13
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
14:33h
El jutge Pablo Llarena té vincles amb Catalunya i amb la República. Aquesta relació li ve del seu avi, Juan Llarena Luna, nascut el 1882 a Cartagena i que va ser un dels impulsors de les Missions Pedagògiques creades l'any 1931 per la Segona República amb l'objectiu la promoure "la cultura general i l'educació ciutadana". La història l'ha explicat el mestre de l'escola Pompeu Fabra de Mollerussa (Pla d'Urgell), Ramon Manuel Ribelles, que ha fet una recerca a partir del nom del magistrat i en base al record que tenia d'un nínxol que hi ha al cementiri del seu municipi, Torregrossa, on hi figura el nom de Toribio Llarena, mort el 1918.
A partir d'aquest fet, Ribelles ha anat recollint informació en els darrers mesos fins a acreditar que el jutge que porta la causa del procés català tenia un besavi que va ser oficial de l'exèrcit i secretari municipal en municipis com Albinyana, la Bisbal del Penedès, Cervià de les Garrigues i Torregrossa, on hi està enterrat.
L'home va tenir cinc fills, un dels quals Juan Llarena Luna, que l'any 1913 es va titular com a inspector de primera ensenyança i pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis perquè fes un informe sobre els edificis escolars de Barcelona i les seves mançanes. Llarena també va ser cap d'instrucció pública a Lleida, on va exercir de professor de la mateixa manera que també ho va fer a la capital catalana i a Terol.
El compromís amb l'educació "republicana" li va passar factura a partir de l'any 1936, quan va ser represaliat després de l'alçament militar. Els franquistes van eliminar les Missions Pedagògiques i van suspendre de sou i càrrec l'avi del jutge, segons Ribelles, que també apunta que l'any 1939 va ser readmès a la professió.
El mestre de Torregrossa explica també que Juan Llarena tenia simpaties amb el govern de la República i que tres germans seus van col·laborar econòmicament amb les milícies populars republicanes.
A partir d'aquest fet, Ribelles ha anat recollint informació en els darrers mesos fins a acreditar que el jutge que porta la causa del procés català tenia un besavi que va ser oficial de l'exèrcit i secretari municipal en municipis com Albinyana, la Bisbal del Penedès, Cervià de les Garrigues i Torregrossa, on hi està enterrat.
L'home va tenir cinc fills, un dels quals Juan Llarena Luna, que l'any 1913 es va titular com a inspector de primera ensenyança i pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis perquè fes un informe sobre els edificis escolars de Barcelona i les seves mançanes. Llarena també va ser cap d'instrucció pública a Lleida, on va exercir de professor de la mateixa manera que també ho va fer a la capital catalana i a Terol.
El compromís amb l'educació "republicana" li va passar factura a partir de l'any 1936, quan va ser represaliat després de l'alçament militar. Els franquistes van eliminar les Missions Pedagògiques i van suspendre de sou i càrrec l'avi del jutge, segons Ribelles, que també apunta que l'any 1939 va ser readmès a la professió.
El mestre de Torregrossa explica també que Juan Llarena tenia simpaties amb el govern de la República i que tres germans seus van col·laborar econòmicament amb les milícies populars republicanes.