Marta Vilalta (ERC): «Ens sentim legitimats per reclamar una investidura el més ràpid possible»

Vinculada a ERC des de fa 14 anys, Marta Vilalta (Torregrossa (Pla d'Urgell), 1984) ha hagut de fer un nou pas endavant a finals de març, per agafar el relleu de Sergi Sabrià com a portaveu del partit. Abans, però, va ser diputada entre el 2012 i el 2015 i, des del febrer de 2016, és directora general de joventut de la Generalitat. De fet, fins i tot sonava com a consellera d'Agricultura en les travesses sobre la conformació del nou Govern.

L'empresonament d'Oriol Junqueras i l'exili de Marta Rovira, en plena onada repressiva de l'Estat, ha estat l'element que ha fet que, com Pere Aragonès, hagi hagut d'assumir noves responsabilitats en un moment complex també dins el flanc independentista. ERC pressiona per investir un candidat efectiu amb celeritat, però sembla que ni JxCat ni la CUP tenen tanta pressa. En parla en aquesta entrevista amb NacióDigital, on també repassa l'estratègia que proposen els republicans en aquesta legislatura o de l'horitzó electoral del 2019.

- JxCat i ERC heu evidenciat diferències a l'hora de referir-vos als terminis de la investidura i Eduard Pujol va defensar dimecres des de Berlín que s'han "guanyat el dret a gestionar els temps". Hi podrà haver entesa?

- Compartim que cal evitar unes altres eleccions, de qualsevol manera. Aquí hi ha un punt majoritari d'acord, també amb la ciutadania. Hem de fer valer un resultat aconseguit en un moment complex com el del 21-D. Dit això, creiem que no cal esperar més, hem de fer Govern de manera immediata, perquè vol dir recuperar les institucions i fer fora el 155. Ja fa massa temps que el tenim instal·lat i que qui lidera les institucions són Rajoy, Sáenz de Santamaría i Millo. Nosaltres ja estem preparats, fem-ho com abans millor.

"No cal esperar més, hem de fer Govern de manera immediata, perquè vol dir recuperar les institucions i fer fora el 155"

- Se senten decebuts perquè JxCat no posa sobre la taula un pla D per fer-ho viable?

- Hem de seguir treballant i insistint de forma incansable per fer efectiva aquesta investidura. Estem a disposició per fer realitat aquest Govern, la millor manera per tornar-nos a enfortir. Sense el control de les institucions no podem defensar-nos ni protegir els treballadors públics, ni desplegar aquelles polítiques públiques que el país necessita. Ens sentim legitimats per reclamar aquest acord el més ràpid possible per poder implementar el Govern.
 
- És viable investir Puigdemont?

- Ara no tenim sobre la taula la possibilitat de fer efectiva una investidura de Carles Puigdemont, com no l'hem tingut des del 21-D. Si l'haguéssim tingut de forma real i que s'hagués convertit en el president efectiu per poder liderar un Govern, ja ho hauríem fet. Malauradament, no ha pogut ser, no per la manca de voluntat de la majoria republicana, sinó per les ingerències de l'Estat, a través del boicot constant a totes les investidures. Això no vol dir que no puguem seguir treballant en construir unes condicions favorables que ens permetin investir Puigdemont, el president legítim, però això és compatible en fer un Govern de forma ràpida i, per tant, recuperar les institucions i treballar totes les polítiques socials, econòmiques i culturals diverses que el país necessita.

- Per tant, tampoc no és viable una reforma de la llei de la presidència abans del 22 de maig, el termini màxim per fer la investidura?

- Estem tramitant la llei al Parlament, és una via a tenir en compte, però també veiem que, a nivell de terminis i procediments -hi ha una ingerència per part de l'Estat o altres grups-, pot ser que no la puguem tenir tan aviat com voldríem. Per tant, intentem no posar en risc aquesta majoria independentista que tenim del 21-D. Fem Govern i seguim treballant totes les vies, entre les quals la reforma de la llei de la presidència.

"Pot ser que no puguem tenir aprovada la reforma de la llei de la presidència tan aviat com voldríem, abans del 22 de maig. Intentem no posar en risc aquesta majoria independentista"

- La proposta passa per investir un president temporal, per donar temps a reformar la llei i, en un període breu, investir Puigdemont?

- Podria ser un escenari que ens servís per avançar i tenir Govern el més aviat possible -si pot ser demà, millor que la setmana que ve, perquè seria una setmana que perdem de control de les institucions- i seguir treballant totes les vies alternatives.

