19
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
0:33h
L'exinterventor de la Diputació de Lleida, Josep Mateu, i el tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones, han dit que es van sentir "degradats" i "aïllats" quan els van cessar dels seus càrrecs. Ho han declarat aquest divendres al judici que s'ha iniciat al penal 2 de Lleida en què acusen la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, d'assetjament laboral.
La Diputació de Lleida, en canvi, ha fet un breu comunicat valorant que un cop finalitzada la primera sessió del judici oral, no s'ha acreditat l'existència de 'mobbing', i que l'acusació no ha aportat cap testimoni directe sobre els fets de què suposadament acusen als dos directius de la Diputació.
El judici s'ha iniciat aquest divendres al jutjat penal 2 de Lleida. Durant el matí, han declarat com a testimonis els dos denunciants i tres persones més: el cap de recursos humans, la cap del servei d'arxius i un responsable del departament d'informàtica. Les declaracions s'han allargat més del previst i el jutge ha decidit seguir a la tarda amb més declaracions de testimonis presentats per les acusacions.
No ha estat possible, però, escoltar tothom citat per avui i s'ha ajornat pel 25 de maig la resta de declaracions, entre elles, la del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, proposat per l'acusació particular, així com la dels acusats, que no han declarat tampoc avui. També s'ha deixat pel 25 de maig les declaracions dels testimonis proposats per la defensa, els informes pericials i les conclusions.
La fiscalia considera provat l'assetjament laboral als dos funcionaris de la Diputació per part de Marlen Minguell i sol·licita que se li imposi un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial. Simarro, en canvi, els considera responsables a tots dos i per tant acusa Minguell i Serra dels fets i demana per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).
Declaracions dels denunciants i altres testimonis
Els dos denunciants, Mateu i Veganzones, han declarat durant aproximadament una hora i mitja cadascú. Mateu ha explicat que treballava d'interventor des de feia una vintena d'anys i que mai va tenir problemes fins al juny de 2011, quan va arribar Minguell.
"Volia cobrar les vacances en comptes de fer-les, que pagués unes hores extres que no constaven com a tals o que aprovés les despeses d'un viatge a Califòrnia del president, en què no s'aportaven els justificants correctes ni el motiu del viatge". Com que mostrava el seu desacord, ha explicat, al desembre de 2011 "em va dir que els interventors sobràvem tots". "Fins i tot em va arribar a dir que vigilés, que tenia dos fills estudiant a Barcelona i moltes factures que pagar", ha afegit.
Segons ha declarat el cap de Recursos Humans, Alexis Guallar, des de presidència es va decidir cessar Mateu per "pèrdua de confiança". Ha explicat, a més, que es comentava que hi havia alcaldes que es queixaven de la feina de Mateu, tot i que ha reconegut que no consta cap queixa escrita i que no recordava exactament qui li havia fet arribar alguna de paraula. La cap del servei d'arxius, en canvi, ha declarat que no va sentir mai cap queixa i que la seva relació professional amb Mateu havia estat sempre bona.
Ha afegit que no li va sorprendre el que li va explicar Mateu ja que ella també havia tingut "converses violentes" amb Miguell. "M'increpava i em qüestionava davant del meu equip amb termes pujats de to", ha declarat. La cap del servei d'arxius també ha explicat que la CGT va presentar al departament de Treball cinc denúncies per assetjament laboral emeses per funcionaris de la Diputació de Lleida, una de les quals era ella.
L'exinterventor ha assegurat que se'l va cessar per fer informes desfavorables i mostrar el seu desacord amb algunes pràctiques, com per exemple, no aprovar que part de la partida destinada a mantenir centres sanitaris es desviés al manteniment d'altres edificis com tanatoris o piscines o no voler pagar a càrrec de la Diputació de Lleida una multa de tràfic del xòfer del president o un sopar de més de mil euros a Barcelona la vigília de les eleccions al Parlament del 2012.
