Entrevista

Josep Pàmies: «Els governs prohibeixen fer proves clíniques amb plantes per demostrar que curen persones»

L'ecologista denuncia una persecució dels monopolis contra els productors de la medicina natural i es reafirma que el clorit de sodi pot ajudar els malalts d'autisme

per Àlvar Llobet, Balaguer, 26 d'octubre de 2018 a les 10:00 |
Josep Pàmies amb una planta que diu que cura els càncer | Àlvar Llobet
Josep Pàmies (Balaguer, 1948) és una de les cares més populars de l'agricultura ecològica i de la lluita contra les multinacionals farmacèutiques i alimentàries. Des dels seus hivernacles de Balaguer, l'activista revindica una medicina natural mentre encadena polèmica rere polèmica. La darrera, una suposada cura de l'autisme que s'aconsegueix amb clorit de sodi, una substància que, assegura, també cura la malària i el virus de l'Ebola en poques hores. Diu que alguns càncers també es pot guarir amb plantes, i reclama que els governs facin compatible els hospitals i els medicaments amb la medicina natural.

Pàmies forma part del col·lectiu Dolça Revolució que aquest cap de setmana, juntament amb Slow Food Lleida, organitza la Fira Alimentació i Salut a Balaguer.


- Vostè torna a estar al centre de la polèmica. És un activista que sempre està de moda.

- He intentat lluitar contra allò que considerava injust i ho he fet mitjançant col·lectius que no tinguin una estructura vertical. He volgut sempre compartir el coneixement i donar a la gent les eines per poder canviar les coses.

- I s’ha convertit en un rebel que defensa una causa seguida per molta gent.

- Podríem dir que sóc un rebel, sí, però tampoc m’ho plantejo massa. Veig injustícies socials i considero que s’han de canviar. No vull fer mal a ningú, només proposo altres camins per millorar aquesta societat, i vull ser lliure. La majoria de la societat s’ha instal·lat en la comoditat d’acceptar el que li diuen sense preguntar-se els perquès. Ho diu la llei... i si aquesta llei és injusta, què? S’ha d’incomplir, perquè si no ho serà sempre d’injusta.


- Defensant aquesta tesi ha hagut de visitar molts jutjats, i fins i tot li han demanat penes de presó.

- I m’han absolt, però si hagués d’anar a presó per comercialitzar amb plantes, hi aniria. Canvien els governs però no les polítiques. Tots segueixen obeint el que diuen els grans monopolis, que abusen de la societat.

- Quins són?

- Empreses farmacèutiques i alimentàries. N’hi ha moltes altres, però aquestes són les que conec més a fons. La ingesta de medicaments és la tercera causa de mort al món i el tabac és legal, però resulta que jo sóc més perillós i per això em persegueixen. He matat algú amb el clorit de sodi o la marihuana terapèutica? Han declarat la guerra a les plantes perquè hi ha uns interessos molt forts per part de les empreses, que incideixen en els governs perquè ens facin callar. Els polítics són uns titelles dels monopolis, així de clar.

Han declarat la guerra a les plantes perquè hi ha uns interessos molt forts per part de les empreses, que incideixen en els governs perquè ens facin callar

- Ha augmentat el seguiment de la via natural en els darrers anys?

- Molt, i això els fa por. Les grans empreses es desestabilitzarien si cau el consum pel medicament o pel menjar ràpid. Ens ataquen per temor. El que jo defenso és una revolució de la consciència individual i d’un canvi d’hàbits alimentaris. Crec que poc a poc va creixent aquesta consciència.

- Ha denunciat també una persecució per part de la Generalitat.

- En temps de la consellera Marina Geli em van perseguir per les flors comestibles i per l’stèvia. Em van obrir expedients però no van anar endavant, i això significa que el Govern va cometre prevaricació, perquè si consideraven que jo havia fet una irregularitat havien de continuar. Al final van arxivar les denúncies sense ni dir-m’ho. El conseller Toni Comín va voler tancar-nos l’empresa per vendre stèvia, i l’actual titular de Salut, Alba Vergés, també, però volia que ho fes Madrid i no la Generalitat. Catalunya té les competències però volia que ho fes el govern espanyol. Una vergonya.
 

Josep Pàmies, en un dels hivernacles que té a Balaguer. Foto: Àlvar Llobet


- Com ha acabat la qüestió de l’stèvia?

- Un dia la Unió Europea va anunciar la seva legalització. Ho va fer amb la boca petita i sense cap resolució al Parlament, i jo ho vaig viure com una gran victòria.

- També va sortir ben parat del judici per cultivar marihuana terapèutica.

- Em van absoldre i ara puc continuar cultivant marihuana amb aquella sentència. Feia olis i tintures per gent que estava malalta i que no tenia temps de plantar-ne. En donava per fins terapèutics, però això es va anar sabent fins que em van robar totes les plantes. Arran d’això vaig aturar-me i ara en fem en altres llocs.