- De cara a garantir la majoria, demanaran la delegació de vot per a Toni Comín?

- El que té més valor és aquesta majoria de 70 diputats al Parlament i l'hem de fer valer per sobre tot. Qualsevol cosa que no fos això, amb ingerències o vulneració de drets com fa el jutge Llarena i la justícia espanyola, vol dir adulterar el resultat del 21-D, i això no ho podem permetre. Fer-ho valer vol dir que l'hem de fer evident en totes les votacions. En el cas de Puigdemont i Comín, això passa per treballar l'escenari de la delegació de vot i, per tant, aquesta és la prioritat en les futures votacions.

"Treballem en l'escenari de la delegació de vot, però, davant de qualsevol escenari de boicot de la justícia espanyola, haurem de fer possible totes les alternatives"

- En un escenari més complex, si fos imprescindible, Comín hauria de renunciar a l'acta?

- Hem de defensar els drets dels diputats per totes les vies, com ha fet en moltes ocasions Roger Torrent. Per això, treballem en l'escenari de la delegació de vot, perquè així es protegeixen. Ara bé, davant de qualsevol escenari de boicot o bloqueig d'aquesta justícia espanyola que vol adulterar el resultat, haurem de fer possible totes les alternatives. Si s'arribés el cas de la renúncia, la podríem contemplar, per fer valer aquesta majoria que necessitem.
 
- Aquesta majoria republicana també passa per la CUP. Dilluns es queixaven que havien demanat reunions amb JxCat i ERC i no havien aconseguit fer-les. Des de llavors, n'hi ha hagut?

- Hi ha hagut una reunió amb la CUP, com està havent contactes amb líders polítics de totes les formacions, com ha de ser. És la nostra responsabilitat posar-nos d'acord i entendre aquesta complexitat d'un moment en què les formacions polítiques no som els únics actors, sinó que entra de forma molt clara la justícia espanyola torpedinant i intentant impedir qualsevol debat d'investidura o un funcionament normal de la cambra. Aquesta situació fa que més que mai estiguem parlant i acordant, per fer possible el màxim acord que voldríem que es traduís en els 70 diputats.

"Hi ha hagut una reunió amb la CUP [aquesta setmana]. És la nostra responsabilitat posar-nos d'acord i entendre aquesta complexitat d'un moment en què els partits no som els únics actors"

- I aquesta reunió amb la CUP ha servit per acostar posicions?

- Serveix per parlar, seguir en contacte i fer passos per seguir parlant cap a possibles solucions en la via d'evitar unes noves eleccions, recuperar les institucions i aixecar el 155.

- Quan parla d'explorar totes les vies, també passa per sumar-hi els comuns, el líder dels quals, Xavier Domènech, ha explicat aquest dijous que s'ha reunit amb les altres forces amb qui planteja impulsar un govern d'independents?

- Es va reunir ja fa uns dies amb ERC, són contactes normals i habituals. Però quant al plantejament d'aquest Govern més ampli amb independents, ja hi ha un acord sobre la taula per fer evident la majoria independentista republicana que ha de permetre fer un Govern que reflecteixi el que es va votar el 21-D. A part, hem de seguir treballant acords i enteses en diversos àmbits amb la resta de formacions polítiques, i evidentment amb Catalunya en Comú-Podem tenim molts punts per treballar en la defensa dels drets, les llibertats i la democràcia i en aquest espai del front democràtic antirrepressiu que Roger Torrent ha fet una crida a tirar endavant.

"Quant al plantejament dels comuns del Govern ampli amb independents, ja hi ha un acord sobre la taula per fer evident la majoria independentista republicana"

- Per tant, es poden sondejar acords més amplis amb els comuns, però no compten amb el seu suport per al candidat de la majoria independentista?

- Treballem amb l'acord de la majoria independentista entre JxCat, ERC i tan de bo la CUP, i ens agradaria molt comptar amb el suport de Catalunya en Comú-Podem, perquè voldria dir sumar-se a aquesta defensa dels drets, les llibertats i la democràcia que també defensem amb una investidura per recuperar les institucions. Però independentment del que facin, després és responsabilitat nostra buscar acords diversos per impulsar les polítiques que el país necessita.
 
- I pel que fa al PSC, com valora que un diputat seu hagi anat a visitar Oriol Junqueras? És un fet anecdòtic o pot suposar un punt d'inflexió?

