05
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
17:00h
La gala de lliurament dels Goya ha estat, tradicionalment, una gran plataforma reivindicativa. Des del seu altaveu no s'ha dubtat a cridar "No a la guerra", a reivindicar la lluita del feminisme, a clamar per la injustícia del poble sahrauí o el palestí, per mostrar indignació per les pasteres que solquen el Mediterrani. Ara bé, cap paraula sobre Catalunya, la presó preventiva o el preocupant retrocés democràtic que viu l'estat espanyol.
Potser Catalunya no és prou exòtica. Potser no prou llunyana. Potser hi ha un progressisme que en realitat no ho és tant i no té temps d’embrutar-se el perfil –el d’Instagram, o el laboral– amb causes que l’interpel·len tan directament com ho fa la reivindicació sobiranista catalana, i la seva particular manera de reprimir-la, amb 155 i detencions incloses.
És per això que el que s'ha vist en la darrera gala dels Premis Goya porta a reflexionar, i molt, sobre allò que preocupa la societat on som, si ni tan sols el sector tradicionalment més combatiu és capaç de cridar o rebel·lar-se per una de les situacions més injustes i indignes que es recorden de la vida democràtica espanyola. "La nostra causa els implica un risc laboral. I això sí que no" o "M’al·lucina que al gruix dels espanyols li sembli bé". Heus aquí algunes de les reaccions durant i després de la gala d'aquest dissabte.
Potser Catalunya no és prou exòtica. Potser no prou llunyana. Potser hi ha un progressisme que en realitat no ho és tant i no té temps d’embrutar-se el perfil –el d’Instagram, o el laboral– amb causes que l’interpel·len tan directament com ho fa la reivindicació sobiranista catalana, i la seva particular manera de reprimir-la, amb 155 i detencions incloses.
És per això que el que s'ha vist en la darrera gala dels Premis Goya porta a reflexionar, i molt, sobre allò que preocupa la societat on som, si ni tan sols el sector tradicionalment més combatiu és capaç de cridar o rebel·lar-se per una de les situacions més injustes i indignes que es recorden de la vida democràtica espanyola. "La nostra causa els implica un risc laboral. I això sí que no" o "M’al·lucina que al gruix dels espanyols li sembli bé". Heus aquí algunes de les reaccions durant i després de la gala d'aquest dissabte.
Doncs ja està clar: els “problemes de convivència” que hi ha a l’estat español i que segons els poders polítics són el “desafiament més greu k ha tingut España en els últims temps” no són prou per apareixer a la gala dels #goya2018.
— David Selvas (@David_Selvas) 4 de febrer de 2018
Costa tirar endavant pensant que @junqueras@quimforn@jordisanchezp i @jcuixart segueixen injustament empresonats i d’altres a l’exili. M’al·lucina que al gruix dels espanyols li sembli bé. És tristíssim. Tristíssim. I imperdonable.
— ROGER MAS