50 anys del Maig del 68

La mirada catalana de la revolta: el testimoni de Jordi Borja i Núria Sales

L'urbanista i la historiadora expliquen a NacióDigital com van viure des de París la revolta francesa | Borja destaca com a llegats la "importància de la participació política" i "l'eclosió de noves dimensions socials", com els drets de la dona o la defensa del medi ambient

per Pep Martí , 1 de maig de 2018 a les 01:49 |
La Universitat de la Sorbona va ser un dels focus i símbols de la revolta. | wikipedia
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els fets de Maig del 68 van impregnar tot una generació. La majoria de catalans van seguir els esdeveniments des de lluny, però alguns ho van viure. L'urbanista Jordi Borja i la historiadora Núria Sales hi eren. Borja va participar-hi com un activista més i després va ser un dels fundadors de Bandera Roja, una escissió del PSUC que no s'entén sense els fets de París. Núria Sales observava els fets des de certa distància. Tots dos expliquen a NacióDigital les impressions d'aquells dies.   

Jordi Borja, la revolució des de dins


L'urbanista Jordi Borja, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, vivia a París el 1968. Es va traslladar a França el 1962, fugint de dues ordres de detenció: una per evitar el servei militar i l'altra com a militant del PSUC. Alí va estudiar sociologia i geografia urbana, i va estar treballant en temes d'urbanisme pel ministeri de Cooperació. Va participar en les mobilitzacions del Maig francès: "Recordo l'impacte que va suposar uns mesos abans el xoc públic entre el ministre d'Educació, Peyrefitte, i Cohn-Bendit a Nanterre. Vohn-Bendit va demanar que es posés fi a la segregació entre residències de nois i noies, i el ministre va tenir la pensada de respondre que 'si vostè va calent, llanci's a la piscina'. Va ser escridassat".

Borja relata l'extensió de la revolta: "Van confluir un moviment estudiantil molt potent, amb organitzacions com la UNEF, que havien convertit els universitaris en una mena de classe social, el corrent contrari a la guerra del Vietnam i un sindicalisme molt combatiu". L'urbanista explica que va viure amb certa contradicció els fets: "De manera positiva, però alhora veient com mentre s'expressaven demandes democràtiques, alguns sectors empraven un llenguatge més propi de la revolució francesa o russa, parlant de presa del poder, quan no existia cap projecte per prendre'l".


Les dues grans contribucions de Maig del 68 són, per Borja, "la importància de la participació política, més enllà d'anar a votar, i l'eclosió de tot un seguit de noves dimensions socials, com la lluita per la qualitat de vida a les ciutats, els drets de la dona o la defensa del medi ambient, temes que avui són molt obvis però que donen un salt qualitatiu en aquell moment".    

Núria Sales: "Una gran desfogada general"


La historiadora Núria Sales, filla de l'editor Joan Sales, vivia a Massy, a la vora de París, aquell any. Fa dos anys que ha tornat a Catalunya. "Vivíem a només 16 quilòmetres de París. Vaig ser a la ciutat el dia d'una de les grans manifestacions que es van produir, contemplant com passava una multitud pel bulevard Montparnasse. Una majoria era gent jove, tot i que també hi havia molts caps de família amb els seus fills al coll". Sales explica que "en aquell moment, ho vaig veure com una gran desfogada general més que no pas com una reacció només contra el règim del general De Gaulle. Amb el temps, he anat veient que Maig del 68 també va ser una revolta contra les insuficiències del capitalisme. Aleshores per mi era més aviat l'expressió d'un malhumor".

Núria Sales recorda un dels cartells que la van sorprendre de Maig del 68: "A bas le poulet aux hormones!" (fora els pollastres amb hormones!). "Va ser possiblement una de les conquestes que es van assolir perquè poc després es va prohibir engreixar amb hormones pollastres i vedells destinats a ser ingerits pels francesos", explica. Un dels molts lemes que tenien com a objectiu la societat de consum. Amb el temps, Sales creu que el més positiu de la revolta "va ser els eu caràcter de mobilització massiva i pacífica, en què l'única expressió de violència van ser els cops de porra de la policia".

 

Participació