- Sempre és positiu que passi per davant aquesta vessant d'humanitat o empatia que massa cops hem trobat a faltar en el PSC. El que seguim és decebuts i tristos per la posició dels darrers mesos relativa a l'aval al 155 que ha dinamitat les institucions que estaven en mans del que la ciutadania havia votat per part d'un partit històric d'esquerres de base totalment democràtica que no ha plantat més cara a la repressió i a la vulneració de drets, no només contra els independentistes, sinó pràcticament contra qualsevol que aixecava la veu contra el règim o l'estatus quo. Això no vol dir que no hi hagi molta gent que fins ara se sentia representada pel PSC i que ara no se senti representada pel que està passant i, per tant, des d'ERC, puguem intentar parlar-hi i sumar, sobretot en aquesta aliança àmplia pels drets, les llibertats i la democràcia.

"Sempre és positiu que [el diputat del PSC que ha visitat Junqueras] passi per davant aquesta vessant d'humanitat o empatia que massa cops hem trobat a faltar en el PSC"

- Doneu més recorregut al front antirrepressiu quan hi hagi Govern?

- Sí, hem d'anar molt més enllà. Hem de ser forts en totes aquelles eines que ens permetin defensar els drets, les llibertats i la democràcia i construir allò que necessitem. És obvi que un Govern ens fa més forts i dona resposta al mandat democràtic de la ciutadania del 21-D, però no n'hi ha prou amb recuperar el Govern. Hem de seguir treballant en molts altres fronts, un dels quals és aquesta aliança àmplia i transversal que volem que vagi molt més enllà de les formacions polítiques i que evidenciï que la gent no està disposada a aguantar la repressió que vivim o a deixar-se prendre aquests drets i llibertats que hem hagut de lluitar molt. I aquest front és el que ens fa ser molt més forts perquè ens aporta una majoria inapel·lable.

- Artur Mas ha defensat negociar i pactar un referèndum amb l'Estat, igual que havien fet abans altres dirigents d'ERC. La independència només pot ser acordada?

- Probablement, la independència l'aconseguirem de la mà del diàleg, la negociació i l'acord. És un procés social i de mobilització, però sobretot polític i, per tant, té lògica que s'acabi resolent i materialitzant en una taula política. Té sentit que acabem fent la República catalana de la mà del diàleg, la negociació i l'acord. Del que estem segurs és que, per la via judicial, no es resolen els debats polítics. Per nosaltres no ha quedat mai, aquesta apel·lació a la negociació sense renúncies, els cops de porta sempre han vingut per part d'un govern espanyol que s'ha mantingut en el "no" i ha incrementat la bel·ligerància contra la voluntat majoritària del país.

"Per nosaltres no ha quedat mai, aquesta apel·lació a la negociació sense renúncies, els cops de porta sempre han vingut per part del govern espanyol"

- Dit d'una altra manera, el referèndum pactat segueix estant a l'horitzó?

- Segueixen estant totes les possibilitats que ens permetin aconseguir aquesta República catalana. El referèndum pactat és una d'aquestes vies, per tant, no el descartem, si aquesta és una de les vies per arribar-hi, com creiem que pot ser.
 
- Després de l'1-O, però, es va optar per la via unilateral. Sis mesos després, el sobiranisme ha fet prou autocrítica?

- El que hem fet és un procés d'aprenentatge i de veure fins on estava disposat a arribar l'Estat. Podíem pensar que no estava disposat a traspassar unes línies vermelles que sí que ha traspassat de violència o de vulneració dels drets. Per tant, hem après molt de qui tenim davant, de la seva força i de quines són les possibilitats dels que defensem la República. Més que fer autocrítica, ens ha de servir per ressituar-nos i aprendre de possibles vies que no han acabat de funcionar, perquè el proper cop que tinguem una oportunitat de fer un pols a l'Estat per materialitzar la República tinguem prou força.

"Des de l'1-O, hem après molt de qui tenim davant, de la seva força i de quines són les possibilitats dels que defensem la República"

- En línia amb això, Pere Aragonès admetia a NacióDigital que la majoria no és suficient, si l'Estat t'aboca a la unilateral. Com s'ha d'eixamplar la majoria?

- La fórmula és sumar per ser més forts, eixamplar aquesta base. Hi ha diverses vies, com la del punt de trobada per a la defensa d'aquests drets, llibertats i democràcia, que et permet que molta gent vegi que només la República catalana els poden garantir. Aquesta via, amb aliances amb moltíssima gent que no se sentia prou propera al projecte independentista, pot fer que acabin veient que és l'única alternativa per garantir aquests drets i model de país. Òbviament, la tasca de Govern ens pot servir per sumar si es veu que som capaços de desplegar polítiques pensant en la gent, en revertir les dificultats per superar les necessitats de la ciutadania, és a dir, polítiques amb valors republicans.

