15
de març
del
2018
Actualitzat
a les
15:33h
L'Audiència Nacional ha sol·licitat a la fiscalia que informi sobre si aquest tribunal té la competència per assumir la investigació per un possible delicte de desobediència a quatre caps dels Mossos d'Esquadra de Lleida, responsables durant el referèndum de l'1-O. Ho ha fet després que el jutge d'instrucció 4 de Lleida demanés a l'Audiència Nacional que fos el seu jutjat central d'instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui centralitzés aquesta investigació i l'unís a la causa sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O.
Lamela ja va prendre declaració a l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l'1-O, Pere Solé, i l'exsecretari d'Interior, César Puig, que van declarar divendres passat a l'Audiència Nacional en qualitat d'investigats. La Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens, d'uns 500 folis (amb documentació a part) en què s'apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l'1-O, com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.
Segons recull l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O.
També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre de 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.
Resolució del magistrat del jutjat d'instrucció 4 de Lleida
El magistrat del jutjat d'instrucció 4 de Lleida, en la seva resolució tramesa a l'Audiència Nacional, considera que de les actuacions dutes a terme fins ara, se'n deriven prou indicis que apunten a l'existència d'un "pla organitzat" des de la direcció del cos dels Mossos d'Esquadra per "afavorir" la celebració del referèndum "il·legal" de l'1 d'octubre de 2017 i per "dificultar" que altres cossos de seguretat de l'Estat poguessin complir amb les ordres establertes a la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre de 2017.
Lamela ja va prendre declaració a l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l'1-O, Pere Solé, i l'exsecretari d'Interior, César Puig, que van declarar divendres passat a l'Audiència Nacional en qualitat d'investigats. La Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens, d'uns 500 folis (amb documentació a part) en què s'apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l'1-O, com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.
Segons recull l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O.
També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre de 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.
Resolució del magistrat del jutjat d'instrucció 4 de Lleida
El magistrat del jutjat d'instrucció 4 de Lleida, en la seva resolució tramesa a l'Audiència Nacional, considera que de les actuacions dutes a terme fins ara, se'n deriven prou indicis que apunten a l'existència d'un "pla organitzat" des de la direcció del cos dels Mossos d'Esquadra per "afavorir" la celebració del referèndum "il·legal" de l'1 d'octubre de 2017 i per "dificultar" que altres cossos de seguretat de l'Estat poguessin complir amb les ordres establertes a la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre de 2017.