08
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
17:25h
El jutjat d'instrucció 4 de Lleida ha citat a declarar disset agents dels Mossos d'Esquadra que van treballar l'1 d'octubre de 2017. Ho fan com a testimonis en la causa oberta per desobediència contra quatre caps dels Mossos d'Esquadra de Lleida, responsables de l'operatiu policial durant el referèndum.
Alguns d'ells han declarat aquest dilluns 8 d'octubre i els altres ho faran el 18 d'octubre. El jutjat d'instrucció 4 de Lleida segueix així endavant amb la causa, després que l'Audiència Nacional rebutgés, l'abril passat, assumir la investigació tot i sol·licitar des de Lleida que fos el seu jutjat central d'instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui centralitzés aquesta investigació i l'unís a la causa sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O. Lamela va considerar que "no existeix connexió subjectiva ni material en l'objecte del procés".
Tot i que el jutjat lleidatà els investiga per desobediència, sedició i falsedat documental, l'Audiència Nacional va fer referència llavors a un possible delicte de desobediència i recordava que aquest no és competència de l'Audiència Nacional.
A més, prosseguia el seu escrit, el fet d'unificar els dos procediments comportaria que l'Audiència Nacional fos la competent per investigar l'activitat desplegada pels Mossos d'Esquadra actuants l'1 d'octubre, que quantificava en 7.000 agents, i assumir doncs totes les denúncies de ciutadans contra els Mossos que estan sent investigades als jutjats catalans, la qual cosa, considerava, "per raons òbvies, total i absolutament impossible".
Investigació als Mossos de Lleida
La Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens, d'uns 500 folis (amb documentació a part) en què s'apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l'1-O, com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.
Segons recull l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O.
També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre de 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.
Alguns d'ells han declarat aquest dilluns 8 d'octubre i els altres ho faran el 18 d'octubre. El jutjat d'instrucció 4 de Lleida segueix així endavant amb la causa, després que l'Audiència Nacional rebutgés, l'abril passat, assumir la investigació tot i sol·licitar des de Lleida que fos el seu jutjat central d'instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui centralitzés aquesta investigació i l'unís a la causa sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O. Lamela va considerar que "no existeix connexió subjectiva ni material en l'objecte del procés".
Tot i que el jutjat lleidatà els investiga per desobediència, sedició i falsedat documental, l'Audiència Nacional va fer referència llavors a un possible delicte de desobediència i recordava que aquest no és competència de l'Audiència Nacional.
A més, prosseguia el seu escrit, el fet d'unificar els dos procediments comportaria que l'Audiència Nacional fos la competent per investigar l'activitat desplegada pels Mossos d'Esquadra actuants l'1 d'octubre, que quantificava en 7.000 agents, i assumir doncs totes les denúncies de ciutadans contra els Mossos que estan sent investigades als jutjats catalans, la qual cosa, considerava, "per raons òbvies, total i absolutament impossible".
Investigació als Mossos de Lleida
La Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens, d'uns 500 folis (amb documentació a part) en què s'apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l'1-O, com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.
Segons recull l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O.
També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre de 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.