I hem de seguir treballant des de la vessant de la mobilització i de ser actius a nivell social, amb pedagogia i sumant amb un procés pacífic, democràtic, cívic i transversal, amb una idea de projecte col·lectiu i no en contra de ningú. Això ens ha de servir per ser prou forts i tenir prou majoria perquè no hi hagi dubtes que serem capaços de materialitzar el projecte de República.

"La tasca del Govern pot servir per sumar si es veu que som capaços de desplegar polítiques pensant en la gent, és a dir, polítiques amb valors republicans"

- En la seva conferència nacional, les joventuts d'ERC van fixar-se tres reptes de cara a un futur embat amb l'Estat: ampliar la majoria social; desconnectar del capitalisme extractiu de l'Íbex enfortint l'economia social i cooperativa; i aconseguint capacitat per aturar l'economia, enfortint el sindicalisme netament independentista i el moviment estudiantil. Ho comparteix?

- El primer punt d'eixamplar la base és el que parlàvem, la millor via per poder guanyar. Pel que fa al segon punt, precisament ERC estem treballant una ponència estratègica que va en aquesta línia de crear els espais de sobirania necessaris en el nostre país, en apilar aquest republicanisme com a manera de fer des de la vessant individual i col·lectiva, en la presa de consciència respecte la presa de decisions de manera republicana en el dia a dia que ens desconnectin d'aquest règim del 78 i estatus quo de les grans empreses de diferents sectors que tenen el domini econòmic en el nostre país. És a dir, exercir de republicà i, a nivell col·lectiu, de defensa dels valors republicans. Això pot ajudar-nos a avançar.
 
- I quant a l'enfortiment del moviment sindical i estudiantil, per aturar l'economia?

- Ho podem dir de moltes maneres, però el que volem és sumar amb aquelles organitzacions o estructures del país, sindicals laborals o estudiantils, que existeixen i són representatives, que estan presents en la societat, que són defensores de drets col·lectius. Hi hem de treballar en aquest front comú que suma, per teixir complicitats en aquest moment de repressió brutal que mai no havíem pensat que podríem viure com a país. La nostra lògica és sumar amb aquestes organitzacions representatives.

"Volem sumar amb aquelles organitzacions, sindicals laborals o estudiantils, que existeixen i són representatives, que estan presents en la societat, que són defensores de drets col·lectius"

- Les joventuts d'ERC també demanen fer un embat amb l'Estat amb accent més social i menys identitari, per exemple, desobeint lleis socials anul·lades pel Tribunal Constitucional. Com ho veu?

- Hem d'anar fent els passos amb els aprenentatges adquirits, sabent quin recorregut pot tenir. Però precisament, per fer passos en aquesta línia en defensa de les institucions i de les polítiques a implementar, hem de ser forts en tots els fronts, entre els quals el Govern. Tenir-ne, per tant, és una condició sine qua non per prendre les decisions com a país. Les decisions es prendran amb la lògica de què és més útil en cada moment, per sumar i guanyar, però, si ni tenim Govern, poc podrem fer.

- A l'espera que es concreti aquesta ponència nacional, quin és el programa polític d'ERC per als propers anys?

- El camí que hem d'anar seguint és sumar per guanyar, i això passa per ser més forts en aquells espais de poder i de representació on puguem ser, no només com a ERC, sinó com a majoria independentista. I això passa per ser al Govern, recuperar les institucions i fer fora el 155, per posar-lo al servei de la ciutadania i fer polítiques de resistència, però també de protecció i d'impuls. També implica engrandir aquesta aliança democràtica en favor dels drets i llibertats i contra la repressió, i això pot tenir un abast molt gran, un espai de trobada de tots els demòcrates.

"Cal engrandir aquesta aliança en favor dels drets i llibertats, i això pot tenir un abast molt gran, un espai de trobada de tots els demòcrates"

Vol dir seguir amb la mobilització social pacífica, activa i cívica que hi ha hagut en els últims anys, imprescindible per provocar els mandats i els canvis polítics que hi ha hagut. I vol dir seguir treballant la via internacional, no només per la presència d'exiliats i exiliades, sinó també perquè en aquest àmbit no podem deixar de denunciar la repressió i vulneració de drets que estem patint com a país i com a ciutadans, i perquè a aquest nivell estan arribant les primeres vies d'esperança en l'àmbit judicial i els primers revesos a la justícia espanyola, com amb el fet que no es pot considerar rebel·lió els fets pels quals es jutgen els encausats, perquè no hi ha violència. En la suma i sent persistents en tots els àmbits hi ha la via per materialitzar el projecte de República.
 
