La central hidroelèctrica de Camarasa compleix cent anys

Fins al 1924 tenia la presa més alta d'Europa i actualment la infraestructura té 4 grups hidràulics i una potència total instal·lada de 60 megawatts | S'ha organitzat una exposició que es podrà visitar amb cita prèvia i que fa un recorregut pels diferents àmbits de la instal·lació i la seva empremta social i mediambiental

Imatge de la construcció de la central
Imatge de la construcció de la central | Arxiu Paquito Gessé
Redacció
07 de juny del 2018
Actualitzat a les 9:57h
La companyia Endesa i l'Ajuntament de Camarasa (Noguera) celebren el centenari de la seva central hidroelèctrica amb una exposició històrica. La mostra, que s'ha inaugurat aquest dimecres a la tarda en un acte que ha comptat amb molts treballadors jubilats de la central, es podrà visitar amb cita prèvia i fa un recorregut pels diferents àmbits de la instal·lació i la seva empremta social i mediambiental.

Tot i que des de finals de 1917 ja s'estava treballant en la desviació del Noguera Pallaresa en el seu marge esquerre, les obres de la presa van començar l'1 de maig de 1919, i va entrar en servei el 3 d'agost de 1920. Fins al 1924 tenia la presa més alta d'Europa i actualment la infraestructura té 4 grups hidràulics i una potència total instal·lada de 60 megawatts.

Les obres de la presa van començar el maig del 1919 i va entrar en servei l'agost del 1920


L'alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso, ha explicat que la central forma part de la "realitat del poble" i que els veïns se la senten seva. Els actes del centenari encara els hi ha vinculat més i en aquest sentit ha remarcat que gràcies a la central Camarasa va poder fer el canvi de vila rural a industrial gràcies al fet que fa cent anys s'hi va construir la central.

Marc Miret, el responsable de l'Agrupació Hidràulica Segre d'Endesa, ha explicat que l'exposició mostra de forma detallada i des d'un punt de vista històric els avenços tecnològics que es van introduir per construir la presa i la central com per exemple la innovació amb el tipus de formigó que va servir per ''salvar la conjuntura econòmica que feia difícil salvar la viabilitat de projecte". També les comportes de la presa, que són de "sector flotant" i es poden maniobrar de forma automàtica, amb vàlvules, i sense la necessitat de disposar d'energia elèctrica.

​L'exposició es pot veure a l'interior de la central

L'exposició, titulada "Camarasa 1917–1923. Temps d'avenços tecnològics i lluita obrera", es troba situada a l'interior del recinte la Central Hidroelèctrica Camarasa, i explica –a través de diferents panells molt il·lustratius-  dos àmbits cabdals de la infraestructura: els processos tecnològics de la seva construcció i els aspectes socials que s'hi relacionen.

Així, s'analitza la presa (tipus i plànols), el formigó, el projecte de Camarasa, l'edifici de la central, la lluita obrera (la vaga de la Canadenca i l'activisme a Camarasa), la demografia (mortalitat i natalitat), i els enginyers i geòlegs que van fer possible la seva construcció. La mosta es podrà visitar els dijous i els divendres de 15 a 19 hores, i dissabtes i diumenges de  10 a 13 hores, fruit d'un conveni entre Endesa i l'Ajuntament de Camarasa, mitjançant el qual la Companyia ha cedit al consistori noguerenc un espai per organitzar i gestionar les visites, que les durà a terme l'empresa local Espais Orígens, amb qui cal fer les reserves prèvies. Aquest acord és idèntic al que Endesa ha fet amb espais expositius similars ubicats a les centrals hidràuliques de Talarn i Capdella (Pallars Jussà) i de Susqueda (la Selva).

La central manté la potència i les mateixes peces mecàniques


Miret ha afegit que la central, en 100 anys no ha canviat respecte a la potència que té, amb les mateixes peces mecàniques que hi havia, però sí que hi ha hagut canvis en els elements auxiliars aprofitant l'evolució tecnològica que ha permès "modernitzar i augmentar l'eficiència de les màquines".

A principis dels 90 la central es modernitzar, igual que la resta de país, i es va automatitzar i telecomandar eliminant la necessitat que hi hagués personal a torn per operar les màquines. Ara la central pot estar tancada i operar-la a distància des de Lleida. En aquest sentit, Miret ha assegurat que la central pot funcionar sense personal encara que es produeixin situacions com les d'aquest any en què s'han de regular molt els cabals pel desgel i les pluges.