TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans més plurals en la cobertura del 21-D

Un informe del CAC constata que Antena 3 va decantar el temps en favor del PP, mentre que TVE va tendir a la proporcionalitat dels resultats del 2015

El debat electoral de TV3
El debat electoral de TV3 | Adrià Costa
Redacció
29 de gener del 2018
Actualitzat a les 10:58h
TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans més plurals en la cobertura informativa de les eleccions del 21-D. Així ho consta l'informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que certifica que la televisió i la ràdio pública catalana van ser els que més van igualar el temps de notícia dels diferents partits en les informacions sobre la campanya electoral.
 
Una segona dada destacada de l’informe fa referència a les televisions privades estatals Telecinco i Antena 3 TV, que van donar veu a tots els partits, però amb diferències de fins a 20 punts percentuals entre el primer i l’últim.
 
L’informe va analitzar el seguiment de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 en programes informatius diaris de TV3, Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1, TVE Catalunya, La1, Telecinco, Antena 3 TV i La Sexta. Així mateix, va examinar els actors polítics que van participar en debats, entrevistes, magazins informatius i altres espais informatius emesos per les televisions i les ràdios esmentades, el 324 i el Canal 24H.
 
El període d’anàlisi va abastar del 5 al 19 de desembre, període de campanya electoral. Es van analitzar 141 hores d’informació corresponents a 221 informatius diaris i 225 programes de la tipologia magazins i altres espais informatius.
 
El CAC, seguint el model iniciat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i que ha mantingut des de l’aleshores, va incloure en l’informe les tres televisions estatals principals, amb l’ampliació en aquest cas de La Sexta. 
 
L’informe analitza dos grans blocs informatius: en primer lloc, les informacions estrictes de campanya electoral; i, en segon, les informacions relacionades amb les eleccions (com ara el trasllat de béns artístics procedents del monestir de Santa Maria de Sixena o la mort d’un home a Saragossa per, suposadament, una discussió sobre uns elàstics amb la bandera d’Espanya).
 
Campanya electoral
 
En relació amb el bloc relatiu al seguiment estricte de la campanya electoral, es constata la tendència de TV3 i de Catalunya Ràdio d’igualar el temps dels diferents partits. Així, i si només es consideren els set partits que van obtenir representació parlamentària en les darreres eleccions al Parlament, en el cas de TV3 la distància entre el primer partit (JuntsxCat) i el darrer (CUP) va ser de 3,6 punts percentuals. En el cas de Catalunya Ràdio, la distància encara va ser més petita, de només 3,2 punts.
 
En canvi, Telecinco i Antena 3 TV van eixamplar fins a 20 punts percentuals la distància entre el partit que va rebre més atenció i el que en va rebre menys. En concret, Telecinco va donar el 22,7% del temps de notícia de campanya a ERC-CatSí i el 2,5% a la CUP. En el cas d’Antena 3 TV, el desequilibri va ser similar: el partit que més temps va tenir va ser el PP, amb el 21,4% del total de temps de campanya, i el que en va tenir menys, la CUP, amb l’1,3%. 
 
Val a dir que, a diferència de convocatòries electorals anteriors, tant Telecinco com Antena 3 TV van atorgar temps de notícia de campanya a totes i cadascuna de les set formacions que van obtenir representació parlamentària en les eleccions al Parlament del 2015.
 
La Sexta, per la seva banda, no va seguir l’ordinalitat dels resultats del 2015, però va ser, d’entre les privades estatals, la que va presentar menys distància entre els extrems.
 
Les dues cadenes de la Corporación RTVE analitzades (La1 i TVE Catalunya) van mantenir la tònica d’altres convocatòries electorals, en el sentit de tendir a una proporcionalitat estricta amb els resultats electorals del 2015. També van tendir a respectar el principi d’ordinalitat en relació amb els resultats del 2015.
 
Els dos mitjans del Grupo Godó analitzats (8tv i RAC1) es van caracteritzar, en tots dos casos, pel fet que el temps d’informació de la campanya electoral i l’ordre que se’n deriva guarda una certa relació amb els resultats obtinguts per cada candidatura a les darreres eleccions al Parlament.