Els indults a la carta del PP: perdonar traficants i mà dura amb l'independentisme

El PP proposa que no es pugui indultar condemnats per rebel·lió, sedició i traïció -precisament delictes pels quals s’investiga els líders de l'independentisme-, una determinació que constrasta amb els indults concedits durant el 2017. L’any passat l'executiu espanyol va perdonar les penes de 38 condemnats a presó per tràfic de drogues, prevaricació continuada, falsedat documental, lesions o insolvència punible.

El números es multipliquen en els anys anteriors. En els primers onze mesos de legislatura de Mariano Rajoy, es van perdonar condemnes a 468 penats i la mitjana registrada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dels últims deu anys és de 294 indults per exercici.

L’esmena registrada pel PP sobre la proposició de llei de l’indult presentada pel PSOE s’emmarca en un context de dura competència amb Ciutadans per mantenir l’hegemonia del centre dreta. El CIS apunta a una tendència a l’alça de la formació d’Albert Rivera i, segons l'últim sondeig de Metroscopia publicat pel diari El País, el partit taronja guanyaria les eleccions amb el 28,3% dels vots de l’electorat.

La proposta del PP en relació als delictes de rebel·lió i sedició parteix d'una esmena a una proposició de llei de l’indult presentada pel PSOE, que vol prohibir que l’executiu tingui la potestat d’aplicar l’anomenada mesura de gràcia a delinqüents condemnats per corrupció. La iniciativa neix després de nombrosos indults polèmics i mediàtics que han efectuat els dos principals partits de l’història recent d’Espanya. Aquests en són alguns exemples:

1. Condemnats pels GAL: un dels indults més controvertits és el que va signar el 24 de desembre de 1998 l’exministre de Justícia Margarita Mariscal. L’executiu de José Maria Aznar va perdonar la pena a l’exministre socialista José Barrionuevo i l’exsecratari d’Estat per la Seguretat Rafael Vera, que van ser els principals condemnats pels casos vinculats al GAL.

2. Conductors homicides: el 13 de març de 2012, Alberto Ruiz Gallardón, llavors ministre de Justícia, va aplicar la mesura de gràcia a un conductor homicida que estava defensat pel despatx d’advocats on treballava un dels seus fills. Finalment, la decisió de l’executiu va ser recorreguda al Tribunal Suprem, que va decidir denegar el perdó de la pena

3. Cas Treball: El govern espanyol, ja amb Rajoy al capdavant, va indultar el 13 de març de 2012 l’empresari Víctor Manuel Lorenzo, vinculat a Unió, i també Josep Maria Servitje, exsecretari general del Departament de Treball de la Generalitat. Tots van ser condemnats a penes de presó pel cas Treball. L’Audiència de Barcelona va considerar que havien desviat més de set milions de les antigues pessetes.

4. La negligència del Yak-42: Quan Rajoy va entrar al govern en el 2012 va aplicar la mesura de gracia als dos últims condemnats pel cas “Yak-42”. Els comandants sanitaris José Ramírez i Miquel Sáez van falsejar la identitat de 30 dels 60 militars morts. La identificació de les víctimes es va realitzar a Turquia ràpid i malament, va haver cossos que no foren entregats a les famílies o varen aparèixer barrejats en un mateix fèretre. El llavors Ministre de Defensa, Federico Trillo, va arrossegar la polèmica fins el punt que l’any passat es va veure obligat a abandonar la vida política.

5. Gómez de Liaño i la màniga ampla d'Acebes: L’exministre de Justícia de l’executiu d’Aznar, Ángel Acebes, en el 2003 va registrar 1.443 indults, entre aquestes mesures de gràcia es troba la del magistrat Javier Gómes de Liaño. El delinqüent estava condemnat a 15 anys d’inhabilitació per prevaricació continuada. L’Acebes va declarar que va concedir múltiples indults a petició del papa Joan Pau II, doncs havia sol·licitat generositat amb els presos en motiu de l’Any Jubilar.

6. L'últim indult, exregidors corruptes de Rota: el ministre de Justícia, Rafael Català, va concedir 15 de febrer el Consell de Ministres va concedir la mesura de gracia a sis exregidors socialistes de l’Ajuntament de Rota (Càdiz) condemnats per corrupció. Segons la sentència, havien comès delictes de prevaricació i falsificació de documents.