17
de març
del
2018
Actualitzat
a les
17:59h
El moviment de pensionistes s'han fet sentir aquest dissabte pels carrers de les principals ciutats de tot l'Estat, un esclat de malestar que es justifica pel futur negre que entreveuen ja no només per a ells, sinó per a les generacions que els venen darrera. Amb tot, s'ha generat un malestar basat en uns indicis que els empenyen al pessimisme.
El 60% no arriba a mileurista
La realitat és que actualment el 60% dels jubilats no arriba a una pensió superior als 650 euros mensuals, és a dir, uns 3,1 milions de persones a tot l'Estat. A més, el govern espanyol ha decidit suprimir l'ajut de 200 euros mensuals a pensionistes propietaris d'una vivenda per ajudar en el pagament dels rebuts de manteniment, comunitat o subministraments bàsics, i això inclou llum, gas o aigua, fet que, a la pràctica, els empobrirà encara més.
Nous càlculs
Les noves maneres de calcular les pensions han posat en alerta la societat. D'entrada, s'ha establert un càlcul basat en els darrers 25 anys de la vida laboral per calcular la pensió, a la vegada que s'ha passat dels 35 anys de cotització necessària per a poder cobrar la totalitat de la pensió assignada a un total de 37 l'any 2027.
Fins aquella data, s'anirà augmentant l'edat necessària gradualment, de manera que al 2019 serà de 35,5, al 2022 de 36, i al 2026 de 36,5.
Jubilats, cada cop més tard
Pel que fa a l'edat de jubilació, a partir de l'any 2027 serà de 67, i no de 65, com fins ara, fet que ha encès les alarmes de cara a un futur possible nou retard gradual.
A banda, el còmput d'esperança de vida també farà baixar les pensions, donat que hi haurà més gent jubilada, fet pel qual els experts auguren que possiblement al 2050 les pensions públiques siguin un 30% inferiors a les actuals.
Increments de pensió mínims
L'increment de la pensió, doncs, també és una de les preocupacions, donat que ara jo no el marcarà l'IPC, com fins ara, sinó que s'aplicarà una fórmula complexa en base a l'increment dels ingressos de la Seguretat Social o el creixement de l'economia. Això sí, el creixement, per llei, només podran pujar un 0,25% si el sistema no compta amb suficients recursos.
Com a possibles solucions, es plantegen alternatives com que part de les pensions vagin directament a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat, lligar la recaptació d'un impost als ingressos de les pensions, com ara part de l'IVA, o directament fer-ne un de nou, però també es dibuixa com a possibilitat incrementar els salaris, fet que augmentaria les cotitzacions i, així, els ingressos de la Seguretat Social.
Sense topall de cotització
També es dibuixa com un escenari possible treure el topall de cotització dels salaris actuals, que és de 3.751 euros mensuals, però una de les apostes és afavorir els sistemes de pensions privats, és a dir, estalviar quan abans millor per completar la pensió pública durant la jubilació.
El 60% no arriba a mileurista
La realitat és que actualment el 60% dels jubilats no arriba a una pensió superior als 650 euros mensuals, és a dir, uns 3,1 milions de persones a tot l'Estat. A més, el govern espanyol ha decidit suprimir l'ajut de 200 euros mensuals a pensionistes propietaris d'una vivenda per ajudar en el pagament dels rebuts de manteniment, comunitat o subministraments bàsics, i això inclou llum, gas o aigua, fet que, a la pràctica, els empobrirà encara més.
Nous càlculs
Les noves maneres de calcular les pensions han posat en alerta la societat. D'entrada, s'ha establert un càlcul basat en els darrers 25 anys de la vida laboral per calcular la pensió, a la vegada que s'ha passat dels 35 anys de cotització necessària per a poder cobrar la totalitat de la pensió assignada a un total de 37 l'any 2027.
Fins aquella data, s'anirà augmentant l'edat necessària gradualment, de manera que al 2019 serà de 35,5, al 2022 de 36, i al 2026 de 36,5.
Jubilats, cada cop més tard
Pel que fa a l'edat de jubilació, a partir de l'any 2027 serà de 67, i no de 65, com fins ara, fet que ha encès les alarmes de cara a un futur possible nou retard gradual.
A banda, el còmput d'esperança de vida també farà baixar les pensions, donat que hi haurà més gent jubilada, fet pel qual els experts auguren que possiblement al 2050 les pensions públiques siguin un 30% inferiors a les actuals.
Increments de pensió mínims
L'increment de la pensió, doncs, també és una de les preocupacions, donat que ara jo no el marcarà l'IPC, com fins ara, sinó que s'aplicarà una fórmula complexa en base a l'increment dels ingressos de la Seguretat Social o el creixement de l'economia. Això sí, el creixement, per llei, només podran pujar un 0,25% si el sistema no compta amb suficients recursos.
Com a possibles solucions, es plantegen alternatives com que part de les pensions vagin directament a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat, lligar la recaptació d'un impost als ingressos de les pensions, com ara part de l'IVA, o directament fer-ne un de nou, però també es dibuixa com a possibilitat incrementar els salaris, fet que augmentaria les cotitzacions i, així, els ingressos de la Seguretat Social.
Sense topall de cotització
També es dibuixa com un escenari possible treure el topall de cotització dels salaris actuals, que és de 3.751 euros mensuals, però una de les apostes és afavorir els sistemes de pensions privats, és a dir, estalviar quan abans millor per completar la pensió pública durant la jubilació.