05
de març
del
2018
Actualitzat
a les
16:57h
Els pictogrames que s'utilitzen habitualment en els missatges de correu electrònic i de telèfon, coneguts com a emoticones (emoji, en japonès), són percebuts pel cervell de manera similar a les fotografies d'imatges reals i, per tant, tenen el mateix impacte emotiu que elles, segons una investigació pionera de l'Universitat de Lleida (UdL) i l'IRBLleida.
La investigació, publicada en la revista "Psychological Research", és el primer estudi que valora el contingut emocional dels emoji utilitzant mesures psicofisiològiques, segons el coordinador, el catedràtic de Personalitat i Psicopatología de la UdL Anton Aluja, ha assegurat aquest dilluns l'universitat en un comunicat.
El grup d'investigació en Neurocognició, Psicobiología de la Personalitat i Genètica de la Conducta ha fet proves amb 190 voluntaris (144 dones i 46 homes) per avaluar el reconeixement d'una trentena de cares d''emoji', igual que es fa amb fotografies de cares humanes i imatges ponderades del sistema estandarditzat internacional Iaps, i ha confirmat que el cervell reconeix les emocions agradables i desagradables que volen reproduir els pictogrames.
Després, els investigadors han fet registres electromiográficos a un grup més reduït, de 53 voluntaris, per veure la resposta del reflex acústic de sorpresa i ha demostrat que la visió d'expressions afectives d'Emoji facials modula aquesta resposta automàtica, igual que fan les imatges reals.
"Si prèviament a l'estímul acústic de l'individu contempla una imatge agradable, el múscul es contreu menys que si la imatge és desagradable, que es contreu més, per tant és possible avaluar de forma involuntària i objectiva l'impacte emocional en el cervell", ha explicat el doctor Aluja.
El catedràtic de la UdL planteja futures investigacions sobre el contingut afectiu dels 'emoji' utilitzant altres emoticionos de diferents colors associats amb el contingut emocional o estudiant altres indicadors perifèrics tals com l'activitat electrodérmica o la freqüència cardíaca.
L'impacte emocional s'avalua a través del reflex de sobresalt mesurat amb dos elèctrodes que es posen sota un ull, en contacte amb el múscul orbicular, i quan la persona rep un estímul acústic de 105 decibels de certa intensitat, aquest múscul es contreu de manera molt ràpida, en només 50 mil·lisegons.
La investigació, publicada en la revista "Psychological Research", és el primer estudi que valora el contingut emocional dels emoji utilitzant mesures psicofisiològiques, segons el coordinador, el catedràtic de Personalitat i Psicopatología de la UdL Anton Aluja, ha assegurat aquest dilluns l'universitat en un comunicat.
El grup d'investigació en Neurocognició, Psicobiología de la Personalitat i Genètica de la Conducta ha fet proves amb 190 voluntaris (144 dones i 46 homes) per avaluar el reconeixement d'una trentena de cares d''emoji', igual que es fa amb fotografies de cares humanes i imatges ponderades del sistema estandarditzat internacional Iaps, i ha confirmat que el cervell reconeix les emocions agradables i desagradables que volen reproduir els pictogrames.
Després, els investigadors han fet registres electromiográficos a un grup més reduït, de 53 voluntaris, per veure la resposta del reflex acústic de sorpresa i ha demostrat que la visió d'expressions afectives d'Emoji facials modula aquesta resposta automàtica, igual que fan les imatges reals.
"Si prèviament a l'estímul acústic de l'individu contempla una imatge agradable, el múscul es contreu menys que si la imatge és desagradable, que es contreu més, per tant és possible avaluar de forma involuntària i objectiva l'impacte emocional en el cervell", ha explicat el doctor Aluja.
El catedràtic de la UdL planteja futures investigacions sobre el contingut afectiu dels 'emoji' utilitzant altres emoticionos de diferents colors associats amb el contingut emocional o estudiant altres indicadors perifèrics tals com l'activitat electrodérmica o la freqüència cardíaca.
L'impacte emocional s'avalua a través del reflex de sobresalt mesurat amb dos elèctrodes que es posen sota un ull, en contacte amb el múscul orbicular, i quan la persona rep un estímul acústic de 105 decibels de certa intensitat, aquest múscul es contreu de manera molt ràpida, en només 50 mil·lisegons.