13
de febrer
del
2018
Actualitzat
a la
13:29h
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha lamentat que el Tribunal Constitucional hagi declarat nul l'ús "preferent" de l'aranès a l'administració, tant per part del Conselh Generau d'Aran com dels ens locals que en depenen. En aquest sentit, s'ha mostrat contrari al fet que per part de l'estat espanyol, ha dit, s'interpreti aquesta definició com un aspecte "perillós", considerant, a més, que "no va en contradicció ni amb el català ni el castellà".
La sentència, però, no ha de suposar gairebé cap alteració a efectes pràctics, ja que des del Conselh Generau optaran per canviar el terme d'ús "preferent" pel de "normal" a la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran aprovada pel Parlament l'any 2010. "És més una afectació de prestigi, suport, acompanyament i protecció" a la llengua, ha conclòs el síndic.
Barrera creu que la sentència del TC demostra que l'estat espanyol no "valora" la riquesa pluricultural i lingüística que hi ha arreu del territori, pel fet que, ha afegit, "s'està carregant amb una cosa tant senzilla i inofensiva com lús preferent que no va en contradicció ni amb el català ni el castellà". Per tant, creu que després del dictamen, que arriba set anys després de l'aprovació de la llei, "no hi ha res més a fer que passar una nova pàgina negra". També s'ha qüestionat si hi pot haver relació en el temps entre la providència i la situació política catalana.
Tot i que el TC hagi declarat nul l'ús "preferent" de l'aranès a l'administració, el síndic s'ha mostrat optimista de cara a seguir desenvolupant la Llei del Règim especial de la Val d'Aran aprovada al 2015 i ha al·legat que la veritable "preservació, conservació i potenciació de les llengües és l'orgull d'utilitzar-les", posant èmfasi en què el més rellevant és l'ús social. En aquest sentit, sí que ha volgut recordar, però, que aquest és "l'únic vestigi de la llengua occitana que compta amb una normalització i oficialitat" i ha detallat que ara per ara la parlen unes 5.000 persones a la vall, la meitat dels seus habitants.
La sentència, però, no ha de suposar gairebé cap alteració a efectes pràctics, ja que des del Conselh Generau optaran per canviar el terme d'ús "preferent" pel de "normal" a la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran aprovada pel Parlament l'any 2010. "És més una afectació de prestigi, suport, acompanyament i protecció" a la llengua, ha conclòs el síndic.
Barrera creu que la sentència del TC demostra que l'estat espanyol no "valora" la riquesa pluricultural i lingüística que hi ha arreu del territori, pel fet que, ha afegit, "s'està carregant amb una cosa tant senzilla i inofensiva com lús preferent que no va en contradicció ni amb el català ni el castellà". Per tant, creu que després del dictamen, que arriba set anys després de l'aprovació de la llei, "no hi ha res més a fer que passar una nova pàgina negra". També s'ha qüestionat si hi pot haver relació en el temps entre la providència i la situació política catalana.
Tot i que el TC hagi declarat nul l'ús "preferent" de l'aranès a l'administració, el síndic s'ha mostrat optimista de cara a seguir desenvolupant la Llei del Règim especial de la Val d'Aran aprovada al 2015 i ha al·legat que la veritable "preservació, conservació i potenciació de les llengües és l'orgull d'utilitzar-les", posant èmfasi en què el més rellevant és l'ús social. En aquest sentit, sí que ha volgut recordar, però, que aquest és "l'únic vestigi de la llengua occitana que compta amb una normalització i oficialitat" i ha detallat que ara per ara la parlen unes 5.000 persones a la vall, la meitat dels seus habitants.