11
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
16:20h
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha reiterat aquest dimecres que l'Ajuntament de Lleida "ha fet d'una forma clara els deures quant a memòria històrica" i "així ens ho reconeix el Memorial Democràtic", després que el Departament de Justícia hagi anunciat que està treballant en una projecte de llei que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat tot i que els ajuntaments s'hi oposin.
Altrament, Ros ha insistit que la Paeria traslladarà a la comissió d'experts per tal que sigui aquesta qui acabi determinant si veu una relació entre les persones que donen nom a set carrers de la ciutat i el règim franquista, tal com sostenen des de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, des de la qual demanen la substitució d'aquests set noms de carrers per donar compliment a la Llei de Memòria Històrica.
L'alcalde de Lleida ha valorat "molt positivament" la iniciativa legislativa que promou el Departament de Justícia i que "dona continuïtat a la primera llei de memòria històrica que va fer el govern socialista a Madrid".
Àngel Ros ha manifestat que, a diferència d'altres ciutats, "Lleida ja va fer els deures en el seu moment quant a memòria històrica" i "ho seguim fent amb les commemoracions any rere any del bombardeig del Liceu Escolar". L'alcalde ha recordat que el primer ajuntament democràtic de la capital del Segrià, el 1980, va canviar uns 65 noms de carrers, "aquells més representatius associats al franquisme".
Ja amb Ros al capdavant de la Paeria, "es van substituir els noms de blocs socials d'habitatges que també estaven dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme", ha recalcat. A més, "vam enderrocar el monument franquista i hem fet diferents monuments" com ara el dedicat a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, o més recentment, el que homenatja els lleidatans víctimes de l'Holocaust, ha dit.
Altrament, Ros ha insistit que la Paeria traslladarà a la comissió d'experts per tal que sigui aquesta qui acabi determinant si veu una relació entre les persones que donen nom a set carrers de la ciutat i el règim franquista, tal com sostenen des de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, des de la qual demanen la substitució d'aquests set noms de carrers per donar compliment a la Llei de Memòria Històrica.
L'alcalde de Lleida ha valorat "molt positivament" la iniciativa legislativa que promou el Departament de Justícia i que "dona continuïtat a la primera llei de memòria històrica que va fer el govern socialista a Madrid".
Àngel Ros ha manifestat que, a diferència d'altres ciutats, "Lleida ja va fer els deures en el seu moment quant a memòria històrica" i "ho seguim fent amb les commemoracions any rere any del bombardeig del Liceu Escolar". L'alcalde ha recordat que el primer ajuntament democràtic de la capital del Segrià, el 1980, va canviar uns 65 noms de carrers, "aquells més representatius associats al franquisme".
Ja amb Ros al capdavant de la Paeria, "es van substituir els noms de blocs socials d'habitatges que també estaven dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme", ha recalcat. A més, "vam enderrocar el monument franquista i hem fet diferents monuments" com ara el dedicat a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, o més recentment, el que homenatja els lleidatans víctimes de l'Holocaust, ha dit.