Procés català

Els indults a la carta del PP: perdonar traficants i mà dura amb l'independentisme

El govern espanyol, que va indultar 38 delinqüents durant el 2017, pretén prohibir el perdó a les penes de rebel·lió i sedició que podrien afectar els dirigents sobiranistes

| 10/02/2018 a les 00:26h
Arxivat a: Política, procés català, indults, codi penal, procés catala, PP, govern espanyol, justícia
El govern espanyol, a totes contra el referèndum
El govern espanyol, a totes contra el referèndum | La Moncloa

El PP proposa que no es pugui indultar condemnats per rebel·lió, sedició i traïció -precisament delictes pels quals s’investiga els líders de l'independentisme-, una determinació que constrasta amb els indults concedits durant el 2017. L’any passat l'executiu espanyol va perdonar les penes de 38 condemnats a presó per tràfic de drogues, prevaricació continuada, falsedat documental, lesions o insolvència punible.

El números es multipliquen en els anys anteriors. En els primers onze mesos de legislatura de Mariano Rajoy, es van perdonar condemnes a 468 penats i la mitjana registrada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dels últims deu anys és de 294 indults per exercici.

L’esmena registrada pel PP sobre la proposició de llei de l’indult presentada pel PSOE s’emmarca en un context de dura competència amb Ciutadans per mantenir l’hegemonia del centre dreta. El CIS apunta a una tendència a l’alça de la formació d’Albert Rivera i, segons l'últim sondeig de Metroscopia publicat pel diari El País, el partit taronja guanyaria les eleccions amb el 28,3% dels vots de l’electorat.

Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


És en aquest context de competència electoral que Rajoy ha impulsat el projecte de presó permanent revisable a l’Estat, que l’oposició ha titllat de "cadena perpètua maquillada”. Malgrat tenir tota la resta de grups parlamentaris en contra, l’executiu ampliarà els delictes sotmesos a aquesta pena amb diversos casos d’assassinats i violacions amb reincidència. El PP ha legislat amb el cas de Diana Quer com argumentari principal per a l’enduriment del codi penal.
 
La proposta del PP en relació als delictes de rebel·lió i sedició parteix d'una esmena a una proposició de llei de l’indult presentada pel PSOE, que vol prohibir que l’executiu tingui la potestat d’aplicar l’anomenada mesura de gràcia a delinqüents condemnats per corrupció. La iniciativa neix després de nombrosos indults polèmics i mediàtics que han efectuat els dos principals partits de l’història recent d’Espanya. Aquests en són alguns exemples:

1. Condemnats pels GAL: un dels indults més controvertits és el que va signar el 24 de desembre de 1998 l’exministre de Justícia Margarita Mariscal. L’executiu de José Maria Aznar va perdonar la pena a l’exministre socialista José Barrionuevo i l’exsecratari d’Estat per la Seguretat Rafael Vera, que van ser els principals condemnats pels casos vinculats al GAL.

2. Conductors homicides: el 13 de març de 2012, Alberto Ruiz Gallardón, llavors ministre de Justícia, va aplicar la mesura de gràcia a un conductor homicida que estava defensat pel despatx d’advocats on treballava un dels seus fills. Finalment, la decisió de l’executiu va ser recorreguda al Tribunal Suprem, que va decidir denegar el perdó de la pena

3. Cas Treball: El govern espanyol, ja amb Rajoy al capdavant, va indultar el 13 de març de 2012 l’empresari Víctor Manuel Lorenzo, vinculat a Unió, i també Josep Maria Servitje, exsecretari general del Departament de Treball de la Generalitat. Tots van ser condemnats a penes de presó pel cas Treball. L’Audiència de Barcelona va considerar que havien desviat més de set milions de les antigues pessetes.

4. La negligència del Yak-42: Quan Rajoy va entrar al govern en el 2012 va aplicar la mesura de gracia als dos últims condemnats pel cas “Yak-42”. Els comandants sanitaris José Ramírez i Miquel Sáez van falsejar la identitat de 30 dels 60 militars morts. La identificació de les víctimes es va realitzar a Turquia ràpid i malament, va haver cossos que no foren entregats a les famílies o varen aparèixer barrejats en un mateix fèretre. El llavors Ministre de Defensa, Federico Trillo, va arrossegar la polèmica fins el punt que l’any passat es va veure obligat a abandonar la vida política.

5. Gómez de Liaño i la màniga ampla d'Acebes: L’exministre de Justícia de l’executiu d’Aznar, Ángel Acebes, en el 2003 va registrar 1.443 indults, entre aquestes mesures de gràcia es troba la del magistrat Javier Gómes de Liaño. El delinqüent estava condemnat a 15 anys d’inhabilitació per prevaricació continuada. L’Acebes va declarar que va concedir múltiples indults a petició del papa Joan Pau II, doncs havia sol·licitat generositat amb els presos en motiu de l’Any Jubilar.

6. L'últim indult, exregidors corruptes de Rota: el ministre de Justícia, Rafael Català, va concedir 15 de febrer el Consell de Ministres va concedir la mesura de gracia a sis exregidors socialistes de l’Ajuntament de Rota (Càdiz) condemnats per corrupció. Segons la sentència, havien comès delictes de prevaricació i falsificació de documents.
 

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, en roda de premsa Foto: ACN

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Neo Sala, director general de Doctor Music, a Escalarre el passat estiu
Neo Sala, director general de Doctor Music, a Escalarre el passat estiu | ACN
01/01/1970
El director del grup, Neo Sala, continuarà al capdavant de la companyia
Imatge de la plaça 1-O de les Borges Blanques
Imatge de la plaça 1-O de les Borges Blanques | ACN
01/01/1970
El canvi de nom es va aprovar en el darrer ple municipal del mes de març
Imatge dels alcaldes d’ERC
Imatge dels alcaldes d’ERC | ACN
01/01/1970
Han registrat cartes dirigides al Rei, Rajoy, Millo, Zoido, i Sáenz de Santamaría exigint-los l'alliberament dels presos
Joan Reñé
Joan Reñé | Arxiu
01/01/1970
Els dos acusats rebutgen respondre l'acusació particular i neguen haver assetjat laboralment dos funcionaris
Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer
Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer | ND
01/01/1970
Diversos ajuntaments de Catalunya ja han rebut els requeriments per saber quants locals es van posar a disposició de l'1-O i qui en va autoritzar l'obertura com a col·legis electorals