22
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
17:43h
La Generalitat adverteix amb l'obertura d'un expedient sancionador en cas que una cigonya pogués patir danys amb la xarxa que s'està acabant d'instal·lar a les cúpules i contraforts de la catedral nova de Lleida per evitar que aquests animals niïn al temple. Bastant-se en informes tècnics i després de modificar la resolució inicial que autoritzava la col·locació de la malla protectora, des de Territori i Sostenibilitat van instar el Capítol de la Catedral a substituir la xarxa actual per una altra amb els forats més petits, al menys en aquells punts més crítics, per tal d'evitar que s'hi pugui quedar atrapada alguna cigonya.
En aquest sentit, des de la Generalitat consideren "desproporcionada" la querella criminal presentada pel Capítol contra la directora dels serveis territorials de Territori a Lleida, Dolors Tella. Per la seva banda, Ipcena ha anunciat que denunciarà Territori i Sostenibilitat en entendre que no podia autoritzar la retirada de darrer niu que quedava a la catedral durant el període de nidificació de l'espècie. En aquest sentit, des del departament ho atribueixen a una mesura "provisional" i remarquen que la Generalitat defensa que les cigonyes puguin tornar a l'edifici i, per això, en el projecte de rehabilitació de les cobertes s'exigiran mesures que ho possibilitin i, per tant, facin compatible la presència de l'espècie amb la preservació del temple.
Representants dels departaments de Territori i Cultura han sortit a defensar públicament aquest dijous les decisions preses des de la Generalitat en relació amb la presència de cigonyes a la catedral nova de Lleida. En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha justificat, per una banda, l'autorització al Capítol per retirar el darrer niu de cigonya del temple, així com per a la instal·lació de la xarxa a les cobertes i als contraforts per tal d'evitar que les cigonyes hi puguin fer nous nius davant la situació "crítica" de l'edifici, "que podia comportar un risc" tant per a les persones com per a la conservació de l'edifici, tal com constaten dos informes, un elaborat per la UB i un altre encarregat pel mateix Capítol.
Miralles ha remarcat que aquestes solucions, avalades en el sí de la comissió tècnica –integrada per representants de Territori, de Cultura, de la Paeria i del Capítol de la Catedral- són de caire "provisional", mentre el Bisbat no executi el projecte de rehabilitació de les cobertes de la catedral. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha recordat que la Generalitat exigeix al Capítol que aquest projecte haurà de recollir mesures per fer compatible la presència de les cigonyes amb la preservació del temple. "Volem que les cigonyes tornin a la catedral de Lleida", ha sentenciat.
Ferran Miralles també ha volgut deixar clar que ara per ara ho existeix un risc per a l'espècie a les comarques lleidatanes ja que en els darrers deu anys les parelles reproductores de cigonyes han passat de 180 a 700, segons ha explicat.
Resolució complementària
El 8 de febrer la Generalitat va emetre una resolució autoritzant la instal·lació de la xarxa protectora, que operaris de l'empresa contractada pel Capítol van començar a col·locar. El dia 15, però, Territori i Sostenibilitat va modificar aquella resolució introduint en un document complementari les característiques que havia de tenir la xarxa, amb forats d'entre 2 i 3,5 centímetres, és a dir més petits que els de la xarxa que l'empresa estava instal·lant –de 5 centímetres-.
Aquest concreció va comportar que el Capítol presentés un recurs d'alçada davant la modificació de la resolució inicial i sol·licitant-ne la nul·litat, però també una querella criminal contra la directora dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Dolors Tella, per haver pres la decisió sense haver-ho consultat ni al propi Capítol ni a Cultura.
En aquest sentit, des de la Generalitat consideren "desproporcionada" la querella criminal presentada pel Capítol contra la directora dels serveis territorials de Territori a Lleida, Dolors Tella. Per la seva banda, Ipcena ha anunciat que denunciarà Territori i Sostenibilitat en entendre que no podia autoritzar la retirada de darrer niu que quedava a la catedral durant el període de nidificació de l'espècie. En aquest sentit, des del departament ho atribueixen a una mesura "provisional" i remarquen que la Generalitat defensa que les cigonyes puguin tornar a l'edifici i, per això, en el projecte de rehabilitació de les cobertes s'exigiran mesures que ho possibilitin i, per tant, facin compatible la presència de l'espècie amb la preservació del temple.
Representants dels departaments de Territori i Cultura han sortit a defensar públicament aquest dijous les decisions preses des de la Generalitat en relació amb la presència de cigonyes a la catedral nova de Lleida. En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha justificat, per una banda, l'autorització al Capítol per retirar el darrer niu de cigonya del temple, així com per a la instal·lació de la xarxa a les cobertes i als contraforts per tal d'evitar que les cigonyes hi puguin fer nous nius davant la situació "crítica" de l'edifici, "que podia comportar un risc" tant per a les persones com per a la conservació de l'edifici, tal com constaten dos informes, un elaborat per la UB i un altre encarregat pel mateix Capítol.
Miralles ha remarcat que aquestes solucions, avalades en el sí de la comissió tècnica –integrada per representants de Territori, de Cultura, de la Paeria i del Capítol de la Catedral- són de caire "provisional", mentre el Bisbat no executi el projecte de rehabilitació de les cobertes de la catedral. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha recordat que la Generalitat exigeix al Capítol que aquest projecte haurà de recollir mesures per fer compatible la presència de les cigonyes amb la preservació del temple. "Volem que les cigonyes tornin a la catedral de Lleida", ha sentenciat.
Ferran Miralles també ha volgut deixar clar que ara per ara ho existeix un risc per a l'espècie a les comarques lleidatanes ja que en els darrers deu anys les parelles reproductores de cigonyes han passat de 180 a 700, segons ha explicat.
Resolució complementària
El 8 de febrer la Generalitat va emetre una resolució autoritzant la instal·lació de la xarxa protectora, que operaris de l'empresa contractada pel Capítol van començar a col·locar. El dia 15, però, Territori i Sostenibilitat va modificar aquella resolució introduint en un document complementari les característiques que havia de tenir la xarxa, amb forats d'entre 2 i 3,5 centímetres, és a dir més petits que els de la xarxa que l'empresa estava instal·lant –de 5 centímetres-.
Aquest concreció va comportar que el Capítol presentés un recurs d'alçada davant la modificació de la resolució inicial i sol·licitant-ne la nul·litat, però també una querella criminal contra la directora dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Dolors Tella, per haver pres la decisió sense haver-ho consultat ni al propi Capítol ni a Cultura.