27
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
19:29h
L'Ajuntament de Térmens (Noguera) ha iniciat les tasques d'eliminació de la vegetació que cobreix l'estructura de l'antic edifici del molí medieval del municipi situat a la riba esquerra del riu Segre, dins l'anomenat Sot de la Franquesa.
Els treballs, promoguts i finançats pel consistori, s'allargaran fins a finals d'agost i l'actuació forma part del procés d'estudi d'aquestes rellevants restes arquitectòniques i la seva posterior conservació i restauració que permetran recuperar aquest patrimoni històric del municipi al llarg del 2019. L'alcaldessa Concepció Cañadell ha destacat aquesta iniciativa ja que "suposa aprofundir en el coneixement històric i patrimonial del municipi i, a més, serà un important atractiu per donar a conèixer el nostre poble".
Aquest molí de farina de dues moles, documentat des de finals del segle XII, juntament amb la sèquia que l'alimentava i el conjunt d'edificacions que el conformaven, era propietat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i era administrat pel Comanador de Térmens.
L'any 1835, després de gairebé cinc segles i mig, els béns de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de Térmens van ser desamortitzats, començant pel declivi del complex del molí. Tot i això, els edificis del molí van arribar íntegres al segle XX. Però durant la Guerra Civil l'establiment del front al riu Segre li va ocasionar danys irreparables. Des d'aleshores, l'oblit i la vegetació l'han mantingut en l'anonimat fins ara.
L'eliminació de la vegetació que el cobreix ha permès descobrir que una gran part d'aquest edifici va ser convertida en un niu de metralladores durant els nou mesos en què Térmens es va establir com a baluard republicà durant la batalla del Segre.
Aquesta estructura bèl·lica, de la qual se'n desconeixia l'existència està gairebé intacta i els treballs d'excavació i recuperació permeten aprofundir i contribuir en l'estudi i coneixement d'aquest combat. Així mateix, recentment s'han identificat un seguit de fotografies que mostren aspectes inèdits de les fortificacions de Térmens durant el desenvolupament d'aquesta batalla i que complementen la troballa del molí.
Els treballs, promoguts i finançats pel consistori, s'allargaran fins a finals d'agost i l'actuació forma part del procés d'estudi d'aquestes rellevants restes arquitectòniques i la seva posterior conservació i restauració que permetran recuperar aquest patrimoni històric del municipi al llarg del 2019. L'alcaldessa Concepció Cañadell ha destacat aquesta iniciativa ja que "suposa aprofundir en el coneixement històric i patrimonial del municipi i, a més, serà un important atractiu per donar a conèixer el nostre poble".
Aquest molí de farina de dues moles, documentat des de finals del segle XII, juntament amb la sèquia que l'alimentava i el conjunt d'edificacions que el conformaven, era propietat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i era administrat pel Comanador de Térmens.
L'any 1835, després de gairebé cinc segles i mig, els béns de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de Térmens van ser desamortitzats, començant pel declivi del complex del molí. Tot i això, els edificis del molí van arribar íntegres al segle XX. Però durant la Guerra Civil l'establiment del front al riu Segre li va ocasionar danys irreparables. Des d'aleshores, l'oblit i la vegetació l'han mantingut en l'anonimat fins ara.
L'eliminació de la vegetació que el cobreix ha permès descobrir que una gran part d'aquest edifici va ser convertida en un niu de metralladores durant els nou mesos en què Térmens es va establir com a baluard republicà durant la batalla del Segre.
Aquesta estructura bèl·lica, de la qual se'n desconeixia l'existència està gairebé intacta i els treballs d'excavació i recuperació permeten aprofundir i contribuir en l'estudi i coneixement d'aquest combat. Així mateix, recentment s'han identificat un seguit de fotografies que mostren aspectes inèdits de les fortificacions de Térmens durant el desenvolupament d'aquesta batalla i que complementen la troballa del molí.