Procés català

L'estructura de Drets Humans de Catalunya insta l'Estat a investigar la violència policial de l'1-O

L'organisme assegura que l'objectiu d'aquesta iniciativa és dissuadir als cossos policials catalans i espanyols de repetir "conductes de mala praxi"

per Gerard Fageda, 3 de març de 2018 a les 02:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'estructura de Drets Humans de Catalunya ha exigit públicament aquest divendres que l'estat espanyol "faci efectiva una investigació imparcial i clarificadora" sobre l'actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil durant el referèndum de l'1 d'octubre.


L'EDHC assegura que el Síndic de Greuges va registrar el mateix dia del referèndum "desenes de queixes sobre les actuacions policials excessivament violentes", i ho contrasta amb el mandat judicial. Recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va encomanar a la policia catalana i espanyola "impedir l'obertura de col·legis" sense que això comportés una alteració de la "normal convivència ciutadana".



A continuació la declaració exposa diverses ocasions en què diferents grups parlamentaris, partits polítics i entitats, tant d'àmbit estatal com internacional, han denunciat les "actuacions policials desmesurades". Tot i així, es remarca en el text, la poca predisposició de l'Estat espanyol i, concretament del Ministre de l'Interior, Juan Igancio Zoido, a donar explicacions sobre els fets ocorreguts en la jornada de l'1-O.

L'EDHC, assegura finalment, que l'objectiu d'aquesta iniciativa és dissuadir als cossos policials catalans i espanyols de repetir "conductes de mala praxi" i afirma que la solució del conflicte només es pot produir "mitjançant eines polítiques i no amb la utilització del dret penal".


Cal afegir que aquest ens va ser creat el 2017 amb l'impuls del Síndic de Greuges de Catalunya amb la col·laboració amb l'institut de Drets Humans de Catalunya i el Consell Assessor està format per entitats com Amnistia Internacional, Associació per les Nacions Unides (ANUE) o Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC).

 

Participació