19
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
8:21h
El penal 2 de Lleida ha absolt la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, del delicte d'assetjament laboral que denunciaven dos funcionaris de l'ens provincial.
Segons la sentència, "no ha quedat acreditat que els acusats acordessin amb tercers la posada en marxa d'un pla d'assetjament cap als dos denunciants ni que en l'execució d'aquest o per iniciativa personal pròpia, duguessin a terme actes hostils o vexatoris greus successius, aprofitant la seva relació de superioritat i amb la finalitat d'aconseguir que tots dos sortissin de la Diputació així com d'impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical". Se'ls acusava dels delictes contra la integritat moral en l'àmbit funcionarial i contra la llibertat sindical. Les acusacions estudien recórrer la sentència.
Els denunciants eren el tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i l'exinterventor, Josep Mateu. Acusaven Serra i Minguell de registrar els seus ordinadors perquè els culpaven d'haver filtrat informació confidencial a la premsa, i també d'apartar-los finalment del seu lloc de treball, l'octubre de 2015.
Segons la denúncia, Mateu, des que va ser cessat del seu lloc de treball, va ser ubicat, per ordre de Marlen Minguell, en un despatx en què s'havia col·locat un armari que tapava la porta que donava accés a l'àrea d'intervenció i se li va baixar el sou. A més disposava d'un mobiliari deteriorat i no se li van facilitar durant un any les eines informàtiques que necessitava per fer la seva feina.
Tant els acusats com el mateix president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que va declarar com a testimoni, van negar les acusacions. Reñé va dir que es va cessar Mateu com a interventor per les queixes de diversos alcaldes i per pèrdua de confiança. La fiscalia sol·licitava que se li imposés a Minguell un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial, mentre que l'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, els considerava responsables a tots dos i demanava per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).
El jutge del penal 2 ha donat la raó a la defensa que demanava l'absolució dels dos acusats. Segons la sentència, dels actes hostils reiterats que denuncien els acusats, "o bé no són així o bé no obeeixen a la finalitat que denuncien". A més, continua l'escrit, "en molt pocs (actes) van intervenir els acusats i per tant no se'ls pot responsabilitzar de la majoria d'ells".
De les afectacions a Mateu, la reducció en la nòmina i la pèrdua de despatx queden justificades perquè la funció que duia a terme quan ocupava el càrrec d'interventor no era la mateixa que quan ho va deixar de ser. Així mateix el jutge destaca que la decisió de cessar l'interventor va ser del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i no dels acusats i que és el cessament la causa de les conseqüències que han estat interpretades com a actes d'assetjament i que "erròniament" s'atribueixen als acusats.
Pel que fa a la intervenció de l'ordinador de Veganzones, segons el jutge, es va fer per investigar, segons els protocols de la Diputació, les infraccions de la Llei de Protecció de Dades detectades a l'àrea d'Intervenció, de la qual Veganzones en formava part quan es van produir. Els fets, per tant, continua l'escrit, "no es poden atribuir a la finalitat de perseguir Veganzones sinó a la de perseguir la infracció". El jutge tampoc considera acreditat que amb les decisions adoptades es limités l'exercici de les funcions de Veganzones com a representant sindical.
Segons la sentència, "no ha quedat acreditat que els acusats acordessin amb tercers la posada en marxa d'un pla d'assetjament cap als dos denunciants ni que en l'execució d'aquest o per iniciativa personal pròpia, duguessin a terme actes hostils o vexatoris greus successius, aprofitant la seva relació de superioritat i amb la finalitat d'aconseguir que tots dos sortissin de la Diputació així com d'impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical". Se'ls acusava dels delictes contra la integritat moral en l'àmbit funcionarial i contra la llibertat sindical. Les acusacions estudien recórrer la sentència.
Els denunciants eren el tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i l'exinterventor, Josep Mateu. Acusaven Serra i Minguell de registrar els seus ordinadors perquè els culpaven d'haver filtrat informació confidencial a la premsa, i també d'apartar-los finalment del seu lloc de treball, l'octubre de 2015.
Segons la denúncia, Mateu, des que va ser cessat del seu lloc de treball, va ser ubicat, per ordre de Marlen Minguell, en un despatx en què s'havia col·locat un armari que tapava la porta que donava accés a l'àrea d'intervenció i se li va baixar el sou. A més disposava d'un mobiliari deteriorat i no se li van facilitar durant un any les eines informàtiques que necessitava per fer la seva feina.
Tant els acusats com el mateix president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que va declarar com a testimoni, van negar les acusacions. Reñé va dir que es va cessar Mateu com a interventor per les queixes de diversos alcaldes i per pèrdua de confiança. La fiscalia sol·licitava que se li imposés a Minguell un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial, mentre que l'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, els considerava responsables a tots dos i demanava per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).
El jutge del penal 2 ha donat la raó a la defensa que demanava l'absolució dels dos acusats. Segons la sentència, dels actes hostils reiterats que denuncien els acusats, "o bé no són així o bé no obeeixen a la finalitat que denuncien". A més, continua l'escrit, "en molt pocs (actes) van intervenir els acusats i per tant no se'ls pot responsabilitzar de la majoria d'ells".
De les afectacions a Mateu, la reducció en la nòmina i la pèrdua de despatx queden justificades perquè la funció que duia a terme quan ocupava el càrrec d'interventor no era la mateixa que quan ho va deixar de ser. Així mateix el jutge destaca que la decisió de cessar l'interventor va ser del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i no dels acusats i que és el cessament la causa de les conseqüències que han estat interpretades com a actes d'assetjament i que "erròniament" s'atribueixen als acusats.
Pel que fa a la intervenció de l'ordinador de Veganzones, segons el jutge, es va fer per investigar, segons els protocols de la Diputació, les infraccions de la Llei de Protecció de Dades detectades a l'àrea d'Intervenció, de la qual Veganzones en formava part quan es van produir. Els fets, per tant, continua l'escrit, "no es poden atribuir a la finalitat de perseguir Veganzones sinó a la de perseguir la infracció". El jutge tampoc considera acreditat que amb les decisions adoptades es limités l'exercici de les funcions de Veganzones com a representant sindical.