20
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
12:13h
La metgessa i teòloga, Teresa Forcades, ha fet pública aquest divendres una carta en què dona suport a l'agricultor Josep Pàmies i diu que l'MMS és segur pel consum humà i que pot tenir efectes terapèutics. Aquest dijous, la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, va anunciar que denunciarien a la fiscalia l'associació de Josep Pàmies "Dolça Revolució" per promoure aquest producte per curar l'autisme ja que està prohibit des del 2010 per l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris.
Forcades assegura que l'MMS és clorit de sodi, "no pas hipoclorit de sodi, que és el lleixiu; ni tampoc clorur de sodi, que és la sal de taula normal i corrent". Denuncia que és "absurd" que s'estigui perseguint Pàmies "per haver ajudat a difondre" els possibles beneficis de l'MMS. Pàmies ha compartit la carta a les xarxes socials i ha agraït el suport de Forcades.
Forcades explica a la carta que el Dr. Robert G. Miller i el Dr. Jonathan Katz de Califòrnia (California Pacific Medical Center) són els investigadors principals d'un estudi sobre els efectes del clorit de sodi en l'esclerosi lateral amiotròfica que va començar el 9 de juny de 2016 i es va completar el 12 de desembre de 2017, els resultats del qual encara no han estat publicats. En aquest estudi, afegeix, hi han participat 138 pacients.
La meitat han rebut clorit de sodi i l'altra meitat placebo. El clorit de sodi no l'han rebut per via oral (com l'MMS)sinó injectat a la vena i dosi de clorit de sodi que han rebut és de 2 mg/kg, explica. Les dosis d'MMS són per via oral i van de 0,001 a 0,01 mg/kg (és a dir, són de 2.000 a 200 vegades inferiors a la dosi feta servir per via endovenosa en aquest estudi), puntualitza.
A la carta, Forcades destaca que a l'estudi de Miller i Katz han participat 21 centres mèdics i hospitals dels EEUU i 1 del Canadà. Entre ells es troben algunes de les universitats, clíniques i hospitals més prestigiosos del món, com per exemple, la Universitat de Columbia, la Clínica Mayo o el Massachusetts General Hospital. Forcades considera que el fet que aquestes universitats, clíniques i hospitals hagin participat a l'estudi significa que els seus comitès d'ètica han hagut d'aprovar que a la meitat dels malalts que desitgin formar part de l'estudi se'ls injecti a la vena 2 mg/kg de clorit sòdic.
Forcades assegura que l'MMS és clorit de sodi, "no pas hipoclorit de sodi, que és el lleixiu; ni tampoc clorur de sodi, que és la sal de taula normal i corrent". Denuncia que és "absurd" que s'estigui perseguint Pàmies "per haver ajudat a difondre" els possibles beneficis de l'MMS. Pàmies ha compartit la carta a les xarxes socials i ha agraït el suport de Forcades.
Forcades explica a la carta que el Dr. Robert G. Miller i el Dr. Jonathan Katz de Califòrnia (California Pacific Medical Center) són els investigadors principals d'un estudi sobre els efectes del clorit de sodi en l'esclerosi lateral amiotròfica que va començar el 9 de juny de 2016 i es va completar el 12 de desembre de 2017, els resultats del qual encara no han estat publicats. En aquest estudi, afegeix, hi han participat 138 pacients.
La meitat han rebut clorit de sodi i l'altra meitat placebo. El clorit de sodi no l'han rebut per via oral (com l'MMS)sinó injectat a la vena i dosi de clorit de sodi que han rebut és de 2 mg/kg, explica. Les dosis d'MMS són per via oral i van de 0,001 a 0,01 mg/kg (és a dir, són de 2.000 a 200 vegades inferiors a la dosi feta servir per via endovenosa en aquest estudi), puntualitza.
A la carta, Forcades destaca que a l'estudi de Miller i Katz han participat 21 centres mèdics i hospitals dels EEUU i 1 del Canadà. Entre ells es troben algunes de les universitats, clíniques i hospitals més prestigiosos del món, com per exemple, la Universitat de Columbia, la Clínica Mayo o el Massachusetts General Hospital. Forcades considera que el fet que aquestes universitats, clíniques i hospitals hagin participat a l'estudi significa que els seus comitès d'ètica han hagut d'aprovar que a la meitat dels malalts que desitgin formar part de l'estudi se'ls injecti a la vena 2 mg/kg de clorit sòdic.