22
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
8:13h
Quatre excursionistes francesos han topat aquest dimarts amb una ossa amb tres cadells a Montgarri, a la Val d'Aran. Segons ha informat el Conselh Generau d'Aran, els fets han tingut lloc a les onze del matí quan el grup ha alertat de la desaparició d'un d'ells, de 22 anys, prop del Tuc de Barlongueta. La causa de la desaparició ha estat la topada del noi amb una l'ossa i els cadells que, després de breus moments cara a cara a menys de 10 metres de l'animal, ha causat la fugida del noi.
Segons ha explicat el mateix noi, l'ossa ha mantingut una actitud defensiva, fins que les cries han estat prou lluny i ella les ha seguit. No ha mostrat agressivitat ni ha atacat el noi però s'ha mantingut ferma davant els gestos i els crits del noi fins que les cries s'han allunyat. Seguidament, el jove s'ha escapat de l'indret corrent muntanya amunt i per aquest motiu els seus companys, entre els quals es trobaven el seu pare i un germà, no l'han pogut localitzar i han avisat al número 112 d'Emergències.
Quan el noi ha arribat a un lloc amb cobertura telefònica ha enviat la seva localització i ha estat rescatat ràpidament. Al dispositiu hi ha participat els Pompièrs d'Aran, la Unitat Aèria dels Agents Rurals, els Agents de Miei Ambient del Conselh Generau d'Aran i els Mossos d'Esquadra. Segons ha explicat el síndic d'Aran, Carlos Barrera, l'excursionista s'ha espantat en interpretar que l'ossa, que anava acompanyada de tres cadells, havia agafat la mateixa direcció de fugida que el germà i que els volia atacar.
Els Agents Rurals han rastrejat la zona amb gossos ensinistrats i han pogut localitzar pèls de l'ossa, que serviran per a la seva identificació genètica, i recuperar-ne alguna foto en les càmeres de fototrampeig properes a la zona. En aquestes càmeres s'hi observa una ossa adulta que correspon molt probablement a la que s'ha topat amb els excursionistes.
Des del Conselh Generau d'Aran es recorda que l'actitud que cal mantenir davant d'un os és fer-se sentir de lluny i, si l'encontre és a curta distància i l'os ja ens ha detectat, allunyar-se lentament del lloc parlant en veu alta, sempre de manera que l'os vegi clarament que no hi ha cap amenaça cap a ell o les cries. No s'han de fer gestos agressius ni cridar, atès que això podria interpretar-se com un perill per part de l'animal.
Segons ha explicat el mateix noi, l'ossa ha mantingut una actitud defensiva, fins que les cries han estat prou lluny i ella les ha seguit. No ha mostrat agressivitat ni ha atacat el noi però s'ha mantingut ferma davant els gestos i els crits del noi fins que les cries s'han allunyat. Seguidament, el jove s'ha escapat de l'indret corrent muntanya amunt i per aquest motiu els seus companys, entre els quals es trobaven el seu pare i un germà, no l'han pogut localitzar i han avisat al número 112 d'Emergències.
Quan el noi ha arribat a un lloc amb cobertura telefònica ha enviat la seva localització i ha estat rescatat ràpidament. Al dispositiu hi ha participat els Pompièrs d'Aran, la Unitat Aèria dels Agents Rurals, els Agents de Miei Ambient del Conselh Generau d'Aran i els Mossos d'Esquadra. Segons ha explicat el síndic d'Aran, Carlos Barrera, l'excursionista s'ha espantat en interpretar que l'ossa, que anava acompanyada de tres cadells, havia agafat la mateixa direcció de fugida que el germà i que els volia atacar.
Els Agents Rurals han rastrejat la zona amb gossos ensinistrats i han pogut localitzar pèls de l'ossa, que serviran per a la seva identificació genètica, i recuperar-ne alguna foto en les càmeres de fototrampeig properes a la zona. En aquestes càmeres s'hi observa una ossa adulta que correspon molt probablement a la que s'ha topat amb els excursionistes.
Des del Conselh Generau d'Aran es recorda que l'actitud que cal mantenir davant d'un os és fer-se sentir de lluny i, si l'encontre és a curta distància i l'os ja ens ha detectat, allunyar-se lentament del lloc parlant en veu alta, sempre de manera que l'os vegi clarament que no hi ha cap amenaça cap a ell o les cries. No s'han de fer gestos agressius ni cridar, atès que això podria interpretar-se com un perill per part de l'animal.