29
de gener
del
2018
Actualitzat
a la
1:19h
El director general de Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat que va comprar les 44 obres de Sixena que fins el passat 11 de desembre estaven al Museu de Lleida, Jordi Bonet, ha assegurat que les van adquirir per "salvar-les" i ha recriminat a l'Aragó que ara "no s'hi val a canviar la realitat i dir que les vam usurpar".
Bonet lamenta que als qui al seu dia els hauria tocat conservar el patrimoni, és a dir el govern d'Aragó, no van mostrar interès en comprar els obres a les monges amb "l'excusa que no tenien diners". Així mateix, qui va ser màxim responsable del patrimoni cultural entre els anys 1981 i 1984, remarca que la Generalitat va pagar a les monges el que se'ls va demanar per les obres, 10 milions de pessetes, "sense regatejar res" i amb prèvia autorització del govern de l’Aragó. Bonet defensa que ho van fer amb el doble objectiu de protegir un conjunt artístic que es podia veure disgregat per mig món i perquè la comunitat de religioses necessitava diners per finançar el monestir que s'estaven construint a Valldoreix.
Tot i que de molts ''petits detalls'' no se'n recorda perquè en fa una "pila d'anys", de la compra dels bens de Sixena Jordi Bonet remarca que abans de tirar endavant l'operació es va posar dues vegades en contacte amb el govern d'Aragó. La primera va ser per explicar-los que a Catalunya hi havia aquestes peces que provenien d'una part de la seva comunitat i que, per tant, se n'havien de fer càrrec. Davant la negativa, van tornar-s’hi a posar en contacte per informar-los que, si ells no hi estaven interessats, la Generalitat les compraria.
Des d'Aragó van ser clars en assegurar que no tenien diners per a comprar-les i Bonet va pensar de seguida que "era un excusa" i que, per tant, "no els interessaven". En aquest sentit, va tirar endavant la compra entenent que hi ha aspectes que sovint no es valoren "per ignorància" fins passats els anys. Defensa que si Catalunya no s'hagués adquirit totes les obres en un mateix lot "s'haurien escampat" i la col·lecció hagués quedat descomposta.
Bonet recorda que fins fa una dècada, Vilanova de Sixena havia format part del Bisbat de Lleida des del segle IX, més de 1.000 anys, i que per tant, la lògica és que les obres anessin al Museu de Lleida perquè "tant se'ls en donava a Saragossa".
No obstant, creu que en el moment que les obres han tingut un valor, des de la banda aragonesa s'ha volgut fer veure "com si nosaltres, enlloc de protegir-les i salvar-les ens les haguéssim volgut quedar sense pagar res, i vam pagar el que se'ns va demanar''. Deu milions de pessetes, ''sense regatejar", reitera l'exresponsable de patrimoni del Govern, que també afegeix que aquesta era una de les feines pròpies del seu càrrec.
Documentar la compra d’unes obres que eren a Catalunya
Bonet recorda que les obres ja eren a Catalunya en el moment de l’adquisició i que quan les va anar a veure estaven en un estat de conservació "normal", propi del "valor que no li va saber donar la gent que n'eren els propietaris". Aleshores es va encarregar de documentar totes les compres, un fet que la sentència provisional ha posat en dubte per justificar el seu retorn a l'Aragó.
Bonet lamenta que als qui al seu dia els hauria tocat conservar el patrimoni, és a dir el govern d'Aragó, no van mostrar interès en comprar els obres a les monges amb "l'excusa que no tenien diners". Així mateix, qui va ser màxim responsable del patrimoni cultural entre els anys 1981 i 1984, remarca que la Generalitat va pagar a les monges el que se'ls va demanar per les obres, 10 milions de pessetes, "sense regatejar res" i amb prèvia autorització del govern de l’Aragó. Bonet defensa que ho van fer amb el doble objectiu de protegir un conjunt artístic que es podia veure disgregat per mig món i perquè la comunitat de religioses necessitava diners per finançar el monestir que s'estaven construint a Valldoreix.
Tot i que de molts ''petits detalls'' no se'n recorda perquè en fa una "pila d'anys", de la compra dels bens de Sixena Jordi Bonet remarca que abans de tirar endavant l'operació es va posar dues vegades en contacte amb el govern d'Aragó. La primera va ser per explicar-los que a Catalunya hi havia aquestes peces que provenien d'una part de la seva comunitat i que, per tant, se n'havien de fer càrrec. Davant la negativa, van tornar-s’hi a posar en contacte per informar-los que, si ells no hi estaven interessats, la Generalitat les compraria.
Des d'Aragó van ser clars en assegurar que no tenien diners per a comprar-les i Bonet va pensar de seguida que "era un excusa" i que, per tant, "no els interessaven". En aquest sentit, va tirar endavant la compra entenent que hi ha aspectes que sovint no es valoren "per ignorància" fins passats els anys. Defensa que si Catalunya no s'hagués adquirit totes les obres en un mateix lot "s'haurien escampat" i la col·lecció hagués quedat descomposta.
Bonet recorda que fins fa una dècada, Vilanova de Sixena havia format part del Bisbat de Lleida des del segle IX, més de 1.000 anys, i que per tant, la lògica és que les obres anessin al Museu de Lleida perquè "tant se'ls en donava a Saragossa".
No obstant, creu que en el moment que les obres han tingut un valor, des de la banda aragonesa s'ha volgut fer veure "com si nosaltres, enlloc de protegir-les i salvar-les ens les haguéssim volgut quedar sense pagar res, i vam pagar el que se'ns va demanar''. Deu milions de pessetes, ''sense regatejar", reitera l'exresponsable de patrimoni del Govern, que també afegeix que aquesta era una de les feines pròpies del seu càrrec.
Documentar la compra d’unes obres que eren a Catalunya
Bonet recorda que les obres ja eren a Catalunya en el moment de l’adquisició i que quan les va anar a veure estaven en un estat de conservació "normal", propi del "valor que no li va saber donar la gent que n'eren els propietaris". Aleshores es va encarregar de documentar totes les compres, un fet que la sentència provisional ha posat en dubte per justificar el seu retorn a l'Aragó.