- Vostè assegura que l’autisme es pot curar amb el clorit de sodi.

- No, jo no dic això.

- Què diu, doncs?

- A mi em van venir a veure una pares de nens amb autisme que volien fer venir el químic Gregorio Pláceres, de Puerto Rico. Ell té un protocol per ajudar a infants amb autisme i els pares pretenien que arribés a més gent, però tenien por de denúncies. Jo em vaig oferir per organitzar una xerrada, i així ho vam fer, però vam rebre pressions i amenaces de multes. Finalment l’acte es va fer en un magatzem de Balaguer i va provocar una gran polèmica perquè es parlava de MMS (clorit de sodi) com a eina per ajudar els nens amb aquesta malaltia. Jo en aquest tema estic al mig, i he rebut per tots costats (riu).

- Però creu que l’MMS pot curar l’autisme o no?

- No tots els autismes es poden curar, però molts nens han millorat amb el clorit de sodi, perquè els metalls pesats dels cervell han desaparegut. També sé de casos que amb aquesta substància s’ha curat la malària i l’èbola a l’Àfrica.

- Però té casos comprovats?

- Estem en contacte amb petites ONG que utilitzant MMS han guarit aquestes malalties en hores. Arran d’això, el govern de Guinea Conakry es va interessar pel clorit, però el van amenaçar amb la retirada de les ajudes per hospitals si l’entràvem al país. Quan saps aquestes coses no pots callar.

- L’equiparen amb el lleixiu

- Sí, i menteixen. El lleixiu és hipoclorit, que és una substància que sí podria matar una persona. Em diuen que soc el curandero del lleixiu, i busquen que algun pare desesperat ho provi amb el seu fill i s’emmetzini. Tindrien l’excusa per carregar contra mi.

- Vostè se’n pren de clorit de sodi?

- Molts cops! És legal. Pots anar a una adrogueria i obtenir-ne, el que passa és que se’m denuncia per dir que aquesta substància pot substituir els medicaments.

- I és així?

- Amb les dosis corresponents, sí. Si te’n prens molt et provocarà malestar, però de la mateixa manera que si prenguessis cinc aspirines. Hi ha productes a les farmàcies que són mil cops més perillosos que el clorit de sodi. Aquesta substància podria acabar amb la majoria de medicaments del mercat, però recomano que s’usi en casos d’emergència. La base de tot plegat, però, és mantenir una vida sana i cuidar l’alimentació i prendre més plantes i no tan cafè, per exemple.

Hi ha productes a les farmàcies que són mil cops més perillosos que el Clorit de Sodi. Aquesta substància podria acabar amb la majoria de medicaments del mercat

- De vostè diuen que cura el càncer. Una persona que està malalta pot deixar d’anar al metge i es pot curar amb les seves plantes?

- No. Alerta. Amb la vida de la gent no es pot jugar. El que dic als malalts és que no deixin mai l’atenció del metge, perquè hi ha càncers agressius que necessiten un tractament de quimioteràpia. No ho negat mai això. En molts casos s’ha d’actuar ràpid i les plantes no tenen un efecte curatiu immediat. El que sí que defenso és que els tractaments agressius tenen uns efectes secundaris molt potents, i que si una persona té un càncer poc agressiu, pot provar amb plantes abans de valorar altres mètodes com la quimio o la ràdio.

- Per deixar-ho clar; no està en contra dels tractaments ni dels metges?

- Que va! Fa anys vaig tenir una angina de pit i gràcies als hospitals soc viu. Com hi he d’estar en contra! L’únic que reclamo és que no hi hagi persecució contra aquells que proposem alternatives als productes farmacèutics patentats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar un pla estratègic al 2013 per implementar les teràpies naturals a la sanitat publica, i ara estem recollint firmes per forçar que aquest projecte s’apliqui a Espanya, perquè no s'està fent. 

- Entén que hi hagi gent que no se’l cregui quan diu que un càncer es pot curar amb plantes?

- Sí, però perquè no ho han vist. No han tingut aquesta experiència. He vist molt gent que han vingut a casa després de passar per l’hospital i han notat una gran millora de la seva malaltia, o fins i tot s’han curat. Aquests són els nostres assajos clínics, però no podem anar més enllà per demostrar-ho científicament. Els governs prohibeixen fer proves clíniques amb plantes per demostrar que curen persones

- Per quina raó?

- Els governs no ens ho deixen fer. Els comitès d’ètica no permeten que es facin assajos clínics amb humans per demostrar que les plantes poden curar malalties. No hi ha interessos farmacològics al darrera, i per tant, aquesta via queda tallada per nosaltres. La indústria no arrisca i fa parlar els polítics, que són els titelles. Com més grossa és la veritat, més mentida la fan semblar.

 

Participació