lant a la importància del coneixement que s'ha adquirit des de llavors. "No hauria estat un megaincendi, però sí que és cert que aquell incendi amb els boscos actuals o amb un estiu com el de 2017 també ens hauria superat".
El canvi climàtic és determinant i obliga als cossos d'emergència a seguir investigant en la lluita contra el foc. "Cal fer-ho de manera global", apel·la el responsable dels bombers, tot insistit en que cal dotar-se de les eines necessàries "per a veure'ls vindre".
El cap dels Bombers assegura que, els darrers grans incendis succeïts, posen de manifest la importància d'actuar amb celeritat. "Les dues primeres hores de l'incendi determinen què passarà després i, si no ho fem bé, llavors ja no el podrem parar". I afegeix que s'ha d'evitar que avanci "la seva carrera de màxima alimentació energètica, perquè ja no el podrem parar". Concretament, ha posat com a exemple l'incendi de l'Alt Empordà del 2012 que no va ser més greu perquè "el vam veure vindre i vam prendre les decisions que tocaven i va funcionar. Si ens haguéssim concentrat en el cap del foc i no en el flanc de l'incendi podria haver estat un incendi de sisena generació".
El cas de Portugal
Entre els experts que han participat en la jornada hi havia Marco Pires, cap dels Bombeiros Voluntários de Setúbal. Després dels focs del juny del 2017, que van costar la vida a més d'una seixantena de persones, "vem aprendre moltes lliçons tant a nivell polític, com de societat o operatiu", ha dit. "Aprens que cada vegada més els focs estan fora de la nostra capacitat d'extinció i això és frustrant, pel que ens hem de concentrar en què podem fer". La formació, compartir coneixement i l'estudi de les dinàmiques és, segons Pires, la clau. "Anem pel bon camí, que no vol dir que no pugui tornar a passar perquè no són canvis que succeeixin d'un dia per l'altre", afegeix.
El paper de la societat civil
Eduard Plana, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, reconeix que l'abandonament forestal i el canvi climàtic està generant condicions on els incendis tenen comportaments nous. "Ara el foc surt del bosc i crema infraestructura, pel que ara no hem de treballar només per protegir el bosc, sinó en com ens protegim com a societat", explica. Per aquesta raó, afegeix, la problemàtica va més enllà dels bombers.
Per aquesta raó, a banda de la jornada tècnica d'aquest dijous, dissabte es farà un debat obert a la ciutadania. "No tindrem cada estiu grans incendis, però els podem tenir i aquí la participació de la societat és fonamental per reduir els riscos". La sessió, que es farà a la Sala Polivalent de Solsona, comptarà amb les intervencions del cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers de la Generalitat, Francesc Boya, representants de les Agrupacions de Defensa Forestal del Solsonès, tècnics de la Diputació de Barcelona i del CTFC.
Castellnou s'ha mostrat contundent a l'hora d'apuntar que "cal preparar-nos". "Fins ara hem tingut la capacitat de mantenir la iniciativa al nostre costat però la iniciativa es pot perdre", ha dit. Posant com a exemple els grans focs de Portugal, el Canadà, Grècia o Xile, el responsable dels GRAF ha insistit en el fet que "no és que siguin més dèbils" i "com que ens pot passar, hem d'agafar el coneixement poder donar la nota".
La jornada tècnica celebrada aquest dijous al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha comptat amb la presència de professionals de diversos països que ja estan vivint el que es coneix com a incendis de sisena generació, és a dir, que cremen amb molta més intensitat i tenen un comportament més imprevisible. "El que volem és compartir coneixement perquè no podem aprendre només dels nostres incendis", ha dit Castellnou.
La jornada s'ha fet coincidint amb l'aniversari dels 20 anys del gran foc del Solsonès que va cremar 27.000 hectàrees de superfície forestal. "No ha estat el més intens però sí que segueix marcant un dels màxims", ha dit Castellnou, tot apel·lant a la importància del coneixement que s'ha adquirit des de llavors. "No hauria estat un megaincendi, però sí que és cert que aquell incendi amb els boscos actuals o amb un estiu com el de 2017 també ens hauria superat".
Marc Castellnou, cap de l’Àrea Forestal-GRAF dels Bombers, durant la seva intervenció) Foto: ACN
El canvi climàtic és determinant i obliga als cossos d'emergència a seguir investigant en la lluita contra el foc. "Cal fer-ho de manera global", apel·la el responsable dels bombers, tot insistit en que cal dotar-se de les eines necessàries "per a veure'ls vindre".
El cap dels Bombers assegura que, els darrers grans incendis succeïts, posen de manifest la importància d'actuar amb celeritat. "Les dues primeres hores de l'incendi determinen què passarà després i, si no ho fem bé, llavors ja no el podrem parar". I afegeix que s'ha d'evitar que avanci "la seva carrera de màxima alimentació energètica, perquè ja no el podrem parar". Concretament, ha posat com a exemple l'incendi de l'Alt Empordà del 2012 que no va ser més greu perquè "el vam veure vindre i vam prendre les decisions que tocaven i va funcionar. Si ens haguéssim concentrat en el cap del foc i no en el flanc de l'incendi podria haver estat un incendi de sisena generació".
El cas de Portugal
Entre els experts que han participat en la jornada hi havia Marco Pires, cap dels Bombeiros Voluntários de Setúbal. Després dels focs del juny del 2017, que van costar la vida a més d'una seixantena de persones, "vem aprendre moltes lliçons tant a nivell polític, com de societat o operatiu", ha dit. "Aprens que cada vegada més els focs estan fora de la nostra capacitat d'extinció i això és frustrant, pel que ens hem de concentrar en què podem fer". La formació, compartir coneixement i l'estudi de les dinàmiques és, segons Pires, la clau. "Anem pel bon camí, que no vol dir que no pugui tornar a passar perquè no són canvis que succeeixin d'un dia per l'altre", afegeix.
El paper de la societat civil
Eduard Plana, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, reconeix que l'abandonament forestal i el canvi climàtic està generant condicions on els incendis tenen comportaments nous. "Ara el foc surt del bosc i crema infraestructura, pel que ara no hem de treballar només per protegir el bosc, sinó en com ens protegim com a societat", explica. Per aquesta raó, afegeix, la problemàtica va més enllà dels bombers.
Per aquesta raó, a banda de la jornada tècnica d'aquest dijous, dissabte es farà un debat obert a la ciutadania. "No tindrem cada estiu grans incendis, però els podem tenir i aquí la participació de la societat és fonamental per reduir els riscos". La sessió, que es farà a la Sala Polivalent de Solsona, comptarà amb les intervencions del cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers de la Generalitat, Francesc Boya, representants de les Agrupacions de Defensa Forestal del Solsonès, tècnics de la Diputació de Barcelona i del CTFC.