El Parador de Lleida allotja 15.000 persones en el seu primer any de funcionament

L'equipament assoleix una ocupació mitjana del 75%, obtenint els millors registres a l'estiu, i durant la resta de l'any als caps de setmana

El claustre del Parador de Turisme de Lleida
El claustre del Parador de Turisme de Lleida | ACN
Redacció
09 d'agost del 2018
Actualitzat a les 9:27h
El Parador de Turisme de Lleida 'Convent del Roser', de la xarxa estatal Paradores, ha allotjat en el seu primer any de funcionament unes 15.000 persones, un 70% de les quals provinents de Catalunya i de l'Estat, especialment de grans ciutats com ara Barcelona, Madrid, Bilbao i València. El 30% restant dels clients han estat d'origen estranger, sobretot francesos, seguits per alemanys, britànics, holandesos, belgues, italians i nord-americans.

L'ocupació, que s'ha mogut entorn del 75% de mitjana, ha obtingut els millors registres en els mesos d'estiu i, durant la resta de l'any, en els caps de setmana. En declaracions a l'ACN, el director del Parador de Lleida, Miquel López, fa un balanç positiu d'aquests primers dotze mesos i destaca la contribució que ha suposat l'equipament en la dinamització del turisme a la capital del Segrià.

El 10 d'agost del 2017 va obrir les seves portes al públic el Parador de Turisme de Lleida. L'equipament, que té la categoria de quatre estrelles, es troba ubicat a l'antic convent dels dominics del Roser, en ple Centre Històric de la capital del Segrià, i compta amb un total de 53 habitacions, organitzades en tres plantes al voltant d'un claustre central en un edifici històric declarat Bé Cultural d'Interès Local.

En aquests dotze mesos, el parador ha allotjat unes 15.000 persones, un 30% de les quals estrangeres. D'aquestes, la majoria han estat franceses (25%), seguits per turistes alemanys (10%), britànics (10%), holandesos (8%), belgues (8%), italians (7%), nord-americans (7%), a més d'australians, japonesos, xinesos i argentins, entre d'altres procedències, segons ha explicat el director del Parador de Lleida.

El 70% dels visitants, però, són turisme estatal, sobretot procedents de grans ciutats com ara Barcelona (40% -dels turistes de l'Estat-), Madrid (20%), Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria i València, entre altres. Molts fan turisme de paradors i, en aquest sentit, aprofiten per allotjar-se al de Lleida i visitar la ciutat, com és el cas de la Lena, que viatja des de València amb la seva mare. "Lleida és un encant, amb calor com a tots els llocs, però la veritat que el parador és molt bonic i és un luxe estar aquí", explica a l'ACN. La Izaskun, de Vitòria, detalla que ha començat les seves vacances i amb el seu marit han fet parada a Lleida per dirigir-se a la Costa Brava i, així, poder conèixer la ciutat i aquest "bonic" parador.

Ocupació mitjana del 75%

Miquel López assenyala que l'equipament ha registrat en aquest primer any una ocupació mitjana d'entorn el 75%, tot i que alguns mesos s'ha enfilat fins al 80%. Així mateix, indica que l'ocupació durant l'època estival ha estat lineal, és a dir durant els set dies de la setmana, mentre la resta de l'any s'ha centrat més als caps de setmana. D'altra banda, López destaca que les instal·lacions del parador també han acollit presentacions, esdeveniments públics i altres actes, vessant que es vol potenciar des de la direcció.

El director del Parador de Lleida fa un balanç positiu i posa en valor que l'equipament "està col·laborant molt a desenvolupar el turisme a la ciutat de Lleida, com demostren especialment les dades de clients estrangers". "Està contribuint a donar vida i complementar l'oferta existent i, per això, últimament a la Seu Vella tenen més visitants i espero que el mateix passi al Museu de Lleida, al Castell de Gardeny i que les empreses de guies tinguin més sol·licituds per realitzar visites guiades", manifesta López.

Un parador en un antic convent de dominics

El Parador de Lleida disposa de 53 habitacions organitzades en tres plantes al voltant d'un claustre central en un edifici històric declarat Ben Cultural d'Interès Local, que té el seu origen en el segle XVII i que en el seu moment va ser un convent de l'ordre dels dominics. L'edifici compta amb una antiga església convertida en restaurant principal on els clients poden gaudir de cuina catalana.

L'equipament turístic té categoria de quatre estrelles i està integrat per dues edificacions: l'església i el complex residencial, que s'organitza al voltant d'un claustre central de planta quadrada i amb una altura de tres pisos amb galeries que donen accés a les habitacions. Aquest pati és l'espai principal del recinte conventual. En ell se situen la recepció, cafeteria, salons de reunions, així com l'accés directe al que en el seu moment va ser una església, ara convertida en menjador principal.

El Parador 'Convent del Roser' de Lleida compta amb un restaurant que ofereix cuina de qualitat i on se serveixen, entre altres, especialitats locals a base de caragols, embotits, cassoles i fruita, així com els vins DO Costers del Segre i olis de la DOP Les Garrigues.

Segons les previsions inicials, les obres de construcció de parador de Roser, que van començar el març de 2010, havien de durar dos anys i mig tot i que la crisi econòmica i el fet que l'empresa adjudicatària presentés suspensió de pagaments van provocar la dilatació dels treballs durant tot aquest temps. Finalment, el cost total de l'obra va superar els 16,5 milions d'euros, finançats per Turespaña, ens públic estatal depenent actualment del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Cal recordar també que el projecte per ubicar el parador turístic a l'antic convent del Roser havia generat polèmica des dels seus inicis pel rebuig de part d'una part de la ciutadania de Lleida però especialment de l'esquerra independentista. L'edifici va ser escenari d'una matança de centenars de lleidatans a mans de les tropes de Felip V l'any 1707, durant la conquesta de les tropes felipistes de la capital del Segrià en el marc de la Guerra de Successió espanyola. En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida es va comprometre a l'hora de cedir l'edifici a Paradores per tal que cada Onze de Setembre es pugui seguir celebrant a l'entrada de l'equipament l'ofrena floral amb motiu de la Diada.