«És la democràcia, estúpid»

"Demano als senyors Millo i Ros que em diguin en quin punt de l’article 155 o en quina altra llei o decret es parla dels llaços grocs com una acció il·legal. I en base a què es permeten prohibir-ne llur exposició"

| 30/05/2018 a les 17:41h
Arxivat a: Cartes, Àngel Ros, llaços grocs, Lleida, 155, Enric Millo
Àngel Ros
Àngel Ros | Adrià Costa / ND
Estem en un moment en el qual els ciutadans veiem conculcats els nostres drets. A diari surten notícies sobre noves prohibicions, hàbils suggeriments, etcètera que no pretenen més que minvar el nostre grau de llibertat, fins i tot caient en la ridiculesa de prohibir (hàbilment) l’exhibició de llaços grocs o, fins i tot el propi color sigui en la forma de samarreta, tovallola... qualsevol dia ens faran ensenyar la roba interior; i es que es veu que el ridícul (propi) no te aturador.

En aquesta línia el delegado del gobierno a Catalunya, el senyor Enric Millo amb l’autoritat que li confereix el càrrec, s’ha dirigit a tots els alcaldes del país, comminant-los a que no permetin que hi hagi llaços grocs a la via pública. Recordem que un llaç groc recorda i denuncia que hi ha una sèrie d’empresonats i exiliats polítics, sense fiança, ni judici, ni previsió de que se’n celebri cap, sine die. Al Paer en Cap de Lleida senyor Àngel Ros, socialista fidel seguidor de l’article 155 i tot el que comporti el retall de les llibertats a Catalunya, li ha faltat temps per a respondre amb un sí, senyor Millo, i ha anunciat a bombo i plateret que farà retirar tots els llaços grocs dels carrers i places de Lleida.


Demano als senyors Millo i Ros que em diguin en quin punt de l’article 155 o en quina altra llei o decret es parla dels llaços grocs com una acció il·legal. I en base a què es permeten prohibir-ne llur exposició. No em diguin que fa lleig o que no tothom comparteix la idea de que uns presos polítics estiguin tancats a la presó des de fa més de sis mesos, doncs som conscients que aquesta seria una mesura absolutament arbitrària i conseqüentment, pròpia d’una dictadura. Tampoc seria de rebut l’argument de la violència pels encaputxats neonazis que l’apliquen i la provoquen, sense la repressió pròpia d’unes autoritats dites democràtiques.

Un altre exemple d’aquesta limitació del dret lliure d’expressió –llegeixi’s democràcia-, es el fet que la setmana passada una emissora de ràdio (Ser-Lleida), va censurar a l’historiador d’art Alberto Velasco la seua col·laboració habitual. Velasco, home de conviccions fermes, després de pensar-ho i molt elegantment com li escau, va decidir deixar de col·laborar amb l’esmentada emissora. Una altra col·laboradora habitual del programa, la historiadora Antonieta Jarne, un cop analitzats els fets ha decidit solidaritzar-se amb el seu company i deixar de col·laborar també amb la SER.

De vegades a la vida més que parlar i comentar i denunciar, hom ha de ser coherent amb si mateix i arribat a un punt, ha de dir: prou, fins aquí (la línia vermella, que en diem). Acceptar que es censuri un escrit, opinió exclusiva de qui el signa, representa entrar en una roda que no para de girar, i estar d’acord en deixar que la llibertat d’expressió –la democràcia-, perdi força. En definitiva, col·laborar amb un mitjà que aplica el llapis roig, demostra que el que pretén el mitjà, es que algú amb prestigi li escrigui el que el mitjà vol que es digui, i recordar qui mana. I si l’autor/a no defensa el seu dret, ha creat un precedent i a més a més, s’ha fet còmplice de la censura. Per això es important ser conscient del que estem fent en cada moment i prendre determinació.

Estem davant d’un desmuntatge formal de tot el que veníem desitjant –i començant a lluitar- des de la dictadura del general Franco, i construint des del 1978 per a que ara, uns hereus seus (todo está atado y bien atado), ens ho desmuntin. Aquesta aplanadora no pararà i ens passarà pel damunt. Això, si no l’aturem amb actituds personals com les de Velasco i Jarne -a més a més d’altres de col·lectives- i amb posicionaments ferms i solidaris. No es un article aquí o una participació allà o una col·laboració... es la llibertat d’expressió; en definitiva es la democràcia. O algú entén la democràcia sense llibertat d’expressió o de manifestació?   

COMENTARIS

LLEIDETANS
ROSA 30-05-2018, 30/05/2018 a les 19:51
+0
-0
Llleidetans,feu-s'ho mirar quan haguéu de tornar a votar,aquest alcalde vostre és un impressentable que no té moral i molt menys sentiment,quina pena que haguem de tenir gent com aquesta dins dels governs.
DEMOCRÀCIA
Anònim, 14/06/2018 a les 10:05
+0
-0
En cap lloc diu que es pugui prohibir lluir llaços grocs. Faltaría més als temps que som. Una altra cosa es que es fiquin a diestro i siniestro per tota la vía pública. Qualsevol persona pot lluir el llaç groc a casa seva, al seu despatx, en la seva camisa, cabell, peu, pantaló, etc... Però una altra cosa es omplir de llaços la via pública. La via pública es de tothom i no sols dels independentistes. Es aquí on esta la línia vermella. El espai públic es per tots i totes les persones, no sols per unes quantes. SIGUEM SERIOSOS I RESPECTUOSOS. I una altra cosa, no son presos polítics, son polítics presos per les seves actuacions en contra de la llei. Si estiguessin presos per les seves idees , no estarien ells sols, basta de dir mentides i enganyar al poble.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Àngel Ros, durant el ple de l'estat de Lleida
Àngel Ros, durant el ple de l'estat de Lleida | ACN
01/01/1970
El Ple de l'estat de la ciutat enfronta govern de la Paeria i oposició per la gestió municipal i compromisos incomplerts
Imatge de voltors
Imatge de voltors | Arxiu
01/01/1970
La Generalitat anuncia que ha deixat de prioritzar les aportacions de menjar als canyets, ja que el voltor ja no és una espècie amenaçada a Catalunya
Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya
Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya | @maticatradio
01/01/1970
La delegada del govern espanyol a Catalunya retreu a Torra les "exigències" al Rei i l'insta a anar als Jocs de Mediterrani per "respecte institucional"
Imatge dels jutjats de la Seu
Imatge dels jutjats de la Seu | Europa Press