04
d'agost
del
2018
Actualitzat
a la
13:32h
Àngel Ros ha deixat oficialment l'alcaldia de Lleida després de 14 anys al capdavant del consistori per ser el nou ambaixador a Andorra. El socialista ha presentat aquest dissabte la seva renúncia com a alcalde i regidor de Lleida davant el secretari general de l'Ajuntament, després que el Consell de Ministres aprovés aquest divendres el seu nomenament, que ja ha estat publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Després de signar la seva renúncia, Ros ha dit que "no canviaria per res aquests gairebé 15 anys de relació política amb la ciutat de Lleida", i ha destacat que és un moment d'emoció, i que se sent orgullós d'haver pogut treballar en la paeria amb tots els seus companys, als quals ha enviat una carta per acomiadar-se.
L'equip de Govern de l'Ajuntament preveu convocar un ple en els pròxims dies presidit per la primera tinent d'alcalde, Montse Mínguez, per donar compte de la renúncia de Ros a l'alcaldia i nomenar regidor al següent de la llista en les últimes eleccions municipals, Joan Queralt. Una vegada realitzat aquest ple, en els deu dies següents, se celebrarà una sessió extraordinària per escollir al nou alcalde, segons informa el consistori en un comunicat.
Ros ha confessat que "la funció d'ambaixador era una antiga aspiració personal" que finalment ha pogut veure completada, per la qual cosa, segons ha afirmat, sempre agrairà la proposta del ministre d'Afers exteriors, Josep Borrell, i al president del Govern central, Pedro Sánchez, d'assumir la responsabilitat de ser ambaixador espanyol a Andorra.
El ja exalcalde de Lleida ha fet un balanç de la seva trajectòria en la Paeria. Així, ha assegurat que "hi ha molts elements d'orgull" però també uns altres en els quals creu que hauria d'haver fet més, i que han quedat pendents moltes coses. Ha especificat que "un moment dramàtic va ser l'explosió de gas dels blocs de la Mariola", i ha destacat el treball realitzat en l'àmbit de les guarderies perquè quan va començar en l'alcaldia tenien nou i ara hi ha 28.
Sobre el balanç econòmic, ha opinat que el consistori de Lleida és un ajuntament sense dèficit, que presenta unes liquidacions que van millorant any en any, i que la situació de l'ajuntament "és d'una solvència absoluta".
14 anys a l'alcaldia de Lleida
Ros va assumir el càrrec de paer en cap l'any 2004 substituint Antoni Siurana, que va estar al capdavant del consistori durant 24 anys i que el va deixar per ser conseller d'Agricultura del govern de Pasqual Maragall. Deixar l'alcaldia no formava part dels seus plans a curt termini, però el gir copernicà que ha acabat portant el PSOE a la Moncloa ha canviat les seves previsions i precipitant el seu relleu a l'alcaldia. De fet, en una entrevista el 28 de maig de l'any passat a aquest diari afirmava que tenia projecte per anys i admetia que va ser un error dir el 2011 i el 2015 que no es presentaria més com a paer en cap. "Prometo que el 2019 no diré que és l'últim cop", va afirmar aleshores.
Fonts coneixedores dels plans de Ros en els últims dos mesos expliquen que la voluntat del líder del PSC, Miquel Iceta, era que l'alcalde de Lleida fos nomenat secretari d'Estat, una aposta que no va reeixir per disgust de la cúpula del partit. Finalment, a Ros se li ha ofert ser ambaixador a Andorra i ha acceptat. Caldrà veure ara qui assumeix l'alcaldia. Dos són els noms que estan sobre la taula: Fèlix Larrosa i Montse Mínguez, actualment tinents d'alcalde.
De crític a president del PSC
L'alcalde de Lleida ha estat un dirigent camaleònic dins del PSC, que va ser el primer partit que va patir a nivell intern els efectes del procés sobiranista. Va passar de ser un crític del partit a presidir-lo. Abans de l'escissió del sector sobiranista del partit l'any 2014, Ros va ser una dels principals defensors del dret a decidir. De fet, liderava el corrent crític Agrupament Socialista de la mà de dirigents com l'exconsellera Marina Geli i va deixar l'escó de diputat al Parlament perquè, en contra del que ordenava la direcció del PSC amb Pere Navarro com a secretari general, es va negar a votar en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per celebrar un referèndum.
Amb tot, si bé altres dirigents com Geli o Joan Ignasi Elena van acabar estripant el carnet del partit, Ros es va quedar i va acceptar la presidència del PSC, un càrrec que li va oferir Miquel Iceta quan va assumir el timó del partit el juliol del 2014. Un any més tard, després de les municipals del 2015 que van posar fi a la seva majoria absoluta, Ros pactava amb Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida. I fa tot just uns mesos es va trobar havent de justificar l'aplicació del 155 malgrat que precisament la seva ciutat va ser testimoni d'una de les primeres conseqüències visibles de la pèrdua de l'autonomia: el retorn de les obres de Sixena el desembre de l'any passat.
