21
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
17:14h
Un advocat ha reconegut haver estafat una família de Barruera, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i ha acceptat dos anys de presó i d'inhabilitació professional, després que les parts hagin arribat a un acord aquest dimecres a l'Audiència de Lleida. La fiscalia demanava inicialment una pena de cinc anys de presó per un presumpte delicte d'estafa tant per a ell, Gerard G. C., com per a una altra advocada, que exercien a Barcelona en un despatx professional sent socis al 50%.
En la vista d'aquest dimecres les parts finalment han retirat l'acusació contra la dona, en reconèixer els fets l'acusat. Segons fiscalia la quantitat de diners que els dos acusats haurien estafat a la família és de 171.524,43 euros. Finalment, però, s'ha acordat una indemnització de 125.000 euros ja que no es podia acreditar part dels diners presumptament estafats. A més de la presó i de la indemnització, també se li ha imposat a l'advocat una multa de 3.300 euros. Es dona la circumstància que, segons fonts pròximes al cas, l'acusat té altres causes penals obertes pendents, també per delictes d'estafa i d'apropiació indeguda, que encara no han estat jutjades.
Els fets van tenir lloc l'any 2007 quan l'acusat, amb la intenció d'apropiar-se del patrimoni familiar dels perjudicats, a qui coneixia, va idear un pla i els hi va oferir els seus serveis d'assessorament jurídic i els van convèncer per interposar una querella contra dues empreses. L'acusat va demanar 23.000 euros a les víctimes, que regentaven un negoci familiar, amb l'excusa que s'havien de dipositar aquests diners com a fiança al jutjat. La família, segons el seu advocat, va pagar aquests diners a l'acusat. Aquest però, no va presentar cap querella fins un any després i aquesta, no va ser admesa a tràmit pel jutjat.
A més, fent ús de la confiança que havia aconseguit de la família de Barrera, es va començar a ocupar del seu assessorament fiscal, comptable i jurídic. Els va demanar obrir un compte corrent associat a l'empresa familiar amb un saldo que superava els 30.000 euros, uns diners que no s'ha pogut acreditar el seu destí. També va aconsellar a les víctimes fer diverses inversions per constituir una societat mercantil. Segons l'acusació, entre finals de 2007 i maig de 2008, van entregar a l'acusat un total de 54.000 euros que també van desaparèixer.
D'altra banda també hauria carregat a compte de la família suposats serveis prestats durant tot el període que va durar la relació, del novembre de 2006 al setembre de 2008, per un import de 64.524,43 euros. La majoria d'aquests serveis, no es van realitzat mai, com per exemple, presentar les declaracions a l'Agència Tributària. Com a conseqüència d'aquesta inoperativitat, la família rebia nombrosos expedients sancionadors.
En la vista d'aquest dimecres les parts finalment han retirat l'acusació contra la dona, en reconèixer els fets l'acusat. Segons fiscalia la quantitat de diners que els dos acusats haurien estafat a la família és de 171.524,43 euros. Finalment, però, s'ha acordat una indemnització de 125.000 euros ja que no es podia acreditar part dels diners presumptament estafats. A més de la presó i de la indemnització, també se li ha imposat a l'advocat una multa de 3.300 euros. Es dona la circumstància que, segons fonts pròximes al cas, l'acusat té altres causes penals obertes pendents, també per delictes d'estafa i d'apropiació indeguda, que encara no han estat jutjades.
Els fets van tenir lloc l'any 2007 quan l'acusat, amb la intenció d'apropiar-se del patrimoni familiar dels perjudicats, a qui coneixia, va idear un pla i els hi va oferir els seus serveis d'assessorament jurídic i els van convèncer per interposar una querella contra dues empreses. L'acusat va demanar 23.000 euros a les víctimes, que regentaven un negoci familiar, amb l'excusa que s'havien de dipositar aquests diners com a fiança al jutjat. La família, segons el seu advocat, va pagar aquests diners a l'acusat. Aquest però, no va presentar cap querella fins un any després i aquesta, no va ser admesa a tràmit pel jutjat.
A més, fent ús de la confiança que havia aconseguit de la família de Barrera, es va començar a ocupar del seu assessorament fiscal, comptable i jurídic. Els va demanar obrir un compte corrent associat a l'empresa familiar amb un saldo que superava els 30.000 euros, uns diners que no s'ha pogut acreditar el seu destí. També va aconsellar a les víctimes fer diverses inversions per constituir una societat mercantil. Segons l'acusació, entre finals de 2007 i maig de 2008, van entregar a l'acusat un total de 54.000 euros que també van desaparèixer.
D'altra banda també hauria carregat a compte de la família suposats serveis prestats durant tot el període que va durar la relació, del novembre de 2006 al setembre de 2008, per un import de 64.524,43 euros. La majoria d'aquests serveis, no es van realitzat mai, com per exemple, presentar les declaracions a l'Agència Tributària. Com a conseqüència d'aquesta inoperativitat, la família rebia nombrosos expedients sancionadors.