18
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
9:50h
L’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, ha assegurat que el govern aragonès invertirà nous fons per la rehabilitació del Monestir de Sixena amb l’objectiu d’instal·lar el sistema de climatització. Ho fa, precisa en una entrevista amb l’ACN, per “millorar” encara més les condicions de l’espai, però considera que no seria imprescindible. “Si les pintures han estat vuit segles sense climatització, no sé a què ve ara tanta obsessió”, ha reblat.
Així mateix, Salillas ha negat que l’Aragó només reclami obres a Catalunya i no a altres territoris de l’Estat i justifica la decisió assegurant que demanen exclusivament les adquirides després de 1923, moment en què el monestir va quedar protegit per la seva declaració de Bé d'Interès Cultural. L’alcalde aragonès deixa clar que els 44 bens en litigi amb el Museu de Lleida no han tornat gràcies al 155, un context que considera que no ha “beneficiat ningú”. També critica que el ministre de Cultura permetés a la Generalitat presentar un recurs de cassació.
La polèmica entorn a les condicions del monestir per acollir les pintures murals ha estat el blanc principal del debat pel retorn. De fet, la mateixa jutgessa va paralitzar fa unes setmanes el seu trasllat argumentant la "fragilitat" dels frescos romànics. En la interlocutòria es posava en dubte la idoneïtat de l'espai i, segons la jutgessa, tampoc està acreditat que s'hagin acabat les obres de restauració a la Sala Capitular ni la instal·lació del sistema de climatització per garantir les condicions òptimes per a la seva conservació.
Davant d’aquesta situació, Salillas ha recordat que les pintures murals han estat al Museu Nacional d’Art de Catalunya durant anys “sense climatització”, que assegura que no es va instal·lar fins al 1995, coincidint amb l’obertura al públic de l’exposició. Amb tot, des del museu s’esgrimeix que, prèviament a la seva exhibició, van estar guardades a l’espai de reserva, juntament amb la col·lecció d’art romànic, amb pintures murals com les de Sant Climent de Taüll. Un entorn considerat “l’adequat” fins aquell moment i equiparables a altres museus de l’Estat.
La sortida dels murals de Sixena del MNAC
Salillas també ha lamentat que el Museu Nacional no vulgui traslladar ara les pintures a Sixena però, en canvi, sí que permetés que aquestes viatgessin a Nova York i Londres entre els anys 70 i els 90. “Jo les desmunto quan vull però per anar a Sixena, que està més a prop, no es poden desmuntar”, ha criticat, un extrem que des del MNAC s’ha volgut precisar.
Així mateix, Salillas ha negat que l’Aragó només reclami obres a Catalunya i no a altres territoris de l’Estat i justifica la decisió assegurant que demanen exclusivament les adquirides després de 1923, moment en què el monestir va quedar protegit per la seva declaració de Bé d'Interès Cultural. L’alcalde aragonès deixa clar que els 44 bens en litigi amb el Museu de Lleida no han tornat gràcies al 155, un context que considera que no ha “beneficiat ningú”. També critica que el ministre de Cultura permetés a la Generalitat presentar un recurs de cassació.
La polèmica entorn a les condicions del monestir per acollir les pintures murals ha estat el blanc principal del debat pel retorn. De fet, la mateixa jutgessa va paralitzar fa unes setmanes el seu trasllat argumentant la "fragilitat" dels frescos romànics. En la interlocutòria es posava en dubte la idoneïtat de l'espai i, segons la jutgessa, tampoc està acreditat que s'hagin acabat les obres de restauració a la Sala Capitular ni la instal·lació del sistema de climatització per garantir les condicions òptimes per a la seva conservació.
Davant d’aquesta situació, Salillas ha recordat que les pintures murals han estat al Museu Nacional d’Art de Catalunya durant anys “sense climatització”, que assegura que no es va instal·lar fins al 1995, coincidint amb l’obertura al públic de l’exposició. Amb tot, des del museu s’esgrimeix que, prèviament a la seva exhibició, van estar guardades a l’espai de reserva, juntament amb la col·lecció d’art romànic, amb pintures murals com les de Sant Climent de Taüll. Un entorn considerat “l’adequat” fins aquell moment i equiparables a altres museus de l’Estat.
La sortida dels murals de Sixena del MNAC
Salillas també ha lamentat que el Museu Nacional no vulgui traslladar ara les pintures a Sixena però, en canvi, sí que permetés que aquestes viatgessin a Nova York i Londres entre els anys 70 i els 90. “Jo les desmunto quan vull però per anar a Sixena, que està més a prop, no es poden desmuntar”, ha criticat, un extrem que des del MNAC s’ha volgut precisar.