11
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:08h
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha posat en coneixement de la comissària europea de Drets Humans, Dunja Mijatovic, i dels relators competents en la matèria de les Nacions Unides, les "desproporcionades" acusacions de rebel·lió i terrorisme que s'estan duent a terme contra membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Segons ha informat en un comunicat, Ribó ha traslladat a les autoritats europees "les últimes detencions de persones acusades de rebel·lió i terrorisme". Ha assenyalat que "les llibertats d'expressió i de manifestació constitueixen drets fonamentals protegits per les normes jurídiques més altes nacionals i internacionals i que, encara que aquestes llibertats no són absolutes", els seus límits han d'estar basats en la llei, cercar finalitats legítimes i ser proporcionals.
La qualificació de les actuacions dels CDR com a rebel·lió o terrorisme resulta, segons el parer de Ribó, "manifestament desproporcionada, contraria al principi de legalitat i dirigida aparentment el doble objectiu". "D'una banda, criminalitzar la protesta i provocar un efecte dissuasiu de cara a futures mobilitzacions; i, per l'altra, permetre a l'Audiència Nacional assumir la instrucció d'uns fets que, en virtut del principi del jutge predeterminat per la llei, correspondria als jutjats d'instrucció dels territoris on s'haguessin comès", ha afegit.
Segons ha informat en un comunicat, Ribó ha traslladat a les autoritats europees "les últimes detencions de persones acusades de rebel·lió i terrorisme". Ha assenyalat que "les llibertats d'expressió i de manifestació constitueixen drets fonamentals protegits per les normes jurídiques més altes nacionals i internacionals i que, encara que aquestes llibertats no són absolutes", els seus límits han d'estar basats en la llei, cercar finalitats legítimes i ser proporcionals.
La qualificació de les actuacions dels CDR com a rebel·lió o terrorisme resulta, segons el parer de Ribó, "manifestament desproporcionada, contraria al principi de legalitat i dirigida aparentment el doble objectiu". "D'una banda, criminalitzar la protesta i provocar un efecte dissuasiu de cara a futures mobilitzacions; i, per l'altra, permetre a l'Audiència Nacional assumir la instrucció d'uns fets que, en virtut del principi del jutge predeterminat per la llei, correspondria als jutjats d'instrucció dels territoris on s'haguessin comès", ha afegit.