camí de les municipals

El sobiranisme de Lleida busca 14 regidors per obrir l'època post-Ros

Les forces catalanistes afronten els comicis municipals com l'oportunitat per començar un nou cicle polític a la ciutat

per Àlvar Llobet , Lleida, 26 de maig de 2018 a les 18:24 |
Imatge de la Paeria amb un sobre de les eleccions | Sergi Queralt
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El sobiranisme afronta les eleccions municipals del 2019 a la ciutat de Lleida com una oportunitat històrica per descavalcar el PSC de l’alcaldia. El polític a batre és Àngel Ros, l’alcalde que ha governat amb una sòlida minoria apuntalada per Ciutadans i PP, les dues formacions que li han servit al paer en cap per aconseguir 14 regidors del plenari, la majoria simple que li ha encatifat un camí de la governabilitat que semblava complicat després d’haver perdut set regidors als comicis del 2015.

La Paeria s’ha dividit en els darrers anys entre el bloc unionista (darrerament batejat com el del 155) i el sobiranista, format per PDECat, ERC, la Crida i el Comú, que sumen actualment 13 representants. Les municipals de l’any vinent giraran doncs al voltant del 14, el número que decanta la balança política i que pot fer canviar el nom de l’alcalde. Si Àngel Ros no aconsegueix arribar a aquesta xifra amb la suma dels regidors ciutadans i populars, pot donar per acabat el seu periple com alcalde, perquè l’oposició té com a principal objectiu iniciar un nou cicle polític a la capital de Ponent. L'època post-Ros. 


Àngel Ros va assegurar el març del 2017 que es veia amb ganes de ser cap de cartell per quarta vegada, una voluntat que va ser avalada pel seu partit el gener del 2018. Ros és el candidat, però dins del PSC no es descarta del tot que l’alcalde acabi cedint la candidatura si veu que li perilla el càrrec a partir del 2019. Arribats al cas, el relleu que s’ha postulat és Fèlix Larrosa, l’edil d’Urbanisme i cap de la secció local del PSC a la ciutat de Lleida que cada cop amaga menys el seu anhel de liderar la llista socialista. Creu que li ha arribat l’hora de créixer políticament, però portes endins ja ha deixat clar que no obrirà cap guerra pública contra Ros. Només serà candidat si el Paer en cap fa un pas al costat.

Dins del PSC no es descarta que Àngel Ros renunciï a presentar-se si veu perillar el càrrec. Fèlix Larrosa seria el seu substitut com a cap de cartell


La qüestió dels comicis està clara a Ciutadans. La formació ha anat de bracet amb el PSC des de l’inici de la legislatura, i ha aconseguit col·locar en primera plana una de les seves propostes estrella; el bilingüisme. La portaveu Ángeles Ribes ha adquirit una imatge més pròpia de tinent d’alcalde que no d’opositora al govern, i aquest aire polític el farà valdre per visualitzar que Ciutadans és un partit amb vocació de liderar el futur de la ciutat a partir de l’any vinent. Ribes ha dit que vol ser candidata, i no té cap rival intern que li pugui fer ombra. Els taronges esperen un gran resultat i queixalar encara més al PP, mig ensorrat per la moda ciutadana que ja els va passar per sobre a Lleida el 21-D.

Els populars estan davant del que probablement siguin les seves eleccions municipals més complicades. Amb pocs lideratges i amb el vent en contra, comencen a aparèixer algunes veus que alerten d’un daltabaix que els podria fer perdre els dos edils i deixar-los sense representació a l’Ajuntament de Lleida. El candidat que sigui escollit, que podria ser la líder del partit Marisa Xandri, haurà de revertir la tendència a la baixa i intentar fermar el votant, que s’inclina a mirar Ciutadans.  


El PP tem que l'onada de Ciutadans els passi per sobre, mentre que els taronja faran valdre els seus pactes amb el PSC per fer visible que són una formació capaç de governar Lleida


El sobiranisme canviarà la majoria de cares per encarar el canvi pretès. El PDECat es provarà per primer cop en unes municipals després de la desaparició d’Unió i de Convergència. Toni Postius ha estat votat com a cap de llista, i arribarà al 2019 amb l’experiència de quatre anys com a cap de l’oposició i com a diputat al Congrés, encara que en els proper mesos haurà de desvetllar la incògnita de si es presenta sota les sigles del seu partit o crea una candidatura de Junts per Lleida, marca que ja ha estat registrada pel seu equip. L’estil “Puigdemont” li donaria marge a Postius per obrir la llista a gent independent que veuria amb més mals ulls ser inclosa dins una candidatura que beu d’arrels convergents.

Toni Postius ha desvetllar la incògnita de si es presenta sota les sigles del PDECAT o amb la marca Junts per Lleida, una via per captar més candidats independents


Postius fa setmanes que valora noms de cara al 2019, una feina que haurà de començar a fer Miquel Pueyo, el nou candidat d’ERC. Els republicans no estaven satisfets amb una hipotètica repetició de Carles Vega, qüestionat internament, i han apostat per un veterà de la política que genera consensos positius dins del partit. El republicà és una persona coneguda a la ciutat, i la seva irrupció com a cap de cartell el situa com la referència a Ponent d’una formació que va mancada de líders.

ERC aconsegueix reforçar el lideratge amb Miquel Pueyo i la CUP pretén marcar l'accent femení en la nova candidatura del 2019


La Crida per Lleida-CUP escollirà a inici del curs polític (setembre-octubre) els nous candidats a l’alcaldia en substitució de Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, un tàndem que els hi ha funcionat als cupaires fins i tot més del que creien. La formació anticapitalista té la intenció de capgirar la imatge, de manera que s’apunta a que les primeres cares pel 2019 siguin femenines. La Crida pretén consolidar els dos regidors com també el Comú de Lleida, la sorpresa del 2015 que va arribar impulsada per un discurs trencador i el moviment encapçalat per líders com Ada Colau o Pablo Iglesias.

Els “comuns” hauran de tornar a fer assemblees per intentar bastir un moviment que aconsegueixi reunir les diverses famílies de l’esquerra anticapitalista. Podem no vol repetir la formula de l’agrupació d’electors i ja tenen algun candidat que es postula per a les primàries mentre que els comuns sí accepten aquesta proposta.

 

Participació