Mateu s'ha mostrat convençut que el seu cessament va ser un "càstig" per haver "gosat" fer informes desfavorables a aquestes pràctiques i un "avís a navegants" de cara a la resta de treballadors de la Diputació.
La Diputació de Lleida, en canvi, ha fet un breu comunicat valorant que un cop finalitzada la primera sessió del judici oral, no s'ha acreditat l'existència de 'mobbing', i que l'acusació no ha aportat cap testimoni directe sobre els fets de què suposadament acusen als dos directius de la Diputació.
El judici s'ha iniciat aquest divendres al jutjat penal 2 de Lleida. Durant el matí, han declarat com a testimonis els dos denunciants i tres persones més: el cap de recursos humans, la cap del servei d'arxius i un responsable del departament d'informàtica. Les declaracions s'han allargat més del previst i el jutge ha decidit seguir a la tarda amb més declaracions de testimonis presentats per les acusacions.
No ha estat possible, però, escoltar tothom citat per avui i s'ha ajornat pel 25 de maig la resta de declaracions, entre elles, la del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, proposat per l'acusació particular, així com la dels acusats, que no han declarat tampoc avui. També s'ha deixat pel 25 de maig les declaracions dels testimonis proposats per la defensa, els informes pericials i les conclusions.
La fiscalia considera provat l'assetjament laboral als dos funcionaris de la Diputació per part de Marlen Minguell i sol·licita que se li imposi un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial. Simarro, en canvi, els considera responsables a tots dos i per tant acusa Minguell i Serra dels fets i demana per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).
Declaracions dels denunciants i altres testimonis
Els dos denunciants, Mateu i Veganzones, han declarat durant aproximadament una hora i mitja cadascú. Mateu ha explicat que treballava d'interventor des de feia una vintena d'anys i que mai va tenir problemes fins al juny de 2011, quan va arribar Minguell.
"Volia cobrar les vacances en comptes de fer-les, que pagués unes hores extres que no constaven com a tals o que aprovés les despeses d'un viatge a Califòrnia del president, en què no s'aportaven els justificants correctes ni el motiu del viatge". Com que mostrava el seu desacord, ha explicat, al desembre de 2011 "em va dir que els interventors sobràvem tots". "Fins i tot em va arribar a dir que vigilés, que tenia dos fills estudiant a Barcelona i moltes factures que pagar", ha afegit.
Segons ha declarat el cap de Recursos Humans, Alexis Guallar, des de presidència es va decidir cessar Mateu per "pèrdua de confiança". Ha explicat, a més, que es comentava que hi havia alcaldes que es queixaven de la feina de Mateu, tot i que ha reconegut que no consta cap queixa escrita i que no recordava exactament qui li havia fet arribar alguna de paraula. La cap del servei d'arxius, en canvi, ha declarat que no va sentir mai cap queixa i que la seva relació professional amb Mateu havia estat sempre bona.
Ha afegit que no li va sorprendre el que li va explicar Mateu ja que ella també havia tingut "converses violentes" amb Miguell. "M'increpava i em qüestionava davant del meu equip amb termes pujats de to", ha declarat. La cap del servei d'arxius també ha explicat que la CGT va presentar al departament de Treball cinc denúncies per assetjament laboral emeses per funcionaris de la Diputació de Lleida, una de les quals era ella.
L'exinterventor ha assegurat que se'l va cessar per fer informes desfavorables i mostrar el seu desacord amb algunes pràctiques, com per exemple, no aprovar que part de la partida destinada a mantenir centres sanitaris es desviés al manteniment d'altres edificis com tanatoris o piscines o no voler pagar a càrrec de la Diputació de Lleida una multa de tràfic del xòfer del president o un sopar de més de mil euros a Barcelona la vigília de les eleccions al Parlament del 2012.
Mateu s'ha mostrat convençut que el seu cessament va ser un "càstig" per haver "gosat" fer informes desfavorables a aquestes pràctiques i un "avís a navegants" de cara a la resta de treballadors de la Diputació.