10
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
17:15h
L'Audiència Nacional ha rebutjat assumir la investigació a quatre caps dels Mossos d'Esquadra de Lleida, responsables durant el referèndum de l'1-O. El jutge d'instrucció 4 de Lleida va demanar que fos el seu jutjat central d'instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui centralitzés aquesta investigació i l'unís a la causa sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O. Lamela, però, considera que "no existeix connexió subjectiva ni material en l'objecte del procés". A més, tot i que el jutjat lleidatà els investiga per desobediència, sedició i falsedat documental, l'Audiència Nacional només fa referència a un possible delicte de desobediència i recorda que aquest no és competència de l'Audiència Nacional.
A més, prossegueix el seu escrit, el fet d'unificar els dos procediments comportaria que l'Audiència Nacional fos la competent per investigar l'activitat desplegada pels Mossos d'Esquadra actuants l'1 d'octubre, que quantifica en 7.000 agents, i assumir doncs totes les denúncies de ciutadans contra els Mossos que estan sent investigades als jutjats catalans, la qual cosa, considera, "per raons òbvies, total i absolutament impossible".
Segons la interlocutòria de la magistrada Carmen Lamela, "no existeix connexió subjectiva dels fets que s'investiguen a Lleida per desobediència amb el delicte de sedició que investiga l'Audiència Nacional". En aquest sentit, recorda que la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix com a norma general que "cada delicte donarà lloc a la formació d'una única causa".
L'Audiència Nacional també considera que "tampoc existeix connexió material, ja que de les proves aportades, com ara les converses radiofòniques o els correus electrònics, no existeix cap comunicació amb les persones objecte d'investigació d'aquest jutjat". Es refereix a l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l'1-O, Pere Solé, i l'exsecretari d'Interior, César Puig, a qui Lamela va prendre declaració a en qualitat d'investigats per un presumpte delicte de sedició.
A més, prossegueix el seu escrit, el fet d'unificar els dos procediments comportaria que l'Audiència Nacional fos la competent per investigar l'activitat desplegada pels Mossos d'Esquadra actuants l'1 d'octubre, que quantifica en 7.000 agents, i assumir doncs totes les denúncies de ciutadans contra els Mossos que estan sent investigades als jutjats catalans, la qual cosa, considera, "per raons òbvies, total i absolutament impossible".
Segons la interlocutòria de la magistrada Carmen Lamela, "no existeix connexió subjectiva dels fets que s'investiguen a Lleida per desobediència amb el delicte de sedició que investiga l'Audiència Nacional". En aquest sentit, recorda que la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix com a norma general que "cada delicte donarà lloc a la formació d'una única causa".
L'Audiència Nacional també considera que "tampoc existeix connexió material, ja que de les proves aportades, com ara les converses radiofòniques o els correus electrònics, no existeix cap comunicació amb les persones objecte d'investigació d'aquest jutjat". Es refereix a l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l'1-O, Pere Solé, i l'exsecretari d'Interior, César Puig, a qui Lamela va prendre declaració a en qualitat d'investigats per un presumpte delicte de sedició.