- Fer-se més forts implica ajornar el pols amb l'Estat?

- No cal fer les dicotomies. Fer-nos forts és una altra manera de fer un pols amb l'Estat. Potser amb un altre ritme, d'una altra manera a la que ens havíem imaginat, però és la millor manera de fer un pols amb l'Estat, perquè, com més siguem, més inapel·lable serà la nostra força i més legitimitat tindrem com a col·lectiu. No és una dicotomia, és una condició per fer el pols.

"No cal fer dicotomies entre ser més forts i fer un pols amb l'Estat. Ser més forts és la millor manera de fer un pols amb l'Estat"

- Un dels elements centrals de la legislatura havia de ser el procés constituent, el gran diàleg de país o el debat constituent, depèn de com se li vulgui dir. Encara el contemplen? Com se l'imagina ERC?

- Segueix sobre la taula, ho portàvem al programa electoral i, en el primer acord formalitzat amb JxCat que vam fer extensiu a la CUP, ja es contemplava com un dels eixos perquè ens servís per pensar i definir quin model de país volem i, per tant, fer un procés que ens serveixi per sumar. Perquè molta gent, des dels àmbits sectorials diversos, puguin incorporar-se en aquestes reflexions, en aquest debat, i sigui una manera de veure que només amb la consecució de la República catalana serà possible canviar el model d'estat, perquè dins de l'estat espanyol les reformes són pràcticament impossibles.

És un dels processos que hem de fer, complementant-ho amb la resta d'àmbits en què hem de ser forts, i la metodologia haurà de ser un acord entre tots els actors implicats. En tot cas, han de ser debats transversals i oberts, on hi participi el màxim de gent, protagonitzats per agents socials i moviments diversos del país, amb voluntat de suma i participació.

"La metodologia del procés constituent haurà de ser un acord entre tots els actors implicats, però seran debats transversals i oberts, amb voluntat de suma i participació"

- En relació al judici del Suprem, la Guàrdia Civil investiga ara si els recursos venen d'una subvenció electoral a JxSí. Té la sensació que, en base a una acusació inicial, ara es busquen les proves per sustentar-la?

- El que posem en evidència és aquesta barbaritat que fa el procés judicial, que crea uns delictes en base a informes bastants originals -per dir-ho d'alguna manera- de la Guàrdia Civil, a través de titulars de diaris, comptes de Twitter i de construir un relat a través de mentides, tergiversacions o manipulacions de la realitat, per acusar unes persones que simplement van complir amb el mandat democràtic i els compromisos electorals i parlamentaris.

Denunciem aquesta actitud de la justícia que va per la via de la rebel·lió i, quan veu que no hi havia violència, va per la de malversació, que no garanteix la presumpció d'innocència, i llavors busca com poden acusar d'un delicte que tampoc no hi és. I quant a la malversació, ratllen el ridícul pel fet que Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro han dit públicament que no hi ha hagut cap despesa feta des del Govern per a l'1-O.

"Quant a la malversació, ratllen el ridícul pel fet que Rajoy i Montoro han dit públicament que no hi ha hagut cap despesa feta des del Govern per a l'1-O"

- Per tant, a vostè no li consta que es pagués amb diner públic o amb subvencions electorals?

- No tinc informacions, però poso en dubte informes que sorgeixen de la tergiversació i d'agafar anècdotes de les que es fa categoria en les interlocutòries, cosa que és molt poc seriosa.
 
- El fet que les acusacions es considerin polítiques ha provocat el gir en l'estratègia de defensa que s'ha vist aquesta setmana al Suprem, on els acusats han expressat una resposta política i no jurídica?

- En alguns casos, el que s'ha fet és reiterar. Junqueras sempre ha mantingut aquest paper de defensa del que es va fer, que el referèndum, la participació i l'exercici del dret a vot no pot ser delicte en cap país del món i, per tant, la via política és la fórmula per plantar cara a un estat que el que pretén és seguir per la via judicial allò que no vol entendre, acordar i debatre per la via política, la qual no es va voler abordar per fer possible un referèndum.

