Aragonès acusa Borrell de «corrupció empresarial» i l'insta a dimitir

La CNMV ha sancionat el ministre, conseller de l'empresa en el moment de la venda d'accions d'Abengoa, l'any 2015, perquè disposava d'informació privilegiada

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, atenent els mitjans de comunicació
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, atenent els mitjans de comunicació | ACN
Redacció
11 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 9:31h
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha acusat el ministre d'Exteriors del govern espanyol, Josep Borrell, de "corrupció empresarial". Aragonès ha reaccionat així a la sanció que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat a Borrell per la venda d'accions d'Abengoa el novembre del 2015, en un moment en què era conseller d'aquesta empresa.

Les accions pertanyien a una persona pròxima a Borrell. L'ara ministre disposava d'informació privilegiada, segons ha considerat la CNMV. "L'ús d’informació privilegiada en una empresa (i encara més, en una empresa cotitzada) per a benefici personal o familiar en detriment de la companyia és una forma de corrupció empresarial", ha escrit Aragonès a Twitter, que ha afegit a la mateixa piulada: "Borrell hauria de dimitir".

La CNMV ha confirmat aquest dimecres que ha resolt l'expedient contra Borrell per la venda d'accions d'Abengoa per un valor de 9.030 euros quan era conseller de la companyia i coneixia informació no desvetllada, tal com avançava aquest matí El Periódico. Borrell ha dit que estudia amb el seu advocat com recórrer la sanció de la CNMV, primer davant del Ministeri d'Economia i Empresa i, després, a la jurisdicció contenciós-administrativa. 

El cas Abengoa

A finals de novembre del 2015, Abengoa tenia un deute net de 6.300 milions d'euros i va sol·licitar un preoncurs de creditors. Va aconseguir evitar la fallida a través d'un acord amb els creditors per la reestructuració del grup, concretament, mitjançant la injecció de 1.170 milions d'euros a canvi de cedir el 90% del capital a fons, bancs i bonistes. En el judici, a l'octubre del 2017, Borrell va al·legar que no va ser present a la reunió del consell de l'administració que va aprovar els pagaments.