Després de signar la seva renúncia, Ros ha dit que "no canviaria per res aquests gairebé 15 anys de relació política amb la ciutat de Lleida", i ha destacat que és un moment d'emoció, i que se sent orgullós d'haver pogut treballar en la paeria amb tots els seus companys, als quals ha enviat una carta per acomiadar-se.
L'equip de Govern de l'Ajuntament preveu convocar un ple en els pròxims dies presidit per la primera tinent d'alcalde, Montse Mínguez, per donar compte de la renúncia de Ros a l'alcaldia i nomenar regidor al següent de la llista en les últimes eleccions municipals, Joan Queralt. Una vegada realitzat aquest ple, en els deu dies següents, se celebrarà una sessió extraordinària per escollir al nou alcalde, segons informa el consistori en un comunicat.
Ros ha confessat que "la funció d'ambaixador era una antiga aspiració personal" que finalment ha pogut veure completada, per la qual cosa, segons ha afirmat, sempre agrairà la proposta del ministre d'Afers exteriors, Josep Borrell, i al president del Govern central, Pedro Sánchez, d'assumir la responsabilitat de ser ambaixador espanyol a Andorra.
El ja exalcalde de Lleida ha fet un balanç de la seva trajectòria en la Paeria. Així, ha assegurat que "hi ha molts elements d'orgull" però també uns altres en els quals creu que hauria d'haver fet més, i que han quedat pendents moltes coses. Ha especificat que "un moment dramàtic va ser l'explosió de gas dels blocs de la Mariola", i ha destacat el treball realitzat en l'àmbit de les guarderies perquè quan va començar en l'alcaldia tenien nou i ara hi ha 28.
Sobre el balanç econòmic, ha opinat que el consistori de Lleida és un ajuntament sense dèficit, que presenta unes liquidacions que van millorant any en any, i que la situació de l'ajuntament "és d'una solvència absoluta".
14 anys a l'alcaldia de Lleida
Ros va assumir el càrrec de paer en cap l'any 2004 substituint Antoni Siurana, que va estar al capdavant del consistori durant 24 anys i que el va deixar per ser conseller d'Agricultura del govern de Pasqual Maragall. Deixar l'alcaldia no formava part dels seus plans a curt termini, però el gir copernicà que ha acabat portant el PSOE a la Moncloa ha canviat les seves previsions i precipitant el seu relleu a l'alcaldia. De fet, en una entrevista el 28 de maig de l'any passat a aquest diari afirmava que tenia projecte per anys i admetia que va ser un error dir el 2011 i el 2015 que no es presentaria més com a paer en cap. "Prometo que el 2019 no diré que és l'últim cop", va afirmar aleshores.
Fonts coneixedores dels plans de Ros en els últims dos mesos expliquen que la voluntat del líder del PSC, Miquel Iceta, era que l'alcalde de Lleida fos nomenat secretari d'Estat, una aposta que no va reeixir per disgust de la cúpula del partit. Finalment, a Ros se li ha ofert ser ambaixador a Andorra i ha acceptat. Caldrà veure ara qui assumeix l'alcaldia. Dos són els noms que estan sobre la taula: Fèlix Larrosa i Montse Mínguez, actualment tinents d'alcalde.
De crític a president del PSC
L'alcalde de Lleida ha estat un dirigent camaleònic dins del PSC, que va ser el primer partit que va patir a nivell intern els efectes del procés sobiranista. Va passar de ser un crític del partit a presidir-lo. Abans de l'escissió del sector sobiranista del partit l'any 2014, Ros va ser una dels principals defensors del dret a decidir. De fet, liderava el corrent crític Agrupament Socialista de la mà de dirigents com l'exconsellera Marina Geli i va deixar l'escó de diputat al Parlament perquè, en contra del que ordenava la direcció del PSC amb Pere Navarro com a secretari general, es va negar a votar en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per celebrar un referèndum.
Amb tot, si bé altres dirigents com Geli o Joan Ignasi Elena van acabar estripant el carnet del partit, Ros es va quedar i va acceptar la presidència del PSC, un càrrec que li va oferir Miquel Iceta quan va assumir el timó del partit el juliol del 2014. Un any més tard, després de les municipals del 2015 que van posar fi a la seva majoria absoluta, Ros pactava amb Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida. I fa tot just uns mesos es va trobar havent de justificar l'aplicació del 155 malgrat que precisament la seva ciutat va ser testimoni d'una de les primeres conseqüències visibles de la pèrdua de l'autonomia: el retorn de les obres de Sixena el desembre de l'any passat.