"Junqueras sempre ha mantingut aquest paper de defensa del que es va fer, que el referèndum no pot ser delicte en cap país del món"

- Quina activitat té Marta Rovira a Suïssa?

- És la secretària general d'ERC i ho continua sent, malauradament des de la distància. Però segueix en contacte amb la formació i, a poc a poc, anirà estabilitzant la seva situació. El que més volem posar en valor és que ella segueix determinada i al capdavant d'ERC. Encara que ho vulguin, no ens podran escapçar com a organització. Des de Suïssa, Marta Rovira pot seguir tenint veu i sentit-se lliure per defensar-se i treballar pels seus propis drets i, a la vegada, pels drets col·lectius.

- Els fa ser optimistes que Suïssa digués que no extradiria per motius polítics?

- Tota la via internacional és una via d'optimisme. Les notícies que són revesos de la justícia europea a l'espanyola també són un bri d'esperança per a aquelles persones que estan tancades a la presó. Malgrat que tardi més del que voldríem, el fet que pugui haver-hi aquestes escletxes d'esperança perquè a Europa no es reconeixen els delictes pels quals la justícia espanyola sí que ha materialitzat una acusació és positiu per a la causa. I encara que necessitem més temps, per aquesta via arribaran més victòries judicials.

"Els revesos de la justícia europea a l'espanyola també són un bri d'esperança per a aquelles persones que estan tancades a la presó"

- Vist amb perspectiva, es podria arribar a la conclusió que la via de l'exili està sent més productiva?

- No s'entendria una via sense una altra. L'exili no tindria la força, la visibilitat i la potència en la denúncia si no hi haguessin nou persones ara mateix a la presó. Si s'haguessin quedat a Catalunya, les persones que van emprendre el camí de l'exili serien avui a la presó, amb els seus drets vulnerats. La conjunció de les dues vies, malauradament per obligació, permet que es puguin retroalimentar.
 
- Quan es formi Govern, es restablirà el Diplocat i la xarxa d'Exteriors, com demanen els seus extreballadors?

- Un Govern ha de servir per això, per intentar revertir tot el que 155 s'ha carregat, minat o desmantellat, com el Diplocat, o per dur a terme tot el que s'ha paralitzat o alentit, com la renda garantida de ciutadania. En tots els departaments se'n podrien posar exemples. La recuperació ràpida del Govern servirà per revertir aquestes efectes de laminació en qüestions estratègiques. 

"Un Govern ha de servir per restablir el Diplocat i la xarxa d'Exteriors, per intentar revertir tot el que el 155 s'ha carregat"

- Les eleccions municipals ja són a l'horitzó. ERC es planteja fer llistes conjuntes amb el PDECat o Junts per Catalunya, com va proposar Carles Puigdemont a TV3? Ho preguntem tenint en compte que la prioritat del seu partit a les àrees metropolitanes passa per governs d'esquerres com els de Badalona o Sabadell.

- Les municipals seran molt importants, i potser no en som prou conscients pel moment en què ens trobem de formació de Govern. Però poden ser aquell moment que pot servir de catalitzador o accelerador de la República catalana, a banda de la rellevància que sempre tenen aquests comicis. A ERC estem en condicions de superar les 820 llistes. Volem ser a la majoria d'ajuntaments de Catalunya amb lògica d'edificar els ajuntaments republicans. Plantegem llistes molt obertes, transversals, que incorporin gent de diversos orígens, per ser el màxim de representatives. Tot això tindrà diverses fórmules en funció del context de cada territori. Veurem què ens és més útil per edificar aquests ajuntaments republicans.

- En tot cas, serien acords postelectorals?

- Fórmules, majoritàriament postelectorals, que haurem d'explorar en funció del context de cada cas. La qüestió és quines fórmules poden ser més útils i, per tant, més efectives.

"A ERC estem en condicions de superar les 820 llistes a les municipals. Plantegem candidatures molt obertes, transversals, que incorporin gent de diversos orígens"

- De cara a les europees, ERC ha començat a explorar quina fórmula vol abordar per presentar-s'hi?

- Ho hem treballant en reunions diverses amb formacions amb què ja hi havíem anat, però els escenaris estan tots oberts i, per tant, no hi ha una fórmula decidida. Aquí sí que encara hi ha temps i s'està treballant amb aquestes formacions i s'analitza la millor fórmula per presentar-nos-hi perquè hi hagi el millor resultat possible perquè això tingui una translació política.

- Les formacions amb què s'ha parlat són les independentistes basques i gallegues amb què ja s'havia fet coalició altres anys?

- Sí.