31
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
17:31h
El sector porcí va generar l'any passat 400 milions d'euros de benefici. De fet, el porc és el sector que ajuda a equilibrar les xifres del sector primari, ja que sinó, aquest hauria tancat l'any passat amb números vermells. Tanmateix, el Departament d'Agricultura és conscient que, per continuar al capdavant del sector, cal innovar i tenir els escorxadors "en perfecte estat de revista". En aquest sentit, durant els darrers quatre anys, el Govern ha treballat per buscar, conjuntament amb el sector, noves fórmules per minimitzar l'impacte dels purins. El projecte, nomenat Futur Agrari, ha comptat amb un pressupost de 2,3 MEUR, dels quals 1,7 han estat finançats per la UE. Entre les principals mesures, que s'han presentat aquest dimarts a Vic, hi ha el canvi de l'alimentació dels porcs i l'ús de nous tipus d'abeuradors, unes mesures que permeten reduir fins al 50% la generació de purins i, per tant, de nitrogen a la Terra. El Decret 136 de dejeccions ramaderes, que el Govern preveu aprovar entre setembre i octubre d'aquest any, fixarà quines d'aquestes mesures seran d'obligat compliment.
Fa anys que el sector porcí està al centre de debat per la gran generació de purins i els conseqüents nivells de nitrogen que això implica a la Terra. Amb l'objectiu de minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera, com és el cas d'Osona, el Govern ha treballat per buscar, conjuntament amb el sector, noves fórmules que ajudin a minimitzar l'impacte dels purins.
El projecte, nomenat "Futur Agrari", s'ha allargat durant quatre anys i hi han participat un total de 6.500 persones, entre agricultors, ramaders, tècnics i estudiants. Entre les principals conclusions, hi ha el fet que millorar la gestió de l'aigua i de l'alimentació pot permetre un eficient maneig de les dejeccions ramaderes.
En aquest sentit, reduir el consum de pinso, ajustar-ne la proteïna i utilitzar nous tipus d'abeuradors pot disminuir la generació de purins fins al 50%. Per altra banda, entre les mesures, també hi ha el fet de potenciar l'ús de cultius secundaris, com la colza farratgera o la civada negra, que podrien arribar a captar cada any de l'ordre de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Amb aquesta actuació, s'aprofitaria aquest nitrogen que ja existeix al sòl i es reduiria la possible contaminació de les aigües en cas de les pluges abundants.
Renovar-se o morir
El Decret de dejeccions ramaderes, que el Govern preveu aprovar entre setembre i octubre d'aquest any, fixarà quines de les mesures que s'han provat durant el projecte "Futur Agrari" seran d'obligat compliment. El director general d'Alimentació en funcions, Carmel Mòdol, ha assegurat que algunes d'aquestes mesures comptaran amb el suport econòmic del Govern –tot i que no ha concretat en quina mesura- i d'altres, ha dit, hauran de ser subvencionades pels mateixos ramaders. Mòdol ha demanat al sector que utilitzi part dels seus beneficis (400 MEUR l'any passat) en aquesta línia i ha avisat que, "qui no s'adapti a les noves mesures, haurà de canviar de sector".
Fa anys que el sector porcí està al centre de debat per la gran generació de purins i els conseqüents nivells de nitrogen que això implica a la Terra. Amb l'objectiu de minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera, com és el cas d'Osona, el Govern ha treballat per buscar, conjuntament amb el sector, noves fórmules que ajudin a minimitzar l'impacte dels purins.
El projecte, nomenat "Futur Agrari", s'ha allargat durant quatre anys i hi han participat un total de 6.500 persones, entre agricultors, ramaders, tècnics i estudiants. Entre les principals conclusions, hi ha el fet que millorar la gestió de l'aigua i de l'alimentació pot permetre un eficient maneig de les dejeccions ramaderes.
En aquest sentit, reduir el consum de pinso, ajustar-ne la proteïna i utilitzar nous tipus d'abeuradors pot disminuir la generació de purins fins al 50%. Per altra banda, entre les mesures, també hi ha el fet de potenciar l'ús de cultius secundaris, com la colza farratgera o la civada negra, que podrien arribar a captar cada any de l'ordre de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Amb aquesta actuació, s'aprofitaria aquest nitrogen que ja existeix al sòl i es reduiria la possible contaminació de les aigües en cas de les pluges abundants.
Renovar-se o morir
El Decret de dejeccions ramaderes, que el Govern preveu aprovar entre setembre i octubre d'aquest any, fixarà quines de les mesures que s'han provat durant el projecte "Futur Agrari" seran d'obligat compliment. El director general d'Alimentació en funcions, Carmel Mòdol, ha assegurat que algunes d'aquestes mesures comptaran amb el suport econòmic del Govern –tot i que no ha concretat en quina mesura- i d'altres, ha dit, hauran de ser subvencionades pels mateixos ramaders. Mòdol ha demanat al sector que utilitzi part dels seus beneficis (400 MEUR l'any passat) en aquesta línia i ha avisat que, "qui no s'adapti a les noves mesures, haurà de canviar de sector".
Durant la roda de premsa de presentació de les conclusions del projecte «Futur Agrari» Foto: ACN