Absolt l'home condemnat per matar un temporer en una baralla a Albatàrrec per falta de proves

Considera que els indicis que apunten l'acusat com l'autor de l'apunyalament són "insuficients" i fa prevaldre la presumpció d'innocència

Redacció
22 de setembre del 2018
Actualitzat a les 9:28h
Imatge dels acusats durant el judici
Imatge dels acusats durant el judici | ACN
L'Audiència de Lleida ha absolt l'home condemnat pel jutjat penal 3 de Lleida a tres anys de presó per haver matat de manera accidental un compatriota, temporer, en una baralla a Albatàrrec, l'any 2016, per falta de proves. La sentència recull que els fets van passar durant una "batussa tumultuària" en què hi van participar nombroses persones.

A més, "molts testimonis van declarar a la policia que durant la baralla hi havia uns tres o quatre ganivets". La Sala considera que els indicis que apunten l'acusat com l'autor de l'apunyalament són "insuficients", que "existeixen dubtes raonables sobre la culpabilitat de l'acusat" i, per tant, fa prevaldre la presumpció d'innocència.

L'Audiència ha acceptat el recurs presentat per la defensa de l'acusat i conclou que "en el transcurs de la baralla la víctima va ser agredida amb arma blanca per algú que no ha pogut ser identificat". Per la Sala, "no ha quedat demostrat que l'acusat fos l'autor de la punyalada" ja que "els indicis en què es basa l'autoria delictiva del recurrent no resulten totalment concloents ni presenten la solidesa necessària en un procediment penal".

La Sala accepta així el recurs de la defensa, representada per l'advocat Joan Argilés, en què defensava que les proves indiciàries eren "molt poc consistents" ja que "no existia una afirmació explícita que l'acusat fos l'autor de l'agressió" i tampoc s'havia trobat el ganivet que es pressuposa com a arma homicida.

A més, al·legava que no es van esgotar totes les vies d'investigació. Segons Argilés, ni per via policial ni judicial s'ha investigat la possibilitat d'un altre agressor, que dues persones definien com un noi baixet i gras, i per tant, assegurava, caldria absoldre l'acusat basant-se en el principi legal 'in dubio pro reo', és a dir, que en cas de dubte, s'apliqui la decisió més beneficiosa per l'acusat.