Procés català

L'alcalde de Mollerussa es perfila com a nou conseller de Governació

Marc Solsona, a la travesses per substituir Meritxell Borràs | Només tres consellers repetiran en un organigrama que inclourà dirigents del PDECat, d'ERC i independents i que podrien liderar Sànchez i Aragonès i on el gran dubte és Interior | Alts càrrecs de l'anterior Govern faran el salt i entre les novetats hi pot haver Capella (Justícia), Font (Educació) i Elvira (Salut)

per Oriol March , 27 de febrer de 2018 a les 00:42 |
Marc Solsona, alcalde de Mollerussa | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'acord entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC avança i, si no hi ha cap interrupció més, es podria acabar tancant aquesta setmana. Un dels punts clau de l'entesa és el disseny del futur executiu, que tindrà 14 conselleries i el deure d'aixecar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'existència de presos polítics i de dirigents sobiranistes exiliats, però, allunyen la perspectiva de la restitució anunciada en campanya electoral.

L'excepcionalitat la demostra el fet que la presidència de la Generalitat efectiva i exercida des de Palau, si no hi ha canvis inesperats d'última hora, no recaurà en Carles Puigdemont, el president a l'exili. L'escenari més probable -tenint en compte, com va avançar NacióDigital, que renunciarà a ser investit al Parlament- és que un altre candidat assumeixi el principal càrrec del país. El nom més ben posicionat és el de Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de JxCat i empresonat a Soto del Real. Malgrat tot, aquesta qüestió no s'ha tractat formalment amb ERC, que deixa la decisió a la llista del president.


La figura de la vicepresidència, que en l'anterior legislatura va estar comandada per Oriol Junqueras, també està condicionada per l'excepcionalitat política. Junqueras és a la presó d'Estremera des del 2 de novembre i les seves opcions per exercir el càrrec de manera efectiva són minses, motiu pel qual dirigents d'ERC expliquen que ell mateix s'hauria autodescartat per repetir en el càrrec si no pot sortir i exercir.

L'alternativa més probable a Puigdemont, Jordi Sàchez, encara no s'ha tractat formlament amb ERC, que deixa la decisió a JxCat

És per això que els republicans renunciarien a presentar-lo com a candidat alternatiu a Puigdemont o per repetir com a número dos de l'executiu. Altres veus, però, matisen que això no estaria del tot descartat.

Aragonès, liderant Economia


En canvi, ERC té previst situar Pere Aragonès com a conseller d'Economia -responsabilitat que també liderava el líder republicà- en un moviment continuista. Aragonès forma part del nucli dur de Junqueras i ja va treballar amb ell durant l'anterior legislatura des del mateix departament, com a secretari d'Economia, i des que el cap de files d'ERC es va centrar en el referèndum -i sobretot arran de l'empresonament-, ell ha agafat el lideratge de la conselleria. El jove dirigent, amb una dilatada experiència institucional, ha agafat el lideratge de les negociacions per part del seu partit durant les últimes setmanes.

Aragonès, que ha assumit el pes de la conselleria d'Economia en els últims mesos, també ha agafat el lideratge de les negociacions per part d'ERC

En tot cas, ERC aspira a dotar de més contingut la vicepresidència. En aquest sentit, pretendrien situar-hi sota el seu paraigües àrees molt rellevants com els mitjans públics, l'àrea de comunicació de l'executiu i la tasca de portaveu. Fonts de la negociació afegeixen que ERC voldria tenir pes en la decisió sobre la direcció de TV3 i també de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Encara no hi ha, però, res tancat.

Rull, Turull i Romeva, de nou consellers

L'esquema de restitució només es complirà -i possiblement de manera parcial- en tres casos. Es tracta de Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Raül Romeva (Exteriors). En els dos primers casos, la idea és que segueixin en els càrrecs actuals. Malgrat això, el paper de Turull por acabar sent el de president de la Generalitat en cas que Jordi Sànchez no pugui ser investit al Parlament -la qual cosa estaria en mans del Tribunal Suprem- o bé no pugui exercir de manera efectiva el seu càrrec.

El futur de Romeva, en essència, depèn de si la conselleria d'Exteriors es manté dins l'organigrama de l'executiu, una possibilitat que és complicada. JxCat aposta per moure les competències cap a Presidència, de manera que l'exeurodiputat d'ICV hauria de canviar de departament, possiblement cap a una cartera de caire social. Una de les opcions que hi ha obertes és la de separar Treball i Afers Socials i Famílies, que en l'anterior legislatura corresponia a Dolors Bassa (ERC). L'exdirigent d'UGT va descartar seguir en l'executiu, però dirigents republicans no tanquen les portes a que segueixi un temps, almenys fins que el Suprem inhabiliti els independentistes encausats -pas que es preveu al maig-.
 

Romeva, Mundó, Turull i Rull just després de sortir de la presó d'Estremera Foto: ACN


Canvis sectorials

L'exili de Clara Ponsatí (Ensenyament) i Toni Comín (Salut) fa que ja s'hagin activat les alternatives per substituir-los, malgrat que el segon havia explorat la possibilitat de seguir des de l'exterior. En el cas de Ponsatí, el més ben situat per agafar-li el relleu és Lluís Font, membre de la direcció del PDECat -la seva incorporació va ser una aposta directa de la coordinadora general, Marta Pascal- i professor a la Universitat Ramon Llull (URL). Pel que fa a Comín, un dels noms que apareix ben posicionats per succeir-lo és David Elvira, director del Servei Català de la Salut. El gran dubte és qui assumirà la conselleria d'Interior, que podria recaure en els republicans. De fet, JxCat els l'ha ofert.

Lluís Font (JxCat) es perfila com a conseller d'Ensenyament; David Elvira té números de substituir Toni Comín a Salut; Laura Borràs està ben situada per assumir el departament de Cultura

En el cas de Lluís Puig (Cultura), que es troba a Brussel·les, qui apareix amb més insistència a les travesses per agafar-li el relleu és Laura Borràs, exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs va rebre la trucada de Puigdemont quan el president estava confegint la llista de JxCat, i va mostrar predisposició total per aparèixer en el número cinc de la candidatura per Barcelona. En una fase de la negociació Cultura requeia en ERC, però tot indica que serà per als de Puigdemont.

Incorporacions i debuts

Un dels fitxatges que es dona per segur és el d'Elsa Artadi a la conselleria d'Empresa. Ja té experiència com a alt càrrec d'Economia i va ser cap de campanya de Puigdemont. També ha sonat com a secretària del Govern, un càrrec amb una importància cabdal de portes endins però amb una projecció pública escassa. Artadi apareix en les travesses com a presidenciable en cas que Turull, si assumeix el relleu al capdavant del país, és inhabilitat a mida que s'acosti el judici contra el procés al Tribunal Suprem.

Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont, assumiria la conselleria d'Empresa, mentre que Ester Capella, diputada d'ERC a Madrid, s'incorporaria a Justícia

Ester Capella, diputada d'ERC al Congrés, és un dels noms que apareix com a futur fitxatge per al departament de Justícia en substitució de Carles Mundó, que ha deixat la política. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat de JxCat, apareix en les travesses com a responsable de Governació en en lloc de Meritxell Borràs, que ha desparegut de la primera fila política després d'haver sortit de la presó.

Rovira es quedaria fora

Alguns dels noms que estudia ERC, en tot cas, són encara una incògnita. Un petit nucli dels republicans s'encarrega d'aquesta qüestió i protegeix amb discreció la informació sobre els seus consellers i ni tan sols la transmet als seus òrgans de direcció. En tot cas, tot apunta que la seva secretària general, Marta Rovira, prioritzaria quedar-se fora del Govern, sense descartar entrar finalment. Un dels motius per fer-ho seria mantenir les mans lliures i no estar condicionada pel procés judicial al Suprem.
 

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull Foto: ACN

 

Participació