TC

El Síndic de l'Aran diu que la decisió del Constitucional sobre l'occità no tindrà afectació

Carlos Barrera lamenta que l'Estat interpreti com a "perillós" l'ús "preferent" de l'aranès a les administracions

El TC tomba l'ús «preferent» de l’aranès a les administracions

| 13/02/2018 a les 13:24h
Arxivat a: Política, Aran, Estat, Tribunal Constitucional, Carlos Barrera, occità
Carlos Barrera, Síndic de l'Aran
Carlos Barrera, Síndic de l'Aran | ACN
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha lamentat que el Tribunal Constitucional hagi declarat nul l'ús "preferent" de l'aranès a l'administració, tant per part del Conselh Generau d'Aran com dels ens locals que en depenen. En aquest sentit, s'ha mostrat contrari al fet que per part de l'estat espanyol, ha dit, s'interpreti aquesta definició com un aspecte "perillós", considerant, a més, que "no va en contradicció ni amb el català ni el castellà".

La sentència, però, no ha de suposar gairebé cap alteració a efectes pràctics, ja que des del Conselh Generau optaran per canviar el terme d'ús "preferent" pel de "normal" a la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran aprovada pel Parlament l'any 2010. "És més una afectació de prestigi, suport, acompanyament i protecció" a la llengua, ha conclòs el síndic.


Barrera creu que la sentència del TC demostra que l'estat espanyol no "valora" la riquesa pluricultural i lingüística que hi ha arreu del territori, pel fet que, ha afegit, "s'està carregant amb una cosa tant senzilla i inofensiva com lús preferent que no va en contradicció ni amb el català ni el castellà". Per tant, creu que després del dictamen, que arriba set anys després de l'aprovació de la llei, "no hi ha res més a fer que passar una nova pàgina negra". També s'ha qüestionat si hi pot haver relació en el temps entre la providència i la situació política catalana.

Tot i que el TC hagi declarat nul l'ús "preferent" de l'aranès a l'administració, el síndic s'ha mostrat optimista de cara a seguir desenvolupant la Llei del Règim especial de la Val d'Aran aprovada al 2015 i ha al·legat que la veritable "preservació, conservació i potenciació de les llengües és l'orgull d'utilitzar-les", posant èmfasi en què el més rellevant és l'ús social. En aquest sentit, sí que ha volgut recordar, però, que aquest és "l'únic vestigi de la llengua occitana que compta amb una normalització i oficialitat" i ha detallat que ara per ara la parlen unes 5.000 persones a la vall, la meitat dels seus habitants.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge de la concentració de Lleida
Imatge de la concentració de Lleida | ACN
01/01/1970
Exigeixen davant de la subdelegació del govern espanyol que s'utilitzi políticament el paper de l'Escola i als mestres i professors
Joan Reñé, president de la Diputació
Joan Reñé, president de la Diputació | ACN
01/01/1970
La formació anuncia que votarà al Ple en contra del pla estratègic de subvencions que perpetua aquesta situació
Josep Maria Cervera, president de l'AMI
Josep Maria Cervera, president de l'AMI | Adrià Costa
Jonathan Oca
01/01/1970
L'associació denuncia que es pretén arribar a les eleccions municipals amb la primera línia del municipalisme sobiranista inhabilitat
Àngel Ros, alcalde de Lleida
Àngel Ros, alcalde de Lleida | Adrià Costa
Àlvar Llobet
01/01/1970
L'alcalde de Cervera diu que continuaran donant suport als símbols que demanen l'alliberament dels presos