08
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:15h
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, preveu donar a conèixer la setmana vinent la seva decisió en relació amb la petició sobre la retirada dels noms dels carrers de la ciutat dedicats a persones que van estar vinculades amb el franquisme.
Larrosa, però, vol escoltar abans el Memorial Democràtic en la trobada que l'alcalde mantindrà aquest dijous amb responsables d'aquesta institució pública per tal de poder disposar de tota la informació possible abans de pronunciar-se. El Ple de l'Ajuntament de Lleida celebrat el 5 d'octubre va tombar una moció de Lleida Lliure de Franquisme en què la plataforma reclamava la retirada del nom de nou carrers del nomenclàtor de la capital del Segrià.
L'alcalde de Lleida es reunirà aquest dijous amb responsables del Memorial Democràtic per conèixer el seu posicionament així com els criteris que s'han seguit en altres ciutats respecte a la presència de noms de carrers dedicats a persones que van tenir algun tipus de vinculació amb el franquisme.
A partir de tota la informació de què disposi al respecte, Fèlix Larrosa preveu donar a conèixer la seva decisió la setmana vinent en relació amb la petició de la plataforma ciutadana Lleida Lliure de Franquisme, així com d'alguns grups municipals, perquè Lleida retiri del seu nomenclàtor el nom dels carrers que porten el nom de persones relacionades amb el franquisme. En concret es tracta d'Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya.
El Ple de la Paeria del 5 d'octubre va debatre una moció presentada per Lleida Lliure de Franquisme en què instava l'Ajuntament de Lleida a retirar els noms de nou carrers que la plataforma considera que "honoren personatges públics vinculats amb la dictadura i el cop d'estat del juliol del 1936".
La moció va quedar rebutjada pels vots en contra de PSC, Cs, PP i de la regidora no adscrita, mentre la resta de grups municipals hi va votar a favor. Tot i el vot contrari de l'equip de govern socialista, Larrosa ja va manifestar la seva voluntat a donar compliment a la Llei de Memòria Històrica i es va comprometre a prendre una decisió en relació amb la petició que feia la moció després d'escolar l'opinió del Memorial Democràtic el 8 de novembre.
Larrosa, però, vol escoltar abans el Memorial Democràtic en la trobada que l'alcalde mantindrà aquest dijous amb responsables d'aquesta institució pública per tal de poder disposar de tota la informació possible abans de pronunciar-se. El Ple de l'Ajuntament de Lleida celebrat el 5 d'octubre va tombar una moció de Lleida Lliure de Franquisme en què la plataforma reclamava la retirada del nom de nou carrers del nomenclàtor de la capital del Segrià.
L'alcalde de Lleida es reunirà aquest dijous amb responsables del Memorial Democràtic per conèixer el seu posicionament així com els criteris que s'han seguit en altres ciutats respecte a la presència de noms de carrers dedicats a persones que van tenir algun tipus de vinculació amb el franquisme.
A partir de tota la informació de què disposi al respecte, Fèlix Larrosa preveu donar a conèixer la seva decisió la setmana vinent en relació amb la petició de la plataforma ciutadana Lleida Lliure de Franquisme, així com d'alguns grups municipals, perquè Lleida retiri del seu nomenclàtor el nom dels carrers que porten el nom de persones relacionades amb el franquisme. En concret es tracta d'Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya.
El Ple de la Paeria del 5 d'octubre va debatre una moció presentada per Lleida Lliure de Franquisme en què instava l'Ajuntament de Lleida a retirar els noms de nou carrers que la plataforma considera que "honoren personatges públics vinculats amb la dictadura i el cop d'estat del juliol del 1936".
La moció va quedar rebutjada pels vots en contra de PSC, Cs, PP i de la regidora no adscrita, mentre la resta de grups municipals hi va votar a favor. Tot i el vot contrari de l'equip de govern socialista, Larrosa ja va manifestar la seva voluntat a donar compliment a la Llei de Memòria Històrica i es va comprometre a prendre una decisió en relació amb la petició que feia la moció després d'escolar l'opinió del Memorial Democràtic el 8 de novembre.