17
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
11:01h
El risc de col·lisió entre avions i grans rapinyaires com poden ser els voltors es podria reduir amb mesures dissuasives com ara reduir les fonts d'alimentació prop de les pistes o l'ús de drons per foragitar aquestes aus de les àrees prioritàries d'aviació. Són propostes de l'investigador de la Universitats de Lleida (UdL), Antoni Margalida, davant l'augment d'accidents registrats a l'estat espanyol en els últims anys.
La seva recerca, realitzada amb el col·laborador extern del grup de recerca Biologia Evolutiva i de la Conservació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Rubén Moreno-Opo, l'ha publicat la revista científica Human-Wildlife Interactions. La investigació -la primera detallada que se realitza a Europa en aquest àmbit- s'ha centrat durant dos anys en l'àrea d'alta prioritat aèria de l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid-Barajas, on s'han documentat almenys 26 col·lisions amb aus entre 2006 i 2015, segons informa la UdL.
La primera conclusió del treball és que l'abundància de preses per a les aus rapinyaires està directament relacionada amb un increment del risc d'accidents. Sobretot, durant la primavera i l'estiu quan les fonts d'alimentació són abundants a les alçades en què operen les aeronaus.
Els voltors comuns, que poden recórrer més de 100 quilòmetres en un dia, es poden elevar fins a tres quilòmetres per sobre del nivell de terra, tot i que habitualment volen entre els 500 i els 2.000 metres, el mateix rang que les avionetes. Els grans avions de passatgers pugen fins una alçada mitjana de 9.000 metres, així que el risc de col·lisió amb aquestes aus es limita a les maniobres d'enlairament i aterratge. De fet, el 69,4% dels sinistres documentats a l'àrea d'estudi s'han produït entre els 0 i els 400 metres.
A la zona monitorada per Margalida i Moreno-Opo, les espècies de rapinyaires més comunes són el voltor comú, el voltor negre, l'àguila imperial, l'àguila daurada i el duc. Quant a preses, les més habituals són el conill comú, la perdiu i el tudó.
La seva recerca, realitzada amb el col·laborador extern del grup de recerca Biologia Evolutiva i de la Conservació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Rubén Moreno-Opo, l'ha publicat la revista científica Human-Wildlife Interactions. La investigació -la primera detallada que se realitza a Europa en aquest àmbit- s'ha centrat durant dos anys en l'àrea d'alta prioritat aèria de l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid-Barajas, on s'han documentat almenys 26 col·lisions amb aus entre 2006 i 2015, segons informa la UdL.
La primera conclusió del treball és que l'abundància de preses per a les aus rapinyaires està directament relacionada amb un increment del risc d'accidents. Sobretot, durant la primavera i l'estiu quan les fonts d'alimentació són abundants a les alçades en què operen les aeronaus.
Els voltors comuns, que poden recórrer més de 100 quilòmetres en un dia, es poden elevar fins a tres quilòmetres per sobre del nivell de terra, tot i que habitualment volen entre els 500 i els 2.000 metres, el mateix rang que les avionetes. Els grans avions de passatgers pugen fins una alçada mitjana de 9.000 metres, així que el risc de col·lisió amb aquestes aus es limita a les maniobres d'enlairament i aterratge. De fet, el 69,4% dels sinistres documentats a l'àrea d'estudi s'han produït entre els 0 i els 400 metres.
A la zona monitorada per Margalida i Moreno-Opo, les espècies de rapinyaires més comunes són el voltor comú, el voltor negre, l'àguila imperial, l'àguila daurada i el duc. Quant a preses, les més habituals són el conill comú, la perdiu i el tudó.