Filiprim: anàlisi

​Quina formació política i intel·lectual tenen a Ciutadans?

«Parlen i tuitegen com si estiguessin sempre en una taverna o en un camp de futbol. Al Parlament fan gestos i ganyotes burletes, com si fossin nens al pati de l'escola»

per Toni Vall, 23 de març de 2018 a les 11:29 |
Inés Arrimadas, fent una ganyota en ple debat d'investidura | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Segueixo de manera un pèl intermitent el debat d’investidura de Jordi Turull per la tele. La suposada solemnitat d’aquests actes trobo que té un poder televisiu interessant, una grapa, una suggestió, un magnetisme. Ho veig perquè m’interessa la litúrgia, el cerimonial. El fons m’és ben igual. Ja fa mesos que em costa entendre que algú encara pugui sentir-se part de tot això, que encara se senti interpel·lat per aquest teatret dolent, per tanta impostura, tacticisme de fireta, buida escenificació. Em costa d’entendre que encara algú s’ho prengui seriosament, que encara no hagi detectat el no-res tan absolut que hi ha al darrere.

Entremig de tot això, encara sé identificar categories. Per exemple, quan escolto parlar Inés Arrimadas i al cap de poca estona paro l’orella per escoltar Miquel Iceta. I me’n faig creus. No els voto a cap dels dos ni tinc intenció de votar-los durant els propers mil cinc-cents anys, però m’esvera la diferència abismal entre els dos. Iceta és algú amb formació política i intel·lectual, sap llegir les situacions, sap actuar en conseqüència, sap modular el seu to i el seu discurs depenent de la conjectura en què es trobi i qui sigui el seu interlocutor. Arrimadas no sap fer res de tot això.


Iceta és algú amb formació política i intel·lectual, sap llegir les situacions, sap actuar en conseqüència, sap modular el seu to i el seu discurs. Arrimadas no sap fer res de tot això

De veritat que faig esforços cada cop que escolto parlar algú de Ciutadans. Esforços per entendre’l, per captar quin és el seu missatge polític, la seva estratègia, les seves conviccions i propostes per a incidir en el món imperfecte que tenim, el fons del seu pensament, vaja. No ho aconsegueixo. Me’n sento incapaç. Només veig unes persones grolleres, xulesques, profundament antipàtiques, desposseïdes de cap ombra d’empatia, de voluntat d’entendre ningú, d’arribar a cap consens, a cap acord mínim. Persones sense feeling, sense intel·ligència emocional, posseïdes per un estrany ressentiment, una incapacitat total per l’empatia. Parlen i tuitegen com si estiguessin sempre en una taverna o en un camp de futbol. Al Parlament fan gestos i ganyotes burletes, com si fossin nens al pati de l’escola.


Arrimadas, per exemple, va fer ahir o abans d’ahir aquest tuit:
 

“Me acaba de llamar Torrent”, algú amb un mínim de formació política i intel·lectual no escriuria mai això d’aquesta manera. És tant de calaix, tan fàcil de comprendre que no cal explicar-ho gaire més. O aquest altre tuit, ja mític, al que m’he referit en alguna altra ocasió:
 


Em sembla que ja s’entén el que vull dir oi? Vivim temps d’excessos, de rauxa desfermada que no porta enlloc. De decepcions polítiques una darrere l’altra, d’indecència, de mentida, d’immoralitat, de castells de fum, de profunda irresponsabilitat. En aquest paisatge boirós la fi no sembla albirar-se. I em continua cridant l’atenció el paper de Ciutadans. Va guanyar les eleccions perquè hi ha molta gent que està farta del PP. Això hauria de ser una bona notícia, en principi. Però llavors els escolto parlar. Llegeixo allò que escriuen i que piulen. I no puc evitar fer-me una vegada i una altra la mateixa pregunta: quina formació política i intel·lectual tenen aquesta gent?

I la resposta sempre és la mateixa, el silenci